Cites falses amb retard (citas falsas con retraso)

Avui toca una cita falsa amb retard, perquè ja fa dies que està desmentida a Maldito Bulo.  Bé, en realitat crec que la vaig desmentir a Twitter abans que Maldito Bulo, amb la qual cosa s’esdevé encara més encertada la suggerència que en alguna ocasió ha fet l’Abraham, per tal de que el blog es reconverteixi en part cap a aquesta línia del “desmentit professional”. [Per suposat, si vaig comprovar i/o “desmentir” abans que Maldito Bulo la cita falsa que us diré, m’és completament igual. La qüestió és una altra].

Comencem: 10.44 a.m. del dia 21/12/2017, dia de les eleccions. M’arriba aquest Whatsapp d’algun dels molts infiltrats dels que disposo.

Després d’una breu conversa i comprovacions diverses, com per exemple anar a la web de l’Institut Ramon Llull i veure que només s’hi fa referència com a Oficines a l’Exterior les ubicades a Londres, Berlín, Nova York i París, a les 11:11 ja hem arribat a la conclusió de que el contingut (acomiadament dels treballadors del Llull, entitat no política, blablabla) no és cert. Tampoc no trobem cap referència al contingut del missatge del whatsapp a cap mitjà de comunicació ni font fiable (tampoc a les no fiables).

Comprovant una mica més ens trobem que del 2009 fins el 2015 va haver-hi un “Espai Llull“. A partir de l’octubre de 2015 s’integra la representació a l’Alguer a la Delegació de la Generalitat a Itàlia. Ho explica aquesta nota de premsa de la Generalitat del 6 d’octubre de 2015: “Fins ara la representació del Govern a l’Alguer depenia de l’Institut Ramon Llull, que es feia càrrec d’un espai cedit per l’Ajuntament de l’Alguer. A partir d’ara serà el delegat del Govern a Itàlia, Luca Bellizzi, el responsable de la relació del Govern amb aquest territori, que té uns vincles històrics, lingüístics i culturals molt forts amb Catalunya“.

A les 11:18 ja havia trobat aquesta mateixa nota substancialment reproduïda a La Vanguardia, via EFE.

Bé. A aquesta hora ja havíem descobert que, en realitat, a l’Alguer hi havia un “Ofici” de la Generalitat (no una oficina de l’Institut Ramon Llull)  i que aquesta oficina quedava tancada per aplicació de l’article 155 de la Constitució.

La cosa és tan antiga que tant ElPunt com l’ARA es feien ressò del tancament de les delegacions a l’exterior, el dia 1 de desembre!!! Ambdues notícies, via ACN, deien: “El govern espanyol ha acomiadat els treballadors públics de les delegacions de la Generalitat a l’exterior, segons ha pogut saber l’ACN. El personal de les delegacions de París, Londres, Berlín, Lisboa, Viena, Washington, Copenhaguen i Roma perdran la seva feina…“. O sigui, que el dia 1 de desembre els treballadors ja havien estat acomiadats, amb efectes 30 de novembre.

REPETEIXO PER SI ALGÚ NO SE N’HA ADONAT: Tot el personal de les oficines de la Generalitat a l’exterior va ser acomiadat amb efectes 30  DE NOVEMBRE DE 2017. És a dir, 21 dies abans del Whatsapp que us he reproduït i que, curiosament, es difon el dia de les eleccions.

Aquí teniu la carta que van difondre alguns mitjans de comunicació:

El Periódico publicava una notícia el dia 1 de desembre: “Exteriors culpa dels acomiadaments a les ‘ambaixades’ el número dos de Romeva. El Govern central al·lega que Villatoro, secretari general del departament, no va reubicar els 33 empleats locals“. Fins i tot, a la notícia llegim: “Segons fonts d’Exteriors, aquesta mesura dràstica es va prendre després que el secretari general Aleix Villatoro, número dos de Raül Romeva en la Conselleria d’Afers Exteriors, no presentés un pla per reubicar-los en altres organismes catalans (com les oficines comercials d’Acció o l’Institut Ramon Llull, amb seus en diverses ciutats estrangeres).” (el color vermell és meu).

Fins i tot, havíem tingut l’oportunitat de llegir aquesta notícia de Vilaweb del dia 4 de desembre de 2017 en la que, entre d’altres coses, llegim: “Una de les aplicacions de l’article 155 contra l’autogovern de Catalunya va ser el tancament de l’Oficina de la Generalitat a l’Alguer, oberta el 2009 i on es feien activitats de promoció de la cultura catalana. Per recuperar-ho, set ex-batlles de la iutat han enviat una carta al ministeri d’Afers estrangers italià perquè intercedeixi i demani que es restableixi l’oficina“. Ep! 4 de desembre. 4 de desembre. 4 de desembre. Oficina de la Generalitat a l’Alguer.

O sigui: no hi havia cap oficina ni Espai del Llull des de l’octubre de 2015. I el tema de l’acomiadament venia de tres setmanes abans. No és el mateix dir que, en aplicació del 155, s’ha tancat una de les oficines de la Generalitat a l’exterior que dir que s’ha tancat una oficina del Llull (entitat no política, etc, que és el que diu el missatge de Whatsapp) i que, a més, s’ha acomiadat els seus treballadors. I no és el mateix dir que “El Ministerio del interior acaba d’acomiadar…” que explicar que això ve de tres setmanes abans. La manipulació és clara i la intenció també.

Així doncs, una vegada verificat que es tractava d’un altre Whatsapp dirigit a manipular la informació, per tal d’obtenir la màxima difusió possible d’un públic assedegat de notícies que tenen poc a veure amb la realitat, no calia més que seure davant del Twitter, tot esperant que algú piulés un Whatsapp sense font coneguda i sense cap mena de verificació i n’aconseguís el màxim eco.

Fent una cerca a Twitter, sortien set o vuit piulades, gairebé sense repercussió… fins que a les 11:22 arriba el moment desitjat: ni més ni menys que Josep Huguet, qui havia arribat a ser Conseller de la Generalitat en dues etapes diferents, agafa el Whatsapp que li ha arribat, se’l creu de dalt a baix, no verifica res i el difon a Twitter, amb èxit total: ara mateix té més de 8.100 RT’s.

A les 11:25, agafo el meu Twitter, cito la piulada del sr.Huguet i escric això, evidentment sense gaire èxit.

No vaig ser l’únic a fer aquest tipus d’observació, però això no va ser obstacle per tal de que el sr.Huguet mantingués la seva piulada, que ni era certa, ni tenia a veure amb la realitat: un Whatsapp sense cap mena de font ni verificació.

Això sí, Huguet va fer aquesta piulada a les 19:48, “precisant” alguna “petita” incorrecció, la qual va obtenir tres “m’agrada”.

CONCLUSIÓ. No hi havia cap oficina del Llull, com deia el Whatsapp sense verificar difós pel sr.Huguet. Els treballadors que hi hagués a la delegació de l’Alguer no van ser acomiadats el dia 21 de desembre, dia de les eleccions, com deia el Whatsapp del sr.Huguet, sinó amb efectes 30 de novembre.

De fet, el sr.Huguet, que segons diu el seu perfil és “Enginyer i llicenciat en història” va esbombar -amb èxit- un Whatsapp sense cap mena de contacte amb la veritat. Però a ell ja li anava bé. Després, es queixen d’algun adjectiu com fanàtic. O sigui, que més de 8.100 repiulades i vagi-se’n a saber quantes persones ho hauran vist i ens n’hem d’aguantar. I es limita a “corregir” el tema de l’oficina, sense dir res de tot el tema. En fi.

Abans d’ahir, un usuari deia que quan els ciutadans que viuen a Vila-roja o Nou Barris deixin de mobilitzar-se, aleshores, els qui estem en contra de la secessió “fliparem”.

No cal, perquè jo ja “flipo” ara, veient com tot un exconseller de la Generalitat es dedica a publicar en el seu Twitter el primer Whatsapp que li passen. És igual si no hi ha fonts, si hi ha errors enormes o alguna que altra mentida o tergiversació interessada. I més de 8.000 usuaris que ho redifonen (amb prou feines alguns esmenten les “incorreccions”, malgrat l’assumpte ultrapassa, i molt, la simple “incorrecció”).

Bé que lamento haver publicat avui aquesta cita falsa del Whatsapp amb retard i no abans.

nuevos antiguos
Notifícame
Fco. Javier
Guest
Fco. Javier

Gracias Javier.
Creo que esa “estrategia” de retuitear para enardecer a la masa separatista , ávida de noticias que les hagan sentir víctimas, algún día puede volverseles en su contra (eso de a “Quien a hierro mata, a hierro muere”)

Raúl
Guest
Raúl

Buenos días,

No tienes por qué disculparte. Yo tb leo todos los comentarios, pero es imposible contestar a todos, y es comprensible para todos que no todos sean contestados.

Saludos.

papitufo
Guest
papitufo

El fin justifica los medios. Ya lo dijo Marta Rovira respecto a la supuesta amenaza del Gobierno de dejar muertos en las calles:

“Si de algo ha servido toda esta polémica es para que el Gobierno español haga declaraciones de que estas amenazas no son verdad, de que ellos no planean el uso de la violencia extrema en contra de los ciudadanos”.

Enmierdo, movilizo a la parroquia y luego, si no es verdad, ya lo desmentirá alguien.

Acabo con otro dicho: “difama, que algo queda”.

Abraham Benyosef
Guest
Abraham Benyosef

Fa anys vaig treballar amb l’IRL en diversos projectes. Quan va venir la crisi em van deixar devent sis mesos i mai els he pogut recuperar (la meva al·lèrgia als advocats, amb perdó del Javier i del Juanmari, em va fer desistir de qualsevol acció legal, però). Recordo algunes anècdotes sucoses, com l’època en què van posar de directora de l’Àrea de Llengua una senyora que no tenia idea ni dels pronoms febles, però l’havien designat perquè era maçona, i la consellera de cultura també era maçona, i dintre de la jerarquia maçònica la directora de Llengua tenia un nivell més alt que la consellera… Sí, els tripijocs que hi ha a tot arreu, però que et colpeixen quan veus que passen davant dels teus propis ulls.

En fi, la qüestió és que un dia ens van enviar a l’Alguer, on efectivament hi havia una delegació de l’Institut. Hi vaig conèixer uns escriptors que havien crescut parlant italià, però que després van sentir la crida de les arrels (i de les subvencions del Llull) i van passar a escriure en català. En canvi, un dia, al port, vaig comprovar que els pescadors sí que parlaven genuïnament el català. És una llàstima que aquella delegació hagi passat a ser un organisme de la diplomàcia exterior catalana. He de dir que al Llull mai em vaig sentir pressionat per fer propaganda de res ni per assumir una postura política (és un institut que depèn tant de la Generalitat com del Govern Balear).

Per mi, ha sigut un error tancar les “ambaixades”. Quan formin govern un altre cop les tornaran a obrir en un tres i no res.

Kasfel
Guest
Kasfel

(Me vas a perdonar Javier, pero te voy a “tomar prestada la palabrita”).

Sí, es “flipante” como un ex-conseller difunde un bulo que (sabe que) es mentira y 8.139 ovejas lo retweetean. Como “flipante” es que un europarlamentario, un día sí y otro también, haga lo mismo. Como “flipante” es que un supremacista (como muy clarito se lo dijo Abraham; y muy clarito lo corroboró él: “no malgastis temps en contestar-me, no ho llegiré”) vuelva por aquí convencido de que los votos legitiman la ruptura de la leyes y de la democracia. Como “flipante” es que en esa masa de ovejas sea más valorado un tipo mediocre haciendo el payaso en Bruselas, con la ayuda de la extrema derecha flamenca, que otro tipo mediocre, pero que dentro de su fanatismo, al menos tiene la dignidad de asumir las consecuencias de sus actos. Como “flipante” es que una ideología que falsifica el pasado y el presente (y hasta el futuro), se salta las normas democráticas que todos nos hemos dado, y nos lleva directamente a la ruina

https://cronicaglobal.elespanol.com/pensamiento/cataluna-peor-nunca_108980_102.html

siga teniendo 2 millones de votos.

Pues vale. Yo también “flipo” estos días con las ideas que me pasan por la cabeza. Porque estoy hasta las narices de seguir acatando las reglas del juego cuando la mitad de los jugadores se las saltan a la torera. Y me voy a “mimetizar” con “ellos” y sus chorradas.
Por ejemplo, apuntarme a cualquier iniciativa por “el dret a decidir”. Como la que enlazaba Joan en el post anterior, o esta otra de Tabarnia que me gusta más:

https://www.change.org/p/grupo-parlamentario-popular-en-el-congreso-tabarnia-la-nueva-comunidad-aut%C3%B3noma/share

Al fin y al cabo el el Condado de Barcelona es anterior al concepto Catalunya (como anterior es la conquista de Tarragona por Ramon Berenguer III en 1.116).
Y para ilustrar el asunto. En mi municipio, de 65.000 habitantes, el resultado ha sido: 58% partidos constitucionalistas, 28,9 % separatistas y 8,6% los comuns. Parafraseando a un conocido supremacista, cuando ese 28,9 deje de movilizarse, los que estén a favor de la secesión de Catalunya “fliparán”.

PD 1 Para nada tienes que disculparte, Javier, por no contestar a todos los comentarios (y menos a exabruptos como este mío). Más bien, 2 millones de votantes separatistas tendrían que disculparse contigo por cada una de las “citas falsas” que has publicado.

PD2 Bon Nadal per a tothom.

Juan
Guest
Juan

Bon Nadal!
El blog tiene su vida propia, y no podemos pretender tener la atención constante del administrador… es más, preferimos que su valioso tiempo siga dedicado a desvelar Citas Falsas (que no faltarán!)

pinfano1969
Guest

Me encantan tus artículos tan detallados y serios. También los comentarios de la gente que te lee. Por favor, no dejes nunca de poner en evidencia a los sediciosos menos ilustrados que intentan seducir a la masa aborregada.
P.D. Comparto la gran mayoría de las opiniones que han dejado aquí. Me gusta comprobar que hay gente con seny y optimismo.

Fco. Javier
Guest
Fco. Javier

Desde Francia, os deseo a todos/as una feliz Navidad.
Me ha enviado un amiguete de Zaragoza información sobre lo de Tabarnia.

Aunque yo soy de los que piensa que mejor unidos, la verdad… no puedo por menos que reconocer que la idea se me antoja una suerte de retorno kármico a la actitud del separatismo.

Habrá que ver cuál es la opinión de los “popes” del separatismo.
El daño que haga la idea l separatismo sera ´proporcional al número de veces que la acusen de fascismo y antidemocráica…

Raúl
Guest
Raúl

La masa separatistas se ha convertido en masa aborregada que se limita a repetir consignas de sus líderes: https://elpais.com/internacional/2017/12/24/mundo_global/1514135789_345423.html

Esto comienza a ser deprimente de verdad, a la par que vergonzoso. Los están convirtiendo en puras marionetas con nula capacidad de raciocinio. Sólo los quieren para que introduzcan una papeleta concreta cuando corresponda.

No sé dónde vamos a llegar…

Joan
Guest
Joan

Buen artículo de Félix de Azúa hoy en El País: https://elpais.com/elpais/2017/12/22/opinion/1513939383_711179.html
Y certera conclusión: “Si no se reforma la ley electoral, hay que empezar a tramitar la independencia de Barcelona”.

Josean
Guest
Josean

Lo de Tabarnia me hace gracia pero es utilizar los mismos argumentos nacionalistas y no me gusta, una vez dividida una comunidad es muy difícil volver a unir.
Lo que si hay que dar la murga es con el dichoso referéndum pactado. Los independentistas deben asumir que en un referéndum pactado las partes más pequeñas, poblaciones, comarcas o provincias donde el resultado no obtenga la mayoría a la secesión deben tener igual derecho a quedarse.
Yo no creo que una parte tenga derecho a separarse del todo, pero si esa parte tiene derecho, igualmente lo tendrán las partes más pequeñas. Y como se trata de saber qué quiere la mayoría (democracia) aquellas zonas que no se decanten en un 60% por la separación se quedan y punto.
Con estos acuerdos introducidos en la constitución no habrá referéndum nunca. Pero seremos la “pera limonera” de demócratas.
No obstante esto tiene un peligro y es que desde que se llegase al acuerdo, se votase o no, no habría ninguna inversión extranjera nueva en Cataluña por el riesgo a separarse y lo que es peor, tampoco las plantas productivas se irían a otras regiones españolas, seguramente se fuesen a terrenos, ahora más propicios, por ejemplo: Polonia.

Fco. Javier
Guest
Fco. Javier

Pues lo de Tabarnia parece ser que está escociendo… YA sé cómo se calificarían los separatistas a sí mismos…

comment image

Juan
Guest
Juan

Pues parece que la humorada de Tabarnia está teniendo el efecto de devolver una imagen bastante aproximada del secesionista promedio, absolutamente incapaz de encajar con deportividad la mínima dosis de su misma medicina. He llegado a esto que enlazo a través de Crónica Global (donde las carcajadas retumban):

http://www.directe.cat/noticia/700075/tabarnia-el-refugi-dels-que-han-perdut-les-eleccions-i-tenen-odi-a-catalunya

Aunque parezca mentira, en los comentarios se ve que el personal se emplea a fondo en contraargumentar, sin darse cuenta de que están contribuyendo a parodiarse a si mismos…

¿Para cuándo un artículo de Partal que ayude a clarificar ideas y desmonte con su habitual “contundencia” el falaz argumento por reducción al absurdo? Ya tarda…