Fins i tot a mi em sorprèn que encara no hagi aparegut Vicent Sanchis en aquest bloc. Si no el coneixeu, és un opinador rotund, ferm, habitualment amb un to desagradable en la defensa de les seves tesis i algun altre adjectiu que no ve al cas. Tampoc és tan estrany perquè només de tant en tant comento les opinions d’altres i, això s’ha de reconèixer, no es dedica difondre informació falsa, malgrat sovint la comenti de manera molt discutible i esbiaixada. És la seva opinió.

Però precisament, avui comentaré aquesta opinió, com a exemple del que passa amb la llibertat d’expressió a Catalunya: l’opinió discrepant o no favorable a la secessió rep d’immediat una allau de censures i desqualificacions. No, no parlo de Twitter i els maleducats que s’emparen en l’anonimat o en la seva irrellevància personal per insultar. Parlo de persones que tenen projecció pública, més o menys influent, com ara Vicent Sanchis, que és una firma habitual en els mitjans de comunicació, com RAC1, TV3 o El Punt Avui, a més d’altres participacions directes en entitats rellevants, com ara Òmnium Cultural.

En el seu article de 10 d’octubre al diari El Punt Avui comenta l’entrevista a Dani Alves a La Vanguardia, on el jugador del FC Barcelona diu, entre d’altres coses, el següent:

Crec que sense massa discussió per part de ningú, Alves expressa tres idees:

1. Creu que hi ha molta gent que no té una idea clara de la independència.

2. Això es concreta en la valoració dels pros i contres de la independència: «hay que tener muy claro lo que se pierde y lo que se gana con la independencia«.

3. No es posiciona ni a favor ni en contra.

Davant d’això, el sr.Sanchis redacta el següent article:

«Corren per la xarxa unes declaracions de Daniel Alves da Silva sobre la independència de Catalunya. Mesuradíssimes i humils. De vegades i de manera inaudita, alguns futbolistes s’expliquen bé i se’ls entén. Diu Alves que el sorprèn que molts independentistes catalans en el fons no saben què volen. Més encara, que saben què volen però no exactament quines conseqüències se’n derivaran. En definitiva, que no l’han convençut. Feina d’Òmnium i l’Assemblea, doncs, que haurien de mirar de fer un acostament estratègic al futbolista del Barça. S’equivoca Alves perquè, d’arguments i de raons per anar-se’n, en aquest país, se n’han donat i se’n donen de totes mides i colors. I encara més, perquè l’alternativa és pitjor. I si no, que ho pregunti a Messi o a Neymar. L’alternativa és un Estat de tirada única que, quan vol pressionar, pressiona amb totes les armes. Incloent-hi una agència tributària que diuen que és la més eficaç del món per controlar els que declaren. I que només ho fa en una direcció. Quants jugadors dels altres clubs de la lliga espanyola han patit inspeccions i sancions? Sense que això vulgui dir que qui la fa no la pagui. Però a Espanya sempre la paguen els mateixos. Alves és un bon lateral dret. Dels millors. Fa de tot, de defensa i de central, i és una de les més bones metxes del Barça. Ara, fa l’efecte que sap què vol però que no en mesura les conseqüències. Massa vegades travessa el camp i quan arriba al córner passa el baló a ningú. Potser en el fons Alves parla d’ell.«

Com es llegeix, Sanchis diu que Alves s’equivoca, en especial quan esmenta que no se sap amb gaire exactitud quines conseqüències se’n derivarien. Per tant, gairebé que no té dret a opinar (com tots sabem, el secessionisme ven que no hi ha cap inconvenient ni cost, perquè tothom estaria interessat a pactar amb una Catalunya independent), ja que encara que ell consideri que aquestes conseqüències no han estat informades o que la gent no n’és conscient de la complexitat d’una secessió, s’equivoca perquè ho diu el sr.Sanchis. Com que no vull ser massa estricte, acceptaré que Sanchis confronta la seva opinió amb la d’Alves -un creu que s’han donat raons i s’ha informat; l’altre considera que no- i encara no arribarem al punt en què li nega el dret a opinar. Però ho fa. Com?

Doncs és evident: l’atac personal a Alves com a futbolista, la qual cosa serveix a Sanchis per desqualificar-lo. Es tracta de les frases que he destacat en negreta. En aquesta part del text, Sanchis confronta idees o opinions? No. Qualifica a Alves com un lateral eixelabrat, que no mesura les conseqüències d’allò que fa, per tal de fer un paral·lelisme amb la seva opinió: «Potser en el fons Alves parla d’ell«. Un baixíssim atac personal per tal de menystenir l’opinió d’Alves amb un raonament d’aquest tipus: «com que crec que Alves puja per la banda de forma irreflexiva, les seves opinions sobre la independència de Catalunya, també ho són». De lògica, no en té cap, però aquest tipus d’opinions tenen força èxit entre el moviment secessionista per tal de negar la veu a qui no opina de la mateixa manera.

És indiscutible, doncs, que Sanchis no suporta una opinió discrepant, per part d’un senyor que ni tan sols diu si li sembla bé o malament la secessió. Aquest és l’estat actual de la llibertat d’expressió a Catalunya: si no et manifestes obertament partidari de la secessió, o hi oposes alguna objecció com a condicionant previ a prendre una decisió, la teva opinió es veu desqualificada. O sigui, se’t nega la llibertat d’expressió. Això és el que fa Sanchis amb Alves.

Nota addicional: Com a raó també «de pes», Sanchis esmenta els casos de Messi i Neymar i els problemes amb Hisenda com a motiu per a la secessió (ho he marcat de color vermell). També es pregunta si algun altre futbolista a Espanya ha patit inspeccions i sancions, insinuant que només paguen els jugadors del FC Barcelona. Aquí, l’opinió tendenciosa habitual de Sanchis es veu de forma clara: de moment, Messi encara no ha estat sancionat. I se li segueix un procediment penal perquè, segons el que es desprèn del que s’ha publicat a la premsa, els seus diners han seguit uns conductes a través d’unes xarxes destinades a evitar la pressió fiscal de manera fraudulenta. El cas de Neymar, recordem que es destapa a conseqüència de la denúncia d’un soci del Barça i que, en realitat, és una investigació contra el FC Barcelona per possible frau fiscal en el fitxatge del jugador. I, justament avui, La Vanguardia publica un article amb aquest títol: «El Barça admite su error fiscal con Neymar«. No dic més.

Vicent Sanchis, doncs, voreja la meva estimada etiqueta de cita falsa.

No us penseu, encara hi ha més. Qui més qui menys, tots recordarem que coincidint amb la investigació a Messi, també es va saber que s’investigava jugadors com Casillas, Xabi Alonso o David Villa. En alguns casos, ha trascendit fins i tot els imports a pagar, com en el cas de Casillas o Alonso. O sigui, que Sanchis queda desacreditat quan dóna a entendre que els jugadors del Barça són els únics perseguits per Hisenda.

Per tal de suggestionar el lector, doncs deu pensar que és oblidós per naturalesa, insinua un tracte diferenciat per part d’Hisenda, segons la samarreta que portis. Una forma molt bàsica d’encendre les emocions i crear un sentiment de greuge, a base de manipular la realitat al seu favor, la qual cosa el fa mereixedor de classificar aquesta part de l’article com de Cita Falsa. Perquè, fem-nos una pregunta: què hi tenen a veure les inspeccions del Cas Messi i Neymar amb l’opinió de Dani Alves sobre la secessió? Res, evidentment. Només es tractava de desqualificar-lo.