El estado de excepción en Cataluña

Tanto hablar del 155 CE, de la toma del control de los Mossos, de los tanques por la Diagonal… y el estado de excepción ha sido declarado en Cataluña por los separatistas. Así lo recogía ayer la crónica de EL PAÍS sobre la reforma ad hoc del Reglamento del Parlamento (o sea, al estilo Berlusconi), en que se reproducían declaraciones de Jordi Turull, quien habría afirmado que Cataluña se encuentra en una “situación excepcional” y que para esto hacen falta “trámites excepcionales“.

Lenguaje autoritario para defender la aplicación de una legislación que tiene por objetivo someter al disidente. Leyes secretas, trámites especialmente creados para demostrar que la “República catalana” no será una democracia de baja calidad. Mi duda estriba en saber si optará por el autoritarismo, el totalitarismo o una mezcla novedosa para crear un nuevo Régimen.

No me cabe duda de que el estado de excepción ya ha sido declarado en Cataluña.

56 comentarios en “El estado de excepción en Cataluña

        1. Veig que teniu problemes amb la ironia. Suposo que deu ser per un tema de deformació professional. Procuraré ser més directe d’ara endavant.

        1. Ja ho veig. No veus que totes les notícies que t’he passat eren innocentades? Tot va bé! Res a objectar!

          1. Te he dicho, hasta en dos ocasiones, 9’41 sobre 10. 9’41 sobre 10 es muy alto… pero no es el paraíso terrenal, evidentemente. También es evidente que se desmonta tu insinuación sobre la pobredumbre de la democracia española.

            1. 1. Jo no he parlat mai de “podredumbre de la democracia española”.
              2. En els casos en què Espanya hagi vulnerat els drets humans, també he repetit que no poden ser, en la meva opinió, motiu per justificar el secessionisme.
              3. El que sí que opino és que Espanya arrossega encara una ideologia feixista (franquista, si vols) en altes instàncies que encara no s’ha tret de sobre. I per mi això SÍ que justifica la independència.

              Té, un bonus track: https://www.google.es/amp/www.elnacional.cat/ca/politica/judici-companys-congres_143255_102_amp.html

  1. Gracias Javier.

    La maniobra política, creo que es obra del desespero por tratar de forzar las cosas.

    Da la sensación de que lo que buscan es que los paren… como cuando en una reyerta callejera alguno grita como un poseso: – “¡¡¡Agarradme que lo matooooo!!!… pura imagen cara a los suyos…

    Esta gente NO busca tanques por la diagonal sino la foto de un/a agente de policia retirando una urna… y darle mucho, mucho bombo y platillo a esa foto… Otra forma de hacer propaganda… e ir de victimas…

    Caso de que hipotéticamente se llegara a esa situación, a lo mejor si la policia, en vez del habitual uniforme, fueran vestidos de Capitán américa, Thor u otro vengador (a gusto de cada uno/a) pienso que la foto será mas divertida y aportaría mas surrealismo si cabe

    1. Que les gustaría una intervención más…”contundente” (dejémoslo ahí)…por parte del gobierno creo que es evidente, y si me apuráis a veces opino que seguro que desearían un poco de ….violencia?

      1. Es evidente que intentan provocar una reacción del Estado, sin ninguna duda. Y lo sabemos con seguridad, al menos, desde que Martín Blanco desveló las confidencias de Jordi Sánchez hace año y medio: http://elpais.com/elpais/2015/11/03/opinion/1446558718_118690.html
        Ya sé que se ha puesto varias veces este enlace; pero es que, en esta noria en que se ha convertido el “prusés” (magnífico el artículo de Laura Freixas en La Vanguardia), necesariamente hemos de retornar a lo mismo.

      2. No te quepa la menor duda de que la foto de un hombre con la cara cubierta por su propia sangre, llevando en brazos a un niño aterrado, mientras que con la otra mano sostiene una estelada, supondría un orgasmo prusesista. “Por finnnnnnn… la imagen que queríamos!!”.

        La pena es que el malvado Rajoy también sabe que los indepes desean una imagen así como agua de mayo. Y no se la va a dar.

  2. Jaiver, tinc un dubte: tot el que s’està fent, s’ajusta al reglament?
    Hi ha alguna cosa il·legal o al·legal en el procediment?

    1. 1) Reglament: guanyeu 1000 a 0. Tot el que s’està fent és completament reglamentari al Parlament de Catalunya.

      2) Però que tingueu tooooots els reglaments a favor no canvia gens ni mica el vostre problema: qualsevol cosa antidemocràtica que feu significarà la pèrdua de l’escassa simpatia que heu pogut arreplegar aquests anys a Europa. I no t’enganyis: canviar el reglament i declarar la independència en una mateixa sessió serà percebut per Alemanya, França i Itàlia com una moguda antidemocràtica.

      Tornem al hàmster: voleu tenir el que en anglès se’n diu plausible deniability, que vol dir, més o menys, guardar aparences merament formals per fer una malifeta. Però això és irrellevant de cara a una Europa que no vol ni sentir-ne parlar de regions díscoles, i que donarà un suport absolut i monolític a l’Estat espanyol davant d’una independència exprés sense debat.

      ¿Vols debatre en serio? Digue’ns com seduireu Berlín. Lo demés són punyetes.

      1. L’Abraham se m’ha avançat…
        A més del que diu l’Abraham, hi afegiria vàries coses més:
        L’independentisme es vanta i s’ha vantat de ser el summum de l’esperit democràtic, de la seva exemplaritat, de voler crear un país de fantasia superior a tot allò que és putrefacte d’Espanya. Per exemple, l’aplicació del corró per tal d’imposar una determinada visió del mon pel partit governant. Els catalans som els qui tenim els principis democràtics més purs de la història de la humanitat, no com “els espanyols”, que desconeixen la paraula democràcia.

        Doncs bé, amb aquest argumentari, la primera acció per a crear un nou país consisteix a passar el corró i ofegar el debat sota una norma creada expressament a tal finalitat. Espera, que deixo d’escriure per aplaudir. Torno a aplaudir.
        La realitat és més crua i ja sé que no agrada sentir-la però és la realitat: forçar els procediments legals per aconseguir un objectiu de caire autoritari-totalitari. Ostres!!! Exactament el mateix que l’independentisme diu que fa “Espanya” i, en canvi, mai no passarà a la Vila del Pingüí. (para quien no caiga ahora mismo en la broma, la referencia es Dr.Slump)
        Ja sé que a bona part de l’independentisme això li sembla bé. Bàsicament, perquè vol viure enganyat i s’enganya a si mateix. ¿M’està dient en Turull que vol sotmetre a més de la meitat de la població fent servir tècniques autoritàries d’autodestrucció de la democràcia?
        Home, amb la pregunta de si es fa o no es fa res d’il·legal, és que ho poses molt fàcil per tal de que algú recordi que la democràcia es pot autodestruir seguint els procediments legals.
        Ara bé: estem d’acord amb aquesta autodestrucció? Junts pel Sí + CUP diu que sí. Jo, no.
        Perquè, fent servir argumentari indepe: on diu que el Parlament no pot acordar que Catalunya es constitueix en una dictadura de partit únic? No hi ha cap llei que ho prohibeixi. Puc seguir dient-les grosses, igual que en Turull i tota la patuleia cridanera.

        El procediment, evidentment que és legal. La finalitat és una mostra de la impotència de dur a terme l’objectiu amb una mica de respecte per la democràcia i els drets fonamentals. L’independentisme no té prou força ni suport social i la seva solució és forçar la llei, a veure què passa.
        Felicitats i sort en aquesta aventura autoritària de lleis secretes. Ni el PP té lleis secretes, que ja és dir. Mira, quina sort, l’independentisme està per sota del PP en democràcia.
        I si l’argument és que si es fa pública la Llei “ens impugnaran una llei inimpugnable”, vaja, fa pena. Qui ha vist i qui veu els campions de la radicalitat democràtica, abandonant la democràtica i practicant la radicalitat.

        1. Supongo que la oposición pedirá amparo. No creo que se pueda vaciar al Parlament de funciones por mucha autonomía para hacer su propio reglamento que tengan. Ni pluralismo ni debate ni participación política.

      2. Bufa! El punt 1 i la primera part del punt 2 jo els he escrit moltes vegades en aquest blog!

        Per cert, explica’m com és antidemocràtica una cosa promoguda d’acord a reglament per un parlament constituït legalment.

        Sobre els efectes del dia (o les hores) després ja en parlarem. Tens molt clar què passarà i qui farà què… jo no li tinc tant. Bàsicament pq no tinc una idea clara del que succeirà.

        1. Vols exemples:
          – Recuperar la pena de mort
          – Anular els drets humans
          – Deixar la llei de la gravetat
          – Obligar a caminar a la pota coixa

          En vols més?

          1. La primera sempre es fica com exemple i a mi no em sembla cap disbarat. És un assumpte que es pot debatre políticament sense cap problema.

            La segona i la quarta crec que xoquen amb el dret internacional, oi? per tant serien il·legals i invàlids com exemple.

            La tercera xoca amb les lleis de la naturalesa, i tot i que he vist coses més estanyes, diria que tampoc és un exemple vàlid.

            Més?

        2. Perdó, em referia a exemples de coses antidemocràtiques que es pot fer amb un reglament legal d’un parlament legítim

        3. Dos respuestas, medio en broma medio en serio. Seguro que Turull puede contestar a la pregunta, cuando esté en la oposición claro. Dos, llevo cinco años oyendo al independentismo distinguir entre legalidad, legitimidad, sacro santa constitución frente a democracia, etc. Y resulta que la legitimidad es ad hoc. Porque la legislación española viene de un parlamento legítimamente constituido y de acuerdo a los procedimientos establecidos.

          1. Punt dos: correcte. Ara caldrà veure si el que sigui que aprovi el parlament s’ajusta a la llei espanyola o no.

          1. Si clar. I si tires una miiiiica més enrere arribaràs a l’esclavatge nord-americà. Situem les coses en un just context històric i social, per favor.

        4. El punt 1 i la primera part del punt 2 jo els he escrit moltes vegades en aquest blog!

          No sé si va quedar prou clar, però m’estava fotent de la teva tècnica de debat…

          Per cert, explica’m com és antidemocràtica una cosa promoguda d’acord a reglament per un parlament constituït legalment.

          Una manera és veure si mai s’ha fet alguna cosa similar a cap país democràtic del món.

          Perquè l’article de la CE que impossibilita la independència de les comunitats autònomes no és només legal. És també legítim, perquè arreu del món s’accepta que els Estats, per bé que tinguin regions amb identitats molt marcades, es declarin indivisibles: en són una prova Alemanya, Itàlia i França, que recentment i repetidament han invocat aquest principi davant de les pretensions de, per exemple, els bavaresos, els corsos i els vènets.

          En canvi, el canvi de reglament i aprovació d’una llei de desconnexió en una mateixa sessió és una cosa inèdita al món democràtic. Ni quebequesos ni escocesos ni flamencs, ni tampoc bascos si anem al cas, han fet una cosa similar, perquè entenien que tot s’havia de fer dintre d’un marc de consens i respecte de les minories: Escòcia va esperar 60 anys per fer un referèndum consensuat, perquè no ho volia fer per les braves (encara que legalment, a diferència de Catalunya, hi tenia dret!).

          Resumint-ho: Espanya fa el que la quasi totalitat de les democràcies també fan. Els indepes volen fer el que mai s’ha fet en el marc d’una democràcia, i en canvi s’ha fet sovint en el marc de les dictadures. Crec que és una diferència prou significativa.

          1. Resumint més: quan no és legal, pq no és legal. Quan és legal, pq no s’ha fet mai. Quan ja s’hagi fet…

            1. No. Fuera de la ley no es democrático no quiere decir que dentro de la ley todo es democrático. Salvo que tengas una constitución militante que no es el caso de España. Y aún así es dudoso.

                1. Com diu l’article, “otros Estados tienen sistemas de ejecución como el de España, como ocurre en Alemania y Austria”.

                  Resumint més: quan no és legal, pq no és legal. Quan és legal, pq no s’ha fet mai. Quan ja s’hagi fet…

                  No; jo parlava de legitimitat, un tema que a vosaltres us agrada molt airejar. Els antecedents a nivell mundial avalen la legitimitat de la CE, i en particular de l’article que prohibeix les secessions; i, en canvi, no avalen la legitimitat d’una tramitació exprés d’una llei secreta.

                2. Sip, esa es un ejemplo. Rajoy diciendo que no va a ir a la investidura, la elección de jueces del Constitucional, etc. Saltarnos las reglas es el deporte nacional, no se puede hacer sin que el Estado de Derecho cruja.

    1. La veritat que sí, tots son igual d’incapaços de fer res sense mirar el rèdit electoral a 4 anys vista com molt tard 😞

    2. Ho diu molt bé. A mi també m’han aconseguit afartar. Ja no me’ls prenc seriosament. No s’ho mereixen.
      Jo ja he entrat en la fase “El mayor desprecio es el no aprecio”.

      1. Y por cierto Lliure, que no te contesté en el hilo anterior (me sabe mal pero últimamente me cuesta seguir el ritmo), te valdría esta afirmación -‘todo es identidad’- como respuesta? 😉

      2. Sí, cuando llega la parte de la identificación con un demos y el amor a la lengua lo prudente es plegar velas. Ahora, de toda la vida lo que propone se ha llamado ingeniería social, nombre mucho menos prestigioso que ensanchar la base social. ¿Cómo será lo de identificarse con un demos? ¿Será como sentirse vasco o español? Es lenguaje metafísico, la nada nadea y me identifico con un demos.

          1. He leído y releído al TNT. Mis pensamientos me han guiado en una sola dirección: cómo me hubiera gustado estar presente cuando el TNT y Rufián estuvieron a punto de llegar a las manos, dicen que a hostias, en una Asamblea de Súmate.
            Amor a la lengua, nacionalismo a raudales, siglo XIX a las puertas…
            Podríamos montar un Congreso con Herder, Fichte, Hegel, Heidegger y Trinitro.
            Seguramente la relación afectiva con el catalán es la palanca de incorporación de todos aquellos que no lo han hecho aún con el soberanismo.“. Identitarismo nacionalista. Una de las bases del nacionalismo, no hace falta recordarlo, la diferencia cimentada en la lengua. Pero el TNT no es nacionalista.
            Seguramente una buena campaña de participación de aquellos que votarían NO, pero pueden considerar legítimo un referéndum de la independencia puede pasar por apelar los elementos de identificación compartidos entre personas de identidades híbridas y el núcleo de identidad catalana. Y el elemento clave seguramente sea la lengua catalana.“. En el caso de que tengamos algo en común, no hace falta que sea el civismo, la deliberación, someternos a la crítica, la libertad de conciencia o pensamiento, no. El punto en común será la lengua. Pero el TNT no es nacionalista.
            Doble aplauso.
            Reconozco que he leído su artículo muy ligeramente, pero es que he visto más nacionalismo del que mis delicados ojos pueden soportar.

      3. Tampoco cómo se compatibiliza el percibir problemas por causa de pertenecer a un demos y no a otro sin ser un supremacista de miércoles.( El traductor al rescate.)

  3. Disculpeu el comentari anterior en resposta a Viure lliure. L’he escrit des d’una tablet i tinc dificultats per que s’escrigui el que vull sense que les auto-correccions no posin el que els dona la gana. Per això soc molt telegràfic i, moltes vegades, no queda clar el que vull dir.

    Pretenia respondre amb absurds a una pregunta per mi absurda, que és la de si un parlament legalment escollit amb un reglament també legalment elaborat no pot prendre decisions antidemocràtiques. I és clar que ho pot fer, pot fer-ho absolutament tot, com derogar la llei de la gravetat, que de manera volgudament esperpèntica jo posava com exemple.

    El problema no és què és el que es pot fer, si no la legalitat i legitimitat del que es fa. Si el que es fa està d’acord amb les regles del joc vigents o no. En definitiva si el que es fa, o el que es vol fer, és una forma de cop d’estat o no.

    I això, que a mi em sembla tan elemental, és el que no hi ha manera de que gent que es mou en el món separatista, que sembla raonable, que sembla que està oberta a debatre. no hi ha manera que entenguin i s’entesten a voler fer entrar el clau pel cabota. I això és el que fa que n’estigui fart, com deia ahir enviant l’article de la Laura Freixas.

    Ja m’he cansat d’intentar tenir un debat raonable amb uns interlocutors raonables que no trobo enlloc. No pretenc discutir el dret a que cadascú pensi el que vulgui. No discuteixo al dret a defensar políticament el que es cregui millor. Ni d’intentar que sigui majoritari i que d’acord amb les lleis s’acabi imposant. Ni tans sols poso en qüestió que es vulgui forçar la legalitat. Si algú creu que s’ha de donar un cop de força, per mi te tot el dret a dir-ho (altra cosa és que faré tot el que pugui per que no ho pugui dur a terme). Amb el que ja no uc, és amb que neguin la realitat. En que vulguin fer passar bou per bestia grossa.

    I, si volen fer una bestiesa, que la facin d’una vegada, però que s’acabi aquesta conya d’una vegada.

    1. Estic d’acord amb tot. Escric des del mòbil i seré breu.
      Ahir o dimecres, o dimarts, sentia l’Andrea Mármol a RAC1, argumentant fluixet, tot s’ha de dir. La resposta del Toni Soler i en Sanchis eren crits histriònics, impropis d’un debat racional. No val la pena esforçar-s’hi.

      1. A ese respecto siempre recuerdo a Pilar Rahola no recuerdo con quien. Le preguntaba ¿Estás negando el derecho del pueblo catalán a decidir? La respuesta fue: no, estoy negando que haya un pueblo catalán. Madre mía cómo se puso

    2. Si, el problema es q s’ha format un bàndol proindependentista al que a la seva gran majoría ja li va bé tot per tal de no estar dintre d’Espanya , un altre part més moderada d’aquest sector té un greu problema, que no volen fer-ho com ara pero seràn xuclars per aquella part més radical…no es quelcom nou, ha passat moltes vegades a la història

  4. Esto de la reforma ad hoc del reglamento recuerda un poco a la “teoría” que dice que se puede reformar el artículo 168 CE por el procedimiento del 167 CE para hacer excepciones con los artículos que se quieran reformar. Luego esos artículos ya se pueden reformar por el procedimiento normal del 167 CE. Había gente que lo decía en serio.

  5. He empezado a leer “La pasión secesionista” del psiquiatra Dr. Tobeña. El objeto de libro según el autor es”Bucear en diversos vectores de la prsicobiología del gregarismo, el etnocentrismo y la xenofobia….” Y Añade: “En Cataluña ha cuajado un formidable y potentísima pasión política protagonizaba por la mitad de su población. Una pasión nutrida por la visión de un horizonte inmaculado construido con los mimbres del dechado de virtudes que adorna a un paisanaje que se auto-venera”. (Trenes llenos de psiquiatras destinados al País Vasco, sostenía D. Julio Caro Baroja para coadyuvar al final del terrorismo) El asunto va de ignorantes, tontos de baba, prepotentes, orates en sus diferentes pato0ogías. Ya queda poco. ¿Sabeis si es cierto que Romeva busca trabajo como portero de discoteca para cuando se le acabe la mamanduria. Wait and see.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s