Una de les màximes inserides a foc de tot bon separatista és aquella història de que «a Alemanya existeix un límit al dèficit fiscal de cada Länder«. La frase es va anar obrint camí perquè ningú la desmentia o, si ho feia, no tenia prou ressò. Però les coses van canviant i girant, i aquesta és una frase a dia d’avui bastant desacreditada. De fet, com a mínim fa un parell d’anys que podríem dir que aquesta falsa notícia es va començar a desmentir fermament, malgrat que en tractar-se d’una mentida tan repetida hi ha molta gent que encara no se n’ha assabentat.

En aquest grup tenim la periodista Lídia Heredia, presentadora dels Matins de TV3, que encara es permet el luxe de repetir aquesta afirmació incerta davant d’experts com el sr.Ángel de la Fuente, qui la contesta de forma rotunda i expeditiva, com es veu en aquest tall de vídeo del programa del dia 31 de gener de 2014.

Els Matins de TV3 – Ángel de la Fuente.
Seguir leyendo Lídia Heredia: la cita falsa del topall del dèficit fiscal a Alemanya →

Quan ets advocat, saps perfectament que en un judici no has d’intentar rebatre a un pèrit fora del camp que dominis a la perfecció, perquè corres el risc de que et destrossin: si intentes discutir amb un Arquitecte solucions constructives d’una edificació el més segur és que acabis l’interrogatori en un lloc on no volies i, a més, desacreditat. Això és el que li va passar a la periodista Mónica Terribas en l’entrevista amb Josep Borrell del dia 6 de febrer: volia demostrar les seves tesis sobre el denominat espoli fiscal i el sr.Borrell, expert i amb molts més coneixements que la periodista, la deixa sense paraules. A través del blog Dolça Catalunya ens arriba l’entrevista, traduïda també al castellà, que val la pena escoltar íntegrament.

Enllaç a l’entrevista

I. Introducció.

El Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN) és un òrgan creat a mida per a justificar la línia separatista del Govern de la Generalitat de Catalunya. Avalat per alguns noms reconeguts, aquest Consell intenta donar fonament a la secessió en les seves bases argumentals, entre d’elles les jurídiques.

Per a aquesta finalitat, no dubta a citar conceptes desconeguts en la doctrina (excepte pel seu creador) i la jurisprudència internacional, com el «dret a decidir», el qual no té un contingut teòric que li doni suport i que té com a únic antecedent el denominat Pla Ibarretxe. Davant d’aquesta greu mancança, s’empra recursos com citar el suposat principi de radicalitat democràtica, incorporat a la terminologia que fan servir alguns polítics per donar la sensació d’una major profunditat de conceptes i relacionar-lo amb l’autodeterminació, amb l’excusa d’una participació ciutadana que només es relaciona amb la independència de Catalunya.

En aquest article ens interessa posar èmfasi en l’aspecte jurídic i la seva documentació. És a dir: queda recollit en algun lloc legalment? quins documents el mencionen? quina validesa li hem de donar? És el tipus de preguntes que ens hem de fer quan aquest «principi de radicalitat democràtica» vol emparar el «dret a decidir» i es recull a l’informe nº4 del CATN.

Seguir leyendo DRET A DECIDIR I PRINCIPI DE RADICALITAT DEMOCRÀTICA: l’informe nº4 del CATN →

No tenia intenció de fer una entrada dedicada a Alfred Bosch, diputat al Congrés per ERC, a qui un vídeo de Cataloniawatch ja havia fet quedar en evidència: es tracta d’un vídeo de presentació d’Esquerra Republicana de Catalunya en anglès sobre la Sagrada Família, en el que es ve a sostenir que les quatre torres de cada façana representen les quatre barres i que, a més, estan rematades (si no estic errat, se’n diuen pinacles) per l’estrella de la bandera independentista.

El vídeo de Cataloniawatch explica molt clarament -i amb suport documental i gràfic- (i entre d’altres aspectes també curiosos que us recomano veure), que el projecte de Gaudí preveu dotze torres d’aquest tipus -quatre per tres façanes- en representació dels Dotze Apòstols, de les que en l’actualitat n’hi ha vuit construïdes. I que l’estrella només existeix en la imaginació de qui va fer el vídeo, ja que es tracta d’insígnies episcopals. (Jo em pregunto: com es pot confondre una estrella amb una creu i la resta d’insigníes que hi ha?)

Si Cataloniawatch ja havia desacreditat al sr.Bosch, per quina raó entro ara en el joc? El motiu d’aquesta entrada rau en el fet de que ahir, dia 7 de gener de 2014, a Twitter algú li va mencionar l’error en què s’incorria en el vídeo d’ERC i que el missatge que es transmetia era del tot incert. El sr.Alfred Bosch es va decidir a contestar a través del seu Twiiter, i com a justificació va esmentar el mateix llibre (Gaudí, independentista) en què es basa la cita falsa d’Oriol Junqueras que vam explicar fa uns dies.

Seguir leyendo Alfred Bosch: sumem més cites falses →

Com tots sabem, el fonament jurídic propagandístic de la consulta per la independència és l’exercici del dret a decidir. Com a mínim, es tracta del que durant anys porta repetint l’independentisme. Moltes veus -titllades d’antidemocràtiques, discurs de la por, etc- han advertit de que es tracta d’un dret inexistent i desconegut en la pràctica, la doctrina i la jurisprudència internacional. Dit d’una altra forma: és una figura construïda ad hoc (és a dir, per a que serveixi als exclusius fins pels que es formula) que no té cap suport teòric, excepte el que se li vol donar des de les tesis separatistes.

Tornem a la qüestió inicial: dret a decidir. Aquest és el suposat fonament de la consulta que es vol plantejar i que moltes persones repeteixen.

Doncs bé, com diem gaire fonament no en deu tenir quan l’Informe nº4 del Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN) esmenta la paraula autodeterminació 125 vegades (i encara que la reduïm per aparèixer als índexs, superarà les 100 vegades) i la paraula decidir només apareix 3 vegades, el global de paraules que comencen per l’arrel ‘deci-‘ es limita a 14 vegades, i no totes elles relaciones amb el suposat dret a decidir, quedant reduïda a 9 vegades. Només cal fer una recerca avançada amb qualsevol lector d’arxius pdf.

Quin motiu pot haver-hi per abandonar l’expressió «dret a decidir», que com a tal només apareix un cop, i lliurar-se a l’autodeterminació, generalment associada a l’expressió «procés d’autodeterminació» en la majoria d’ocasions, o l’exercici del «dret a l’autodeterminació» com explícitament es diu a la pàgina 18? No havíem quedat que no es tractava de l’exercici del dret d’autodeterminació, només aplicable a colònies?

La raó és fàcil d’intuir: l’informe vol fixar les bases per a una «internacionalització» de les aspiracions separatistes. Si el «dret a decidir» és desconegut a tot el món, atesa la seva manca de base, l’opció barata és canviar la denominació «dret a decidir» (right to decide) per «autodeterminació» (self-determination), que és molt més fàcil d’entendre.

Hi haurà qui dirà que això és comprensible i acceptable. Al meu entendre, denota una absoluta manca de rigor jurídic i, de pas, una absoluta manca de respecte pel ciutadà, a qui se li transmet una idea inexistent (el dret a decidir), i davant de l’absoluta buidor del concepte en l’àmbit jurídic -per tant, pel dia que s’hagi de sotmetre a l’escrutini de tercers internacionalment- es decideix canviar-lo per un altre (l’autodeterminació) que ni tan sols es correspon a la formulació prèvia presentada a Catalunya. El canvi no és innocent, com dic: es pretén salvar les dificultats derivades d’un concepte inexistent, que s’ha venut i formulat com a taula de salvació per justificar l’exercici de la secessió.

També s’objectarà que es tracta d’una qüestió d’abast jurídic i molt tècnic. Efectivament. El mateix abast jurídic i tècnic que pretenen donar els informes del CATN per tal de justificar, en el futur, una declaració unilateral d’independència, basada en premisses i arguments que es canvien sense cap mena de pudor per adaptar-los a la seva conveniència.

Així doncs: adéu al dret a decidir, i tornem (perquè mai va marxar) al dret d’autodeterminació. De pas, també podríem dir adéu al CATN, que no és capaç de formular una argumentació sòlida del dret a decidir per tal d’exposar-la internacionalment.

Fa uns dies em van fer arribar l’enllaç a aquest vídeo en el que apareix la sra.Carme Forcadell, que desconeixia, i que no lliga gens amb el tarannà català. Cadascú farà la seva lectura, però la distinció entre els qui són catalans i els qui no, com deia, no lliga amb el tarannà català i causa… causa… cadascú que en tregui les seves conclusions, lliurant-se de prejudicis i que examini en la seva consciència si negaria la condició de català al seu veí,  al seu germà, al seu amic o al seu fill, per moltes discrepàncies polítiques que tingui amb ell. Sorprenent.

Nota addicional posterior a la publicació: El vídeo s’emmarca en el context d’una intervenció d’uns 15 minuts, en la que també fa referència a que s’han d’explicar els arguments als arribats de fora als anys 60 i 70 i que formarien part del poble català (la qual cosa semblaria distingir entre «els de fora» i «els d’aquí», però no sóc tan primmirat en aquesta qüestió ara mateix, ja que no forma part de l’entrada), però la distinció entre els que són catalans i els que no ho són és absolutament existent (i aquesta sí que em sembla molt més discutible).