Ara mateix, quan començo a escriure aquesta nova entrada, són les 00:36 del dia 21 de setembre de 2014. Porto gairebé 30 hores esperant per veure una edició especial del DOGC publicant la Llei de Consultes i el Decret de convocatòria per la consulta del 9-N. Res. Miro amb molta freqüència la pàgina del DOGC i estic pendent de les portades dels diaris i del Twitter, per tal d’assabentar-me el més aviat possible del que pugui passar. Res.
O sigui, que a falta de només quaranta-nou dies pel dia 9 de novembre (aquest inclòs) encara no s’ha convocat la consulta. Jo, si fos independentista, estaria força empipat, perquè no entendria el motiu de que encara no s’hagi produït la publicació de la Llei ni s’hagi convocat la consulta. Com que no sóc independentista, el que penso és que allò de que el moviment secessionista és bottom-up (terme molt cool, malgrat és més entenedor dir que parteix de la societat cap als dirigents, que s’hi veuen arrosegats) és mentida. Si fos veritat això del bottom-up, hi hauria mobilitzacions exigint la convocatòria. Doncs no n’hi ha: ni al carrer, ni als mitjans de comunicació i ni tan sols al Twitter, mitjà d’agitació per excel·lència.
En realitat, tot indica que aquesta manca de publicació i convocatòria es deu a algun tipus d’estratègia que no tinc cap gana d’analitzar ni pensar (que si el President Rajoy viatja a la Xina i es vol aprofitar aquest buit, o qualsevol altra fotesa), perquè el que vull destacar és la manca de convocatòria i com tot el sector separatista està ben callat, malgrat el «mandat popular» (Marta Rovira dixit), que evidentment no s’està complint.
Però afegim-hi un altre argument, una raó per no votar, i és la baixa qualitat democràtica que s’està demostrant amb la demora. Justament, aquesta baixa qualitat és una atribució freqüent a la democràcia a Espanya com un dels arguments que inspiren la secessió. Aquesta adjectivació també és predicable del referèndum secessionista que es diu voler convocar. M’explico.