Alfred Bosch: sumem més cites falses

No tenia intenció de fer una entrada dedicada a Alfred Bosch, diputat al Congrés per ERC, a qui un vídeo de Cataloniawatch ja havia fet quedar en evidència: es tracta d’un vídeo de presentació d’Esquerra Republicana de Catalunya en anglès sobre la Sagrada Família, en el que es ve a sostenir que les quatre torres de cada façana representen les quatre barres i que, a més, estan rematades (si no estic errat, se’n diuen pinacles) per l’estrella de la bandera independentista.

El vídeo de Cataloniawatch explica molt clarament -i amb suport documental i gràfic- (i entre d’altres aspectes també curiosos que us recomano veure), que el projecte de Gaudí preveu dotze torres d’aquest tipus -quatre per tres façanes- en representació dels Dotze Apòstols, de les que en l’actualitat n’hi ha vuit construïdes. I que l’estrella només existeix en la imaginació de qui va fer el vídeo, ja que es tracta d’insígnies episcopals. (Jo em pregunto: com es pot confondre una estrella amb una creu i la resta d’insigníes que hi ha?)

Si Cataloniawatch ja havia desacreditat al sr.Bosch, per quina raó entro ara en el joc? El motiu d’aquesta entrada rau en el fet de que ahir, dia 7 de gener de 2014, a Twitter algú li va mencionar l’error en què s’incorria en el vídeo d’ERC i que el missatge que es transmetia era del tot incert. El sr.Alfred Bosch es va decidir a contestar a través del seu Twiiter, i com a justificació va esmentar el mateix llibre (Gaudí, independentista) en què es basa la cita falsa d’Oriol Junqueras que vam explicar fa uns dies.

En citar aquest llibre, el sr.Bosch afirmà que es tractava de les “tesis habituals“. Segons l’autor del llibre: “L’entusiasmava fer conjunts a base de quatre campanars per produir inconscients evocacions de les quatre barres (en totes les orientacions), que interpretades així adquirien una força sumputosa i glorificadora“.

Alfred Bosch

Davant de la clara inconsistència de la “tesi” argumentada (no només sense contrastar, sinó un “entusiasme” inconscient; el geni de Gaudí es devia a la inspiració patriòtica inconscient), se li va fer notar per alguns usuaris que la pròpia documentació oficial de la Fundació de la Sagrada Família indica que les dotze torres representen els Dotze Apòstols. Així de clar. A això, com podiem esperar -i decepciona molt en una persona del seu perfil intel·lectual-, el sr.Bosch se’n va sortir amb una típica frase feta que no vol dir res i la pseudojustificació sense contrastar: “Res no és mesquí ni fals en l’art. Gaudí combinava simbologia religiosa i nacional.“. En definitiva, no existia cap font solvent -i em remeto a la documentació oficial, a l’explicació de Cataloniawatch (documentada i amb imatges que podem valorar per nosaltres mateixos) i a una simple observació de les insígnies episcopals, buscant una falsa estrella- i el sr.Bosch va intentar escapolir-se amb molt poc estil.

Novament, doncs, ens trobem davant d’un argument fals, sense un fonament que li doni un suport raonable més enllà d’una suposició que un autor basa en l’inconscient (inconscient que genera entusiasme patriòtic) i que queda desacreditada per la lògica: dotze torres, dotze apòstols i el sr.Gaudí, qui és d’esperar que s’inspirava per moltes hores de treball en un projecte de caire religiós.

Si tenim en compte que es tracta d’un video d’ERC, perfectament guionitzat, i que pretén il·lustrar al voltant d’una imatge distintiva de Barcelona (i de Catalunya), no admet dubtes l’existència una altra vegada de la manipulació de la informació per part del separatisme. Manipulació que és totalment conscient i que busca el suport que sigui, malgrat no estigui contrastat i entri en franca contradicció amb el més elemental coneixement de la Sagrada Família i el seu simbolisme religiós. Tant ERC com el sr.Bosch en són responsables d’aquesta nova #citafalsa.

Conclusió. Després de menys d’un mes de desenvolupament d’aquest bloc, un arriba a la clara conclusió de que el separatisme ha desenvolupat i desenvolupa una clara estratègia comuna, mitjançant la qual s’introdueixen missatges falsos de forma massiva en l’imaginari col·lectiu.

Aquesta estratègia es veu acompanyada de la desqualificació a qualsevol que gosi enfrontar-s’hi o, també, ofegar aquesta veu degut a que els mitjans de comunicació públics més potents i influents (TV3, Catalunya Ràdio) es posicionen en aquesta línia, igual que gran part de mitjans privats (Rac1, Ara) i els diaris digitals.

Malgrat això, és simptomàtic, com deia, que en menys d’un mes han passat per aquí per frases, cites o explicacions falses persones rellevants com Pilar Rahola, Santiago Vidal, Ramon Tremosa, Jaume Barberà, Alfons López Tena, Oriol Junqueras, Anna Arqué, Alfred Bosch (i ERC) i, fins i tot, Mónica Terribas. Tot això, sense necessitat de ser exhaustiu ni repassar cada frase o declaració, ni per simples discrepàncies, sinó per manipulacions, distorsions o falsedats clares i gens -o molt poc- discutibles.

Aquesta és l’opinió pública que es crea per la democràcia independentista: difusió de molts, i variats, missatges falsos que seran rebuts, en un moment o altre, pel conjunt de la població en molt poc temps sense contrastar, fins arribar a un punt en què, automàticament, es donaran per bons atesa la categoria de la persona que els transmet. Aquest és el país diferent que es diu que es vol crear?

Nota final: si algú demostra que m’equivoco en l’atribució de frases o cites falses, manipulacions o distorsions estic disposat a rectificar. Em puc equivocar. Però demostracions clares, sòlides, i no invents o interpretacions delirants.