Pere Cardús, Quim Torra i el periodisme (II)

No us penseu que li tinc alguna animadversió especial a Cardús, o que el fet d’haver-me blocat a Twitter m’hagi trastocat, i ara em dediqui a fer un casus belli d’una qüestió tan petita. Cardús explicava ahir a Twitter que, a conseqüència de l’entrevista a Quim Torra havia rebut molts insults dirigits a Torra i que per això havia blocat a molts tuitaires.

Pere Cardús - amic Quim Torra

Com veieu, considerava que els tuits de Torra s’havien tret de context i com que Torra és amic seu, ell no acceptava que se l’insultés.

Li dono, la raó a Cardús: no s’ha d’acceptar els insults. Ara, si la raó de que no li preguntés a Torra sobre una qüestió d’actualitat i, per tant, aquest no donés explicacions, va ser la seva amistat, es fa un flac favor a si mateix i a Torra. A si mateix, perquè va deixar de banda la condició de periodista (no dic que li hagués de fer preguntes agressives; hi ha moltes maneres d’enfocar la mateixa qüestió), i a Torra, que es podria haver justificat, o podria haver explicat el context dels tuits, si és que resulta ser cert el que diu Cardús. Qui sap.

Jo no tinc la veritat absoluta. Per això deia al principi que tampoc vull que sembli que ara m’erigeixo com a jutge de Cardús, i menys per quelcom tan irrellevant, malgrat haver-li dedicat dues entrades. Però el fet de no preguntar a l’entrevista per amistat (tampoc critico que siguin amics i l’hagi entrevistat; això em sembla inevitable a qualsevol professió, excepte que existeixin normes legals d’abstenció), no el col·loca en gaire bona posició i justifica el meu tuit en el que trobava a faltar el tema. I per això em va blocar. Tot molt petit.