No us penséssiu que tinc el bloc abandonat. Succeeix que en les darreres setmanes el nivell de mentides ha baixat, perquè moltes d’elles s’han vist desacreditades, però la campanya de desinformació separatista no para. I quan dic desinformació, és bastant precís.

Gràcies al bloc «Jardín de las hipótesis inconclusas» de Rafael Arenas García, Catedràtic de Dret Internacional Privat, tinc coneixement de la intervenció de la compareixença de Gregorio Garzón Clariana, catedràtic de dret internacional públic de la Universitat Autònoma de Barcelona i exjurisconsult del Parlament Europeu, davant la Comissió d’Estudi del Dret a Decidir del Parlament de Catalunya, que comento tot seguit. L’interès per a aquest bloc és enorme: per una part, confirma algun dels postulats que ja he mantingut (com la improbable doble nacionalitat que alguns sostenen) i, per l’altra, el silenci, o la tergiversació, pels mitjans de tendència separatista  en relació a aquesta compareixença és clamorós, amb una sola excepció.

En primer lloc, d’aquesta compareixença -per a la qual us recomano per a seguir-la bé en el seu conjunt, l’explicació de Rafael Arenas en l’enllaç anterior- m’agrada comprovar que es confirmen algunes de les meves tesis, i en concret, como ja he apuntat abans, que en cas de secessió la hipòtesi més versemblant seria la d’haver d’optar de nacionalitat. O sigui, que de doble nacionalitat automàtica, res de res. Literalment, el sr.Gregorio Garzón diu (minut 6:55):

«…el que no es pot dir, i ho dic perquè sé que s’ha dit i fins i tot escrit, és que si hi hagués una secessió tots els catalans conservarien la nacionalitat espanyola. Això és d’una ingenuïtat que mata, perquè no ha passat mai en la pràctica internacional…«

El sr.Garzón admet que, evidentment, és possible que Espanya mantingui la nacionalitat als catalans si es produís la secessió, però és altament improbable (per no dir impossible, perquè no hi ha res impossible), tal i com ja vaig mantenir en la meva extensíssima entrada Secessió, nacionalitat catalana i doble nacionalitat. Així doncs, es confirma la tesi de que s’hauria d’optar entre una nacionalitat o altra i que la doble nacionalitat no és automàtica. Es pot examinar la intervenció sencera i, en conjunt, afirma que és una decisió que correspon a Espanya, igual que vaig mantenir en la meva entrada.

En segon lloc, i d’aquí el títol entre parèntesi de la desinformació separatista, és destacable la gairebé inexistent cobertura periodística d’aquesta intervenció, que ha silenciat pràcticament tots els aspectes negatius expressats pel sr.Garzón i només n’ha destacat, i amb prou feines i extrets del seu context, indefinicions o interrogants. Només cal llegir-se el resum de Rafael Arenas (i veure els vídeos complets, si us plau) per adonar-se que La Vanguardia i Nació Digital no són fidels al conjunt de la compareixença. En canvi, excepcionalment, «El Punt» sí que recull diverses qüestions destacades i, fins i tot, s’esmenta que alguns dels diputats van admetre que la intervenció havia estat “una galleda d’aigua freda”.

Si es compara el que diuen LV i ND amb la crònica d’El Punt, les diferències són substantives. Tan abismals que es tracta de desinformació, en treure del context algunes afirmacions del sr.Garzón.

Preguntin-se, senyors separatistes per quin motiu no s’esmenta la intervenció a l’Ara o a Vilaweb, o -si tenen la paciència de veure sencera la compareixença- si La Vanguardia i Nació Digital guarden fidelitat a la intervenció del sr.Garzón. Com sempre: es pot estar d’acord o en desacord, però raonin i valorin. I hauran d’admetre que la desinformació per part de LV i ND és inqüestionable.

Si voleu veure sencera la compareixença, res més fàcil que arribar-se al Parlament de Catalunya en aquest enllaç.