Una de les crítiques recurrents cap als informes del CATN és l’absència de rigor i falta de realisme en molts dels temes que analitza, la qual cosa porta a donar per bons escenaris improbables o difondre una informació que pot qualificar-se, en el millor dels casos, com a mitja veritat.
Això ja es va poder comprovar amb especial cruesa en el cas de l’informe sobre les vies d’integració a la Unió Europea (de fet, fa pocs dies que el president del CATN Carles Viver reconeixia -minut 19:10- que els escenaris d’accés automàtic o semiautomàtic a la Unió Europea eren improbables, fins a qualificar-los de «tret al peu»). Doncs bé, es reitera aquest defecte en un dels últims informes presentats, en concret el número 10, en què s’analitza un hipotètic procés constituent i, entre altres aspectes, el règim provisional de nacionalitat.
El tema de la nacionalitat ja el vaig analitzar en un extens article en què partia de la base que, en cas d’una futura secessió, era raonable pensar que tots els ciutadans espanyols que tinguessin el veïnatge civil català -o la residència a Catalunya- podrien adquirir la nacionalitat catalana. Aquesta proposta coincideix amb la del CATN (pàgina 29 de l’informe), que pren com a referència l’article 7 de l’Estatut d’Autonomia, pel qual són ciutadans catalans els espanyols amb veïnatge administratiu en un municipi de Catalunya. Per tant, el fonament essencial de la previsió inicial de regulació i atribució de la nacionalitat, ni que sigui amb caràcter provisional, és idèntic en ambdós casos. Malgrat això, les similituds s’acaben quan es tracta d’abordar amb realisme aquesta qüestió.