El temple acadèmic i la llengua

Fa uns dies es van portar a terme les tradicionals jornades separatistes a la Universitat Catalana d’Estiu. Sempre les he considerades un format d’autoconsum al qual l’atenció a prestar-hi és de tercera o quarta categoria. O sigui, pràcticament res. Probablement anava equivocat, perquè en Quico Sallés afirmava a les seves cròniques a La Vanguardia que es tracta d’un “templo académico del independentismo“. I no ho escriu una vegada, ni dues vegades, sinó tres vegades.

Com tots sabeu, en el temple acadèmic s’hi va celebrar una conferència sobre la llengua de l’hipotètic nou Estat, recollida en aquesta notícia a Elnacional, que va qualificar l’acte de sectari i del que se n’ha parlat moltíssim.

Ara bé, jo em quedo amb la conferència prèvia de Gabriel Rufián i Eduardo Reyes, en el marc d’unes jornades de la Fundació Josep Irla celebrades en el mencionat temple acadèmic, en què el cronista d’aquell mateix digital -i a la mateixa notícia abans referenciada- diu que va passar el següent:

Precisament, el to sectari d’aquest acte ha coincidit amb la presència a les graderies de l’auditori de dos independentistes defensors de la llengua castellana com són Eduardo Reyes i Gabriel Rufián, els qui han abandonat la ponència prèviament a la seva finalització. De fet, ambdós ja se les havien tingut en la seva pròpia conferència per defensar una pregunta en castellà d’un assistent davant els retrets de part del públic.

La redacció que us he reproduït és l’original de l’article, que vaig capturar, segons el meu ordinador, el dia 23 d’agost a les 00:10:53.

original de rufian

Amb posterioritat, la redacció es devia refer, ja que en consultar avui l’article, trobo que ara s’hi diu “els retrets d’una part minoritària del public“, de manera que queda redactat així: “De fet, ambdós se les havien tingut en la seva pròpia conferència per defensar una pregunta en castellà d’un assistent davant els retrets d’una part minoritària del públic“. No li dono gaire més importància, perquè jo mateix també modifico els meus articles quan els rellegeixo i crec que alguna frase no es comprèn del tot bé o s’ha de detallar algun aspecte.

Conclusió. Té molta gràcia que el sr.Gabriel Rufián es trobés, en unes jornades de la Fundació Irla, retrets d’una part (minoritària) del públic perquè un assistent formulés una pregunta en castellà. Dic jo que ElNacional no deu tenir gaires raons per a manipular un detall d’aquest tipus o faltar a la veritat. I és que si en Rufián fa una conferència en terreny suposadament (remarco suposadament) favorable al seu discurs, i la reacció de part del públic és desaprovar una pregunta en castellà (en el temple acadèmic independentista, gresol de cultura i coneixement, on les ments s’alliberen de les idees preconcebudes…), potser -remarco potser- no hi ha tants de somriures pel castellà en la imaginada República del futur.

Qui sap, potser ElNacional s’ho va inventar, perquè no he trobat cap més referència. O potser no s’ho inventa (el més probable) i ningú més va voler convertir en notícia el fet que s’hi esmenta, i això que en Quico Sallés va ser capaç de redactar tres breus notícies (una, dues, tres) de la presència de Rufián i Reyes a Prada. Una llàstima, perquè altres referents com elmon.cat o naciodigital també van seguir la conferència i sempre em quedaré amb el dubte.

Per cert. El fet em sembla una fotesa i una minúcia… igual que les foteses i minúcies que normalment publiquen els digitals subvencionats com els greuges més importants de la història. Clar que el silenci informatiu d’una fotesa pot explicar moltes coses.

Com sempre: no puc saber-ho tot. Si algú té un enllaç addicional al que jo pugui haver trobat, s’agraeix l’aportació.

nuevos antiguos
Notifícame
ramses
Guest
ramses

Los idiomas son una iqueza y sirven para comunicarse, aunque aquí más parece un arma de dominación y de exclusión.

desideri
Guest
desideri

Fin de las imposiciones lingüísticas en la Escuela Catalana YA!

Como es evidente que la Generalitat de Catalunya está incapacitada para ofrecer una respueta a los que piden una alternativa y utilizará las resoluciones judiciales para movilizar a los padres contra una supuesta persecución lingüística del catalán (como ha pasado hace pocos meses en Balaguer), es el Gobierno Central el que tiene en su mano solucionar el problema.

– Se debe crear urgentemente en Catalunya una red de centros públicos i / o concertados promovidos directamente por el Ministerio de Educación y Ciencia (por ejemplo a través de una fundación) con un modelo lingüístico Catalàn-Español-Inglès de altísimo nivel pedagógico y con directrices claras de tolerancia a la diversidad lingüística y cultural y de defensa de los valores constitucionales.

– Estos Institutos-Escuela deben ofrecer todos los niveles educativos desde infantil hasta bachillerato y actuar dentro del marco legal catalán y español, tal como hacen los colegios internacionales que hay en Catalunya (colegios británicos, franceses, alemanes, italianos) y también algunas escuelas privadas o concertadas por desgracia muy caras y lejos del alcance de muchos bolsillos, con el mismo modelo trilingüe. No se trata de hacer nada contra la inmersión lingüística en catalán sino de extender un modelo alternativo que ya existe para todos aquellos que libremente lo prefieran para sus hijos y, claro está, puedan pagarlo.

– Estos Institutos-Escuela deben ser un modelo de libertad, tolerancia y de un nivel pedagógico impecable, basados en los movimientos de renovación pedagógica de honda raíz española, siendo la Institución Libre de Enseñanza su máximo referente.y tener nombres de catalanes españoles ilustres en el mundo: Carmen Amaya, Enric Granados, Salvador Dalí, Josep Pla, etc.

Insisto, las resoluciones judiciales o las imposiciones legales desde Madrid (aunque legítimas) solo servirán para dar gasolina a los nacionalistas que incendian la convivencia en Cataluña y nuestra estrategia ha de ser mas inteligente. Que la Generalitat gestione con total autonomía sus centros y su sacrosanta inmersión lingüística sin intervención del Estado y sea a la vez España quien proteja el derecho de aquellos que preferimos un modelo trilingüe para nuestros hijos. No se trata de restar derechos sino de sumarlos. Quién esté de acuerdo con la inmersión que sea libre de elegirla, y quién prefiera el modelo trilingüe que sea libre de elegirlo también.

Si estáis de acuerdo con esta propuesta os pido que le deis difusión y, sobre todo, se la hagáis llegar a aquellos lideres políticos catalanes constitucionalistas que conozcáis y que puedan trasladarla a sus responsables de Educación.

La revuelta de los niños de Soweto contra la immersión lingüística en afrikaans (ellos querían clases en su lengua materna y en inglés, ¿les suena?) fué el principio del fin del apartheid. No hay ejercito más poderoso que el de ciudadanos dignos y decididos educados en libertad.

Per la llibertat de tots, Por la libertad de todos.

Un abrazo