Pels records que conservo de la meva infantesa, adolescència i primera joventut, Terra Lliure era un grup terrorista, que tenia el seu origen en el denominat Exèrcit Popular Català. Gent molt perillosa.

L’altre dia, en Xavier Graset va tenir al programa Més324 el sr.Carles Sastre, ex-integrant d’aquelles dues organitzacions. En el perfil de Sastre trobem que va ser condemnat l’any 1985 a 48 anys de presó per l’assassinat de l’empresari José Maria Bultó, i l’any 1987 a 18 anys de presó per pertànyer a banda armada i tinença d’armes.

Graset -que llegia l’entrada de la Wikipèdia relativa a Sastre, aquesta és la qualitat de la feina a la CCMA- va silenciar que els 48 anys de presó ho van ser per un assassinat (ni més ni menys que adherint una bomba al pit de la víctima) i tampoc va explicar els 18 anys addicionals de presó i la seva raó.

En conjunt, la seva introducció era la forma ideal de presentar Sastre com a «pres polític«, «perseguit[s]«, qualificar-lo com «un gran reserva de l’independentisme«, «un valor simbòlic» (referint-se al llistat de «represaliats» que signaven un manifest per tal de que es doni suport a la investidura de Mas) o dient que «la seva mirada forçosament ha de ser diferent… onze anys a la presó» (com si Sastre hagués estat a la presó per defensar democràticament els seus ideals i no per un assassinat i per pertànyer a organització terrorista). Tot això, amanit amb imatges que, per desgràcia, tots tenim presents de l’Audiència Nacional quan es jutgen etarres o d’altres molt semblants quan es produeix la seva sortida de presó (en aquest cas, les imatges eren de la sra.Tarragó).

Ho he escrit en un altre lloc i ho reitero: si Sastre va complir la seva pena i s’adapta a les regles de la societat, mereix ser acceptat. Ara bé, una cosa és que se l’accepti i una altra de molt diferent és que se’l presenti com a pres polític, que quedin silenciats els fets que el van portar a la presó i, en definitiva, que pugui ser tingut en compte com a model («un gran reserva»!!!!!) o que la seva opinió hagi de resultar influent, prescindint d’aquests antecedents. Més encara quan el Manifest del grup de «represaliats» de Terra Lliure coincideix amb la commemoració del 30è aniversari de la mort de Quim Sànchez, qui va morir mentre manipulava un artefacte explosiu, cosa que tampoc explicà Graset.

Crec que queda clar, doncs, de què i qui estem parlant: de persones i formes d’actuar que a Catalunya sempre han repugnat, amb l’única excepció de grupuscles amb un ínfim suport social. Però ara, amb l’excusa del procés secessionista, aquestes accions repugnants es fa veure que no van existir. No només això, es presenta a qui hi va participar com a «pres polític» (fins i tot, el mateix Sastre és més prudent quan s’autoqualifica de «descatalogat»; no serveix de res especular sobre el que vol dir amb aquesta paraula, però és evident la distància amb l’expressió «pres polític». De fet, Sastre arriba a admetre en un moment que en democràcia es pot defensar qualsevol ideologia, deixant la violència de banda, i sorteja les insinuacions de Graset en relació a possibles «reaccions» de l’Estat).

TV3 m’avergonyeix. Xavier Graset m’avergonyeix. Això ja no és ni doble moral. És absència de moral. I així es forma l’opinió pública.

Aquí, el resum a e-noticies. Aquí, el programa sencer a CCMA. I aquí, paga la pena de llegir l’article de Lluís Bassets, amb un penúltim pàrraf sobre Terra Lliure.