“El referèndum que no ens han deixat fer”

La frase que encapçala aquest article, “El referèndum que no ens han deixat fer“, es repeteix tot sovint pels partidaris de la secessió. S’ha convertit en una frase feta, i qui la pronuncia no està disposat a examinar les raons d’aquest “no ens han deixat fer“. La veritat absoluta els acompanya i, de tant repetir-la, es converteix en dogma de fe.

Des de la meva perspectiva, no és ni tan sols que no s’hagi deixat fer, sinó que ni tan sols s’ha plantejat mai de debò un referèndum. Curiosament, aquesta és una línia que alguns estan exposant clarament en els darrers dies, com Manuel Cruz o Josep M. Colomer. Joaquín Tornos també deia quelcom similar en el seu article del llibre “¿Existe el derecho a decidir?“. Modèstia apart, en alguna ocasió ja ho he mantingut. Molts secessionistes, en llegir això, suposo que s’escandalitzaran, però hi ha tota una sèrie de raons que ho fonamenten, encara que sigui per repetir arguments ja explicats en aquest bloc, i és bo tornar-les a recordar:

1. Primera premissa. Prescindeixo de la meva opinió de que no és possible un referèndum amb el redactat actual de la Constitució. Per tant, examinaré el “referèndum que no s’ha deixat fer”.

2. La primera via de “referèndum”: la delegació de la competència. Com tots sabem, Joan Herrera, Marta Rovira i Jordi Turull van anar a Madrid a defensar una Proposició de Llei Orgànica de delegació en la Generalitat de Catalunya la competència per a autoritzar, convocar i celebrar un referèndum sobre el futur polític de Catalunya. Sabem que aquesta via va ser denegada. I partidaris de la secessió podran dir: “Ho veus? No ens l’han deixat fer”. Qualsevol que es miri la qüestió amb una certa objectivitat, reconeixerà que “l’acord” al que tantes vegades s’al·ludeix és inviable. Per exemple, acceptaria el secessionisme com a condició del referèndum l’exigència d’una majoria absoluta del cens electoral? El plantejament actual de les eleccions, en què un grup està dient que en faran prou amb la majoria de diputats, ho desmenteix.

En realitat, aquesta via era completament inadequada, com assenyalà Francisco Rubio Llorente en el seu article “Decimonoveno informe, Rubio Llorente“, de manera bastant dura, per cert, atesa la manipulació que s’havia fet de les seves opinions. No ho dic jo, ho diu un reputadíssim expert que considera possible un referèndum, però seguint sempre unes passes prèvies que no s’han fet de cap manera.

3. La iniciativa de reforma constitucional o, en el seu cas, la iniciativa de reformes legals. No és només que el Parlament de Catalunya no hagi iniciat els tràmits de proposta de reforma constitucional, és que tampoc s’ha intentat, de cap manera, iniciar la via que molts constitucionalistes (jo diria que una majoria) han assenyalat en repetides ocasions: reforma de la Llei Orgànica de referèndums o una nova Llei del mateix rang. Que això no s’ha fet és evident. I el motiu també l’he dit en alguna altra ocasió: obligaria a destapar quina classe de referèndum es vol i com. I això, probablement, faria més mal que bé al secessionisme.

4. La llei de referèndum catalana 4/2010. Tothom se n’ha oblidat, i ni tan sols s’ha fet cap intent d’utilitzar-la, però la llei catalana de referèndums 4/2010 està completament vigent, a l’espera de Sentència del Tribunal Constitucional. Ni el propi Govern de la Generalitat, o el Parlament, fa l’intent d’utilitzar-la.

5. Referèndum, quin referèndum? Deixem de banda, fins i tot, qüestions de procediment. De quin referèndum em parlen? Aquest referèndum que diuen que no els han deixat fer jo no l’he vist per escrit. La convocatòria del 9N no ho era. Potser fóra bo que abans de dir que no s’ha deixat fer quelcom em detallin de què parlen en concret.

I, si us plau, encara que es pugui tenir una opinió a favor de la secessió, no repeteixi mecànicament frases com “el referèndum que no ens han deixat fer”.  I menys quan, per les pròpies declaracions dels partidaris del “full de ruta”, és evident que volen prescindir d’aquest referèndum.

3 comentarios en ““El referèndum que no ens han deixat fer”

  1. Esa idea ya la expresaste hace tiempo. Soy testigo. Te he leído que lo único que querían era hacer hervir la olla, al menos, desde que repasabas los distintos constitucionalistas que defendían el encaje del referéndum. También recuerdo que decías que el libro de Dolors Feliú era el menos exitoso de los títulos independentistas porque era el más riguroso, exigente y el único que no era volem votar.
    Perdona que me repita pero no sé si ves los comentarios a entradas antiguas ¿ leíste la entrevista a Jordi Sánchez en El Periódico? Te he dejado el link en Els contes de fades, Oriol Junqueras i la Llei Electoral catalana

    1. Gracias por confirmarme que ya lo había dicho 😉 . Como empiezo a acumular muchas entradas (111) y durante un tiempo semiabandoné la parte jurídica, a veces no recuerdo si alguna idea ya la he expresado o no.
      Sí, sí, ya leí la entrevista a Sánchez y, por desgracia, doy crédito a que todo lo que dice se lo creen, porque si no es imposible sostener tamañas “verdades”. “Aceptar que solo las formaciones abiertamente independentistas son las que acumulan votos independentistas sería asumir excesivamente…” (¿Pero no decís que son plebiscitarias?) . “Si obtienen una mayoría de votos, se podrá decir claramente que el Parlament tiene mayoría de escaños independentistas. Pero si se queda a tres o cuatro o cinco escaños de esta mayoría, no se podrá decir lo contrario porque estamos convencidos de que dentro de otras formaciones hay también personas que son sensibles a un planteamiento autodeterminista” (tres cuartos de lo mismo).
      Supongo que no verá incompatible con lo anterior decir: “…el bloque del ‘sí’ a la independencia está perfectamente definido…” Aquí uno ya se sorprende de poco.
      Es raro que no dijera: “y si alguien no va a votar no se puede decir que no apoye la independencia”. Quien sabe, igual lo dijo.
      Es tremendo cómo en cualquier caso tienen razón y ganan, pero es verdad, con estas declaraciones todavía baja más el umbral de la independencia.

      1. Como complemento a la entrada: al igual que con la distinción entre la privación y la pérdida de nacionalidad, detecto grandes vacíos de conocimiento en conceptos básicos y por eso repito una parte de lo que ya he tratado antes. Y lo de siempre: cada uno puede tener su opinión, discrepar, etcétera, pero con fundamento y bla, bla, bla. No hace falta ser experto, ni Catedrático, pero unas nociones son imprescindibles y hay mucha gente que no las tiene (ni ganas). Muy lamentable.
        Y algunos que tienen esas nociones se comportan de manera también lamentable o emiten información descaradamente manipulada. Penoso.

Los comentarios están cerrados.