Malgrat el desgavell que s’està vivint políticament a Catalunya, els periodistes i tertulians venuts a la secessió continuen amb el seu exercici de cinisme, sense cap mena d’autocrítica. La renúncia a la crítica, a plantejar-se la certesa de cap dels missatges del poder i les seves ramificacions, ha estat la pràctica des de la vessant de qui és partidari a la secessió. Que critiquis o formulis objeccions no vol dir que no hi estiguis a favor. Normalment implica que observes inconsistències, incoherències, punts discutibles o contradiccions que s’han d’explicar amb fonament. Hi pots estar a favor o en contra. Ara bé, un professional en principi s’ho ha de qüestionar tot, i després donar respostes. Un advocat ho té molt fàcil si vol: només li ha de dir al client el que vol sentir. Però més li val qüestionar-s’ho tot i, si cal, donar-li respostes que al client probablement no li agradaran. Doncs un periodista, el mateix. Menys a Catalunya, entre els periodistes favorables a la secessió.

Només així s’explica que aquests dies veiem que l’equip-dels-periodistes-per-la-secessió fan llistetes infantils d'»agraciats» pel NO de la CUP; que allà on van dir «digo» («Ara bé, si no es pot fer [el referèndum], la nova majoria té el dret i el deure d’aplicar ja el seu full de ruta.«; Tian Riba 29/09/2015) ara diuen «Diego o el que sigui, és igual, que la gent s’ho empassa» («L’independentisme va guanyar en escons per governar, però no va guanyar el plebiscit. No va arribar al 50,1%. I havia d’haver graduat el ritme per continuar eixamplant la base«; Tian Riba 05/01/2016); o es fan preguntes retòriques com «Mas s’hauria d’apartar?» (V.Partal 05/01/2016) quan abans eren afirmacions categòriques («Mas –d’això n’estic segur– no farà mai de la seua persona un entrebanc a la consecució de l’estat independent«; Partal 29/09/2015). La llista és inacabable i no me’n puc estar de citar Antoni Bassas, que aquí parla «…d’un guió del Procés™ que ja anava just de forces…» (Ara Bassas 04/01/2016, minut 4:00). Un periodisme crític molt justet. Tan justet que, de crítica, cap.

Hi ha excepcions, com Xavier Rius, el director d’e-notícies. És un periodista que val la pena seguir a Twitter i llegir les seves columnes d’opinió. Rius ha repetit sovint que ell està a favor de la secessió. Això no és obstacle per mantenir un to crític que normalment li comporta nombrosos insults, de manera majoritària de part de tuitaires separatistes.

Seguir leyendo El periodista i la crítica, rara avis de la secessió →