Tot això a mi em preocupa molt.

Em preocupa que el govern de la Generalitat no sap com sortir-ne. Sembla clar que ja saben que proclamar la independència seria un desastre però han hagut de cedir tant per mantenir-se en el poder (en definitiva, l’únic objectiu que ja des d’en Mas ha tingut CDC – PDCat) que ara no s’atreveixen a tirar enrere. Esperen que algú els faci la feina i quedar com a màrtirs de la pàtria. Com ja deia l’altra dia, tota la misèria que estan sembrant i que seguiran sembrant, algun dia l’haurien de pagar.

Però el que encara em preocupa més i molt més, és la quantitat de gent, persones que tots considerem normals, poc diferents de mi o dels meus, que molts d’ells entrarien en el que en diuen bona gent, doncs, doncs el que més em preocupa és que tota aquesta gent accepti sense dubtar les mentides i tergiversacions en que es basa tot aquest embogit «pruses». No és només l’acceptació dels mites històrics del nacionalisme, no és només negar els efectes de la fuga d’empreses, no és només acceptar que es pot incomplir la llei quan convé al teu projecte,…
És tota una actitud de negació de la realitat que no té límit i que afecta a un nombre massa gran d’aquesta gent que abans assenyalava i que en diríem gent normal.

D’alguna manera, entenc que és el mateix mal que va provocar el Brexit i el triomf d’en Trump.
Del Brexit, el que més em m’angoixa no són els efectes que tindrà sobre l’economia o fins i tot sobre la política europea, el que més m’angoixa és que confessades les mentides que es varen dir, vist com no s’ha fet res en quasi un any de negociacions, vist i demostrat que serà perjudicial pel país, encara avui dia totes les enquestes diuen que els que seguirien votant-hi a favor, potser no guanyarien, però per poc. O sigui la inmensa majoria dels que varen ser enganyats no estan disposats a acceptar-ho i segueixen persistint en el seu món fantàstic.

Ahir parlàveu de les bajanades que deia en Partal, però el que a mi em posa la pell de gallina és que no va sortir cap independentista amb dos dits de cervell a dir-li que callés, que estava desvariant, ans al contrari, se sent una sorollosa ovació.

No sé si tinc temps i ganes de llegir-me a fons a Hanna Arendt per intentar entendre-ho i també penso que de què em servirà entendre-ho.

Només em venen ganes de fotre el camp.

Ben lluny i maleint als que ens han portat fins aquí

Este tipo de mensajes llegaban a un grupo de whatsapp que tenemos unos amigos, tanto indepes como no. Ninguno de nosotros hablaba de política, solo de montaña, de las salidas que hacíamos a correr, etc. Uno de ellos en vísperas del 1O empezó con la matraca y no paró hasta el ‘Puigdemont day’, donde 3 integrantes decidieron abandonar el grupo alegando ‘saturación política’.

El compañero, tal vez, se dió por aludido, y el grupo vuelve a ser un páramo de tranquilidad.

Yo todo esto lo achaco a que hay una parte del independentismo que ha empezado a torcer el morro, y ha empezado a vislumbrar que quizá no era todo tan bonito y precioso.

Viendo los informativos, diarios digitales, tertulias, etc, da la sensación en que se han puesto las pilas en desmontar las falsedades, y curiosamente, mi impresión es que están funcionando más rápido de lo que pensaba.

También es cierto, que el baño de realidad que se han dado muchos viendo como las empresas más representativas han puesto pies en polvorosa, y el continuo repaso de toda europa ayuda mucho.

PD: Hoy mi compañero indepe me ha dicho que si aplicaran 155 light sin molestar mucho al grueso de la población tampoco estaría mal, que una DUI así como así pues tampoco cree que sea una solución. ¿Reflexión, raciocinio…o un sálvese quién pueda?

Llevan muchisimo tiempo inflando el sufle con mentiras infamias y delirios de grandeza. A pocas horas de proclamar la república, las evidencias de que no solo no es viable si no que UE incluso EFTA no reconoceria el nou estat, son tan incontestables que no les queda otra que acogerse al modo emocional-victimista. Y el independentismo solo le queda como pobre argumento, nos vamos por la represion y la violencia.
Absolutamente todos los argumentos se les han caido, los derechos historicos, el derecho a autodeterminación, el nuevo y prospero estado de europa, todo desmontado.
El propio procés necesita de más represion, que consiga mantener viva la llama de la emocion. Los Jordis y lo que venga, es exactament lo que necesitan para sobrevivir

És segueixen obrin els armaris. Avui a les 10, altre cop caceroles, però aquesta vegada immediatament un Viva España del Manolo Escobar a toda pastilla i vàries veus fent coro