Aquest estiu, a Vilaweb (també EL PUNT) han fet una sèrie d’entrevistes a tot aquest magma que viu del procés™ o n’aspira a viure, on s’hi poden llegir algunes consideracions i reflexions que fins i tot causarien enveja a les ments conferenciants a la Universitat Catalana d’Estiu («temple acadèmic» del separatisme, segons els articles de Quico Sallés; ho diu ell, no jo) o els Koiné.
El pensament separatista ja s’ha vist prou vegades en aquest blog: consisteix a utilitzar un llenguatge infantil (n’hi ha gairebé tots els dies, com la «Carta als 115.000» de Romeva ), l’ús d’amenaces i atacs més o menys fantasiosos (no hi ha entrevista en la que no s’esmentin els tancs) i una aparença de democràcia i somriures que en tenen poc, de democràcia, i menys de somriures. Òbviament, sempre hi ha excepcions, que en aquest cas, ja ho sabeu, no reben el nom de separatisme, sinó de secessionisme, com aquesta entrevista a Josep M. Fonalleras.
De les entrevistes separatistes que esmentava, m’ha agradat molt la d’Isona Passola, la directora de «L’endemà», algú tan sectari i carregat de prejudicis que va dir en el seu dia: «He buscat desesperadament gent que expliqui bé el no a la independència i no n’he trobat«.
A l’entrevista, la Isona Passola s’explica molt bé, no es guarda res i se li entén tot el pensament separatista, excel·lentment retratat pel nostre articulista de «províncies», l’Albert Soler, de Diari de Girona, en articles com «Llei i poble«.
Bé, anem amb l’entrevista a Passola. Gràcies a les seves magistrals explicacions a les preguntes del periodista, he pogut identificar alguns dels principis conceptuals del separatisme dominant: