Informe nº4 del CATN: adéu al #dretadecidir

Com tots sabem, el fonament jurídic propagandístic de la consulta per la independència és l’exercici del dret a decidir. Com a mínim, es tracta del que durant anys porta repetint l’independentisme. Moltes veus -titllades d’antidemocràtiques, discurs de la por, etc- han advertit de que es tracta d’un dret inexistent i desconegut en la pràctica, la doctrina i la jurisprudència internacional. Dit d’una altra forma: és una figura construïda ad hoc (és a dir, per a que serveixi als exclusius fins pels que es formula) que no té cap suport teòric, excepte el que se li vol donar des de les tesis separatistes.

Tornem a la qüestió inicial: dret a decidir. Aquest és el suposat fonament de la consulta que es vol plantejar i que moltes persones repeteixen.

Doncs bé, com diem gaire fonament no en deu tenir quan l’Informe nº4 del Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN) esmenta la paraula autodeterminació 125 vegades (i encara que la reduïm per aparèixer als índexs, superarà les 100 vegades) i la paraula decidir només apareix 3 vegades, el global de paraules que comencen per l’arrel ‘deci-‘ es limita a 14 vegades, i no totes elles relaciones amb el suposat dret a decidir, quedant reduïda a 9 vegades. Només cal fer una recerca avançada amb qualsevol lector d’arxius pdf.

Quin motiu pot haver-hi per abandonar l’expressió “dret a decidir”, que com a tal només apareix un cop, i lliurar-se a l’autodeterminació, generalment associada a l’expressió “procés d’autodeterminació” en la majoria d’ocasions, o l’exercici del “dret a l’autodeterminació” com explícitament es diu a la pàgina 18? No havíem quedat que no es tractava de l’exercici del dret d’autodeterminació, només aplicable a colònies?

La raó és fàcil d’intuir: l’informe vol fixar les bases per a una “internacionalització” de les aspiracions separatistes. Si el “dret a decidir” és desconegut a tot el món, atesa la seva manca de base, l’opció barata és canviar la denominació “dret a decidir” (right to decide) per “autodeterminació” (self-determination), que és molt més fàcil d’entendre.

Hi haurà qui dirà que això és comprensible i acceptable. Al meu entendre, denota una absoluta manca de rigor jurídic i, de pas, una absoluta manca de respecte pel ciutadà, a qui se li transmet una idea inexistent (el dret a decidir), i davant de l’absoluta buidor del concepte en l’àmbit jurídic -per tant, pel dia que s’hagi de sotmetre a l’escrutini de tercers internacionalment- es decideix canviar-lo per un altre (l’autodeterminació) que ni tan sols es correspon a la formulació prèvia presentada a Catalunya. El canvi no és innocent, com dic: es pretén salvar les dificultats derivades d’un concepte inexistent, que s’ha venut i formulat com a taula de salvació per justificar l’exercici de la secessió.

També s’objectarà que es tracta d’una qüestió d’abast jurídic i molt tècnic. Efectivament. El mateix abast jurídic i tècnic que pretenen donar els informes del CATN per tal de justificar, en el futur, una declaració unilateral d’independència, basada en premisses i arguments que es canvien sense cap mena de pudor per adaptar-los a la seva conveniència.

Així doncs: adéu al dret a decidir, i tornem (perquè mai va marxar) al dret d’autodeterminació. De pas, també podríem dir adéu al CATN, que no és capaç de formular una argumentació sòlida del dret a decidir per tal d’exposar-la internacionalment.