Quan sento a dir que el Procés o el secessionisme «no va contra ningú» em ve a la ment l’agut llistat d’Azote Liberal relacionant els principals conceptes processistes. Són aquelles frases fetes que no volen dir res, o que amaguen el concepte per tal de no ser acusats de que plantegen idees en negatiu. Quan es repeteix que «no va contra ningú» vol dir essencialment «estem en contra d’Espanya, els espanyols i totes les generalitzacions que es puguin dir, però no volem admetre-ho i farem esforços per tal de que no es noti«.
Com sempre adverteixo quan faig un article d’aquest tipus: òbviament no és aplicable a tothom i la generalització és injusta. Malgrat tot, aquesta idea existeix i no és residual. Tant és així, que de vegades a alguns se’ls escapa les idees de fons que es nega que existeixin, per tal de poder-se postular amb unes qualitats «superiors» enfront dels «altres», quan com demostra la realitat existeixen les mateixes virtuts i defectes a tot arreu.
Una prova del que dic la constitueix la Diputada de CiU, sra.Elena Ribera, qui avui dia 26 de novembre ha penjat això al seu Twitter.
Oh! Ah! Resulta que el missatge de Freixenet no li agrada a la sra.Ribera i, per aquest motiu, considera que aquesta empresa pot perdre dos milions de consumidors catalans. Després diuen que no hi ha fractura social: resulta que tenir una posició coneguda i pública com la de Freixenet fa que una Diputada del Parlament de Catalunya expressi clarament la pèrdua d’interès en la marca (bé, en podríem dir boicot per raons ideològiques, sí). També diuen que el procés no va contra ningú: resulta que la discrepància es paga amb la pèrdua d’interès en la marca (sí, també en podem dir boicot).
Vaja, una piulada d’aquest estil escrita des de Madrid i canviant catalans per espanyols hauria estat titllada d’anticatalana i hauríem sentit a dir que és una «fàbrica d’independentistes» (un altre concepte del Procés) i Twitter estaria bullint contra l’autor.
Doncs la piulada l’ha escrita una Diputada al Parlament de Catalunya. No és algú anònim o irrellevant. I donat el seu contingut, ens hem de preguntar si és o no anticatalana. Jo m’ho pregunto.
Sí, hi ha centenars de milers de catalans que poden desitjar i desitgen la independència sense anar contra ningú. I també existeix un bon grapat que no poden aguantar el sentiment que els envaeix en tot moment i fan piulades com aquesta. Nacionalisme ranci i excloent, incapaç d’encaixar la discrepància i discursos diferents. Nacionalisme de llistes úniques.
Para haberlo escrito en caliente excelente autocontrol. Felicidades.