Confeso que Josep Maria Terricabras no és algú que em desperti simpatia. No pel seu ideari polític, que no comparteixo, sinó per la doble moral que té demostrada. A més, les frases desafortunades o les mentides formen part del seu catàleg habitual, com aquestes dues:

«Espanya és tan conservadora que necessita enemics interns. Li ha anat molt bé ETA i li ha anat molt bé Catalunya.». 

Suposo que recordareu les fortes crítiques que ha rebut Pedro Sánchez de la premsa separatista subvencionada per haver introduït a la mateixa frase la violència de gènere i l’independentisme. Aquesta lògica de raonament entenc que val també per a Terricabras, que fica al mateix sac ETA i Catalunya.

Amb sinceritat: no crec que Terricabras vulgui equiparar ETA i Catalunya. Però, segons la lògica dels mitjans separatistes, ho fa. No es pot negar. Ho fa. O sigui, que resulta que el separatisme posa al mateix nivell Catalunya i una banda de terroristes. El sr.Terricabras sabrà el que diu, i la premsa també. Malgrat no vulgui igualar ETA i Catalunya, és cert que Terricabras introdueix una penosa associació conceptual entre la banda terrorista i Catalunya, a més com a «enemics» desitjats per Espanya, la qual cosa no deixa de ser una associació repugnant.

Per cert, encara no he enllaçat la font del que dic: aquí, a la Revista d’Esquerra de Gener-Febrer 2013.

Conclusió: Pedro Sánchez va estar desafortunat, i Terricabras també. Si algú considera que Sánchez equiparava violència de gènere i independentisme, aleshores Terricabras també equiparava ETA i Catalunya. Triïn vostès quina de les dues opcions prefereixen. Però respectin la lògica i la coherència.

[* Per cert, la frase: «L’entusiasme patriòtic i nacional té una durada justa, ara ho hem d’aprofitar«, també ha de merèixer un dia o altre alguna entrada]