Una búsqueda aleatoria con Joan Tardà + referéndum en Twitter.
30 de marzo de 2016
1 de septiembre de 2016
29 de septiembre de 2016
Conclusión. Todavía estoy esperando que alguien argumente las razones por las que «El vot de la seva vida» ha ido a la papelera de la historia. Puedo esperar sentado, por supuesto.
«Fins un minut abans» de qué exactamente? De pedir otro?
Hoy también Xavier Rius ha pasado cuentas con la hemeroteca a varios personajes, Turull, Más, etc. Lo habrá disfrutado.
Por cierto, parece mentira que el mundo todavía no se haya enterado de que España niega el referéndum. Carpeta en las cancillerías, el mundo nos mira, comunicación exterior y apoyos secretos y no sé qué… A lo mejor, y soy prudente porque es gente muy fiable 😇😇, es una trola más. Los historiadores del futuro van a alucinar.
El vot de la meva vida no se n’ha anat enlloc. Va configurar la primera majoria absoluta independentista del Parlament que ha engegat el procés. Com es culmini és un altre tema, però negar que aquells eleccions van suposar un punt d’inflexió és molt ingenu.
Dit això: a mi em sembla genial que es torni una pantalla enrere, si així sumem el comuns. No és exactament eixamplar la base social, però és ajudar a la legitimitat del referèndum, i ja és molt. Seria molt estúpid no aprofitar-ho, si hi ha la oportunitat.