Dissabte passat repassava el meu Twitter quan em sorprenia un exabrupte d’una persona que segueixo. Crític amb la gestió de Mariano Rajoy amb tot el «procés», criticava el suposat tancament d’un punt de votació a la Xina. Tot això succeïa el dia 8 de novembre cap a les tres de la tarda, quan ni tan sols havia començat la votació a Austràlia. Vaig mirar de què parlava i vaig trobar això:
Es tractava d’un tweet d’un parell de dies abans que, com veieu, té 446 retweets el 13 de novembre cap a les 23.30 hores. L’autor és algú que considero anònim -qui sap, potser m’equivoco- i per això oculto la seva identitat, de la qual només deixo al descobert una A. De totes formes, com que el tweet és públic, és fàcil de trobar.
Suposadament, doncs, es tractava de que un dels punts de votació pel 9N restaria tancat com a conseqüència d’una prohibició. D’inici em sorprenia el tancament previ, quan no es tenia notícia de cap mesura prohibitiva en execució. També em sorprenia, i em feia desconfiar, la típica referència a «l’amic», que sol ser tan real com que normalment no hi ha font. En els comentaris, algú li demanava la font a l’autor, qui no va contestar ni a aquests ni cap altra piulada. Això també era font de desconfiança: si Twitter té una cosa, és que ens puja l’ego quan comencem a recollir RT’s i en un moment o altre contestem els comentaris, o ens regalem en el nostre èxit. I també em sorprenia que la Xina es fiqués en una qüestió que li resulta per complet aliena, sigui o no Espanya un país amic. Clar que de la Xina podem esperar de tot, i potser per això el tweet resultava creïble; o potser són els nostres prejudicis que ens fan creure que era possible i això l’autor del tweet ho explota per colar quelcom que es revelarà com a fals. Per cert, les fortes pressions del Gobierno de España deixen força malament als qui es van empassar la piulada sense dir ni piu. Més que res perquè un dels principis bàsics de l’ideari secessionista és el de negar qualsevol influència internacional a Espanya… i resulta que és tan poderosa que doblega la voluntat de la Xina per tancar un suposat punt de votació d’una consulta il·legal. Imagino que a la Xina preguen cada dia perquè Espanya no els declari la guerra, vaja.
En definitiva… com és que una notícia d’aquest tipus, difosa des del dia 6 de novembre, no havia sortit als mitjans? Semblava una notícia, o cita, falsa.
La prova definitiva no la vaig obtenir jo, sinó que qui va donar la clau va ser Sergi Vicente, el corresponsal de TV3 a la Xina. I va fer el més senzill en aquest cas: buscar els punts de votació a la Xina. I després de fer aquesta operació tan simple, desvetlla que el tweet és una notícia falsa: a Xangai no hi havia cap punt de votació. Només a Hong Kong.
Si algú vol comprovar la referència a la web Participa 2014, ho pot fer aquí.
Conclusió. L’autor va aconseguir en part el que pretenia: un ressò fins aconseguir 446 RT’s, que no està gens malament. No sé si ho va fer de bona o mala fe. No ho puc presumir del simple fet de que no contestés a ningú, ni donés cap prova de que allò que deia era veritat. Hi ha indicis suficients com per pensar que podia saber que el que difonia no era cert, perquè quin amic et diu que s’ha prohibit votar a Xangai si allà no hi ha punt de votació? Un despistat? No ho crec.
Fins i tot, podríem concedir que l’autor no diu específicament que s’hagi prohibit votar a Xangai (l’amic és de Xangai), però igualment tampoc s’ha tingut notícia de la veracitat de la notícia. Enlloc s’ha dit que a Hong Kong no s’hagi pogut votar.
Bé, malgrat els 446 RT’s, el tweet no es va expandir gaire, però ja veieu com es crea una Cita Falsa: 1) una font inconcreta, però versemblant, encara que sigui una font poc fiable més vella que anar a peu (un amic); 2) una actuació atribuïda d’algú que no ens mereix confiança (el Govern de la Xina); 3) una referència a un punt de votació inexistent (que ningú comprova) que, en cas de necessitat, es pot defensar dient que l’amic viu a Xangai, però que es referia a Hong Kong (igualment incert); i 4) Atribuir unes poderoses qualitats (les pressions sobre la Xina) a algú que normalment ridiculitzes i li negues aquest poder de persuasió.
Tot això revela com és de fàcil difondre informació falsa quan saps buscar i trobar les ganes que tenen els teus lectors de creure’s allò que volen escoltar i llegir. Tota una Cita Falsa a la que només li va faltar un RT de Pilar Rahola per tenir èxit complet.