El pas del temps i els fets donen i treuen raons. Avui, me la dóna. Ahir, dia 27 de desembre de 2014, el diari Ara publicava un article d’Oriol Junqueras amb el títol «Fem-ho bé i fem-ho ja» en el que exposa la seva posició sobre les eleccions dites «plebiscitàries». Malgrat es podrien comentar molts punts, em quedo amb un que s’ha inserit en el món secessionista i sobre el que ja he insistit vàries vegades: la manipulació del llenguatge, per tal de fer passar com el mateix concepte la «majoria social» i la «majoria absoluta» de Diputats al Parlament de Catalunya com a via per a la secessió. Veiem-ho.

En el seu escrit, Junqueras menciona que la separació requereix «un aval majoritari de la ciutadania», per a la qual cosa és imprescindible una «majoria social». Llegint aquestes expressions, qualsevol coincidiria a dir que Junqueras sosté que la independència necessita, doncs, del suport de la majoria de la població. Con sol ser habitual en l’argumentació secessionista, la realitat és una altra.

I és que a continuació Junqueras diu que, a falta d’un referèndum, el que cal és «un Parlament de Catalunya amb majoria absoluta de diputats independentistes». O sigui, quelcom molt diferent de la majoria absoluta de la població. Dono per descomptat que el lector sap que la majoria absoluta al Parlament de Catalunya es pot assolir aproximadament amb el 45% dels vots vàlids emesos. En les darreres eleccions, CiU (que no es presentava amb la independència explícita al programa) més ERC sumaven el 44,70%, i s’enfilaven fins a 71 diputats, quan la majoria absoluta són 68 escons; si li sumem CUP, sumen 74 diputats i el 47,87% dels vots, per un total d’1.740.818 vots, que representaven el 32,15% del cens electoral o població amb dret a vot a Catalunya. Imagineu el disbarat de voler declarar la independència amb aquest suport. Doncs això, aproximadament, proposa Oriol Junqueras (amb totes les matisacions que es vulguin i obviant ICV) i tots els que creuen suficient la «majoria absoluta» de diputats independentistes pel cas d’eleccions «plebiscitàries». Aquí, les dades de les eleccions 2012.

La manca d’un referèndum no és excusa suficient, perquè fins i tot acceptant les regles de joc tramposes que vol posar sobre la taula el secessionisme (unes eleccions «plebiscitàries»), es continua fent més trampes, quan es vol fer passar per la voluntat «majoritària» un suport potencialment minoritari. Una manipulació del llenguatge de llibre.

En aquest sentit, també té un punt d’ironia (perquè em dóna novament la raó) o d’ignorància (cosa estranya en el cas de Junqueras, però és possible) quan cita els casos d’Eslovènia, Lituània o Estònia. Com explica Joan Ridao en el seu darrer llibre que vaig comentar l’altre dia,  aquests països van reunir un suport del 89%, 75% i 65% del cens electoral a favor de la independència (pàgs.143 a 147). Els números s’expliquen sols i Junqueras faria bé de no citar aquests casos.

Potser algun partidari de la secessió voldrà recordar Kosovo. D’acord, malgrat no té cap paral·lelisme amb Catalunya. Resulta que van votar a favor de la secessió els 109 diputats presents (d’un total de 120). Si no m’erro, això donaria un resultat de 122 – 123 diputats en el cas del Parlament de Catalunya. Suposo que no cal seguir amb la comparativa.

Conclusió. El secessionisme, i Oriol Junqueras el primer, s’agafa a qualsevol concepte per tal de difondre idees manipulades i retorçades més enllà dels límits. Una majoria social és molt diferent de la majoria absoluta, encara que es vulgui fer passar pel mateix. I si a sobre es pretén fer paral·lelismes amb supòsits que tenen molt poc a veure amb Catalunya, entre d’altres raons perquè cada cas és únic i singular (si us plau, deixin de citar avui Escòcia, demà Lituània, passat Quebec i l’altre Eslovènia, etcètera), com a mínim expliquin quin suport de la població tenien.

Començava dient que el temps i els fets em donen la raó. No hi ha dubte de la confusió interessada amb la que es juga des de fa unes setmanes entre la «majoria social» i la majoria «absoluta» al Parlament, com vinc sostenint. I si algú identifica «majoria social» amb la majoria «absoluta» manipula i no diu la veritat.