No cal explicar gaire res sobre Toni Albà: un actor molt conegut arreu de Catalunya i que ha pres legítim partit per la independència, amb un estil sovint poc elegant. Donada la seva popularitat, també ha agafat una significativa rellevància en la difusió del seu missatge, fins el punt de que intervé en xerrades i conferències davant d’auditoris nombrosos. A més d’això, també difon missatges falsos i fa referències impossibles, com el passat 25 de gener al seu Twitter, tal i com es veu a la captura que veieu a continuació:

En aquest cas, es tracta d’una cita que, per variar, s’ajustaria perfectament als desitjos separatistes. Ni més ni menys que Felip V reconeixent una nació catalana. Quan se li va qüestionar l’autenticitat del text -amb una redacció en castellà i terminologia moderna-, el sr.Albà es va remetre, ni més ni menys, que a la lectura del Decret de Nova Planta.

Si bé el sentit crític ja ens hauria de fer malfiar d’un text tan perfecte, resulta indiscutible que s’ha de buscar les fonts i comprovar si les Constitucions catalanes en algun moment van tenir aquest contingut i si Felip V ho va acceptar. Abans que res: les Corts Catalanes a les que va assistir Felip V es van celebrar el 1701-02. No cal explicar-ho massa i n’hi ha prou amb el fragment que s’inclou a continuació, extret del llibre Constitucions, Capítols i Actes de Cort (1701-02; 1705-06)

Si Felip V no va presidir les Corts de 1705-06 (en aquelles dates, les classes dirigents catalanes van decidir que els interessava més l’Arxiduc Carles), resulta bastant difícil que jurés l’any 1705 les Constitucions Catalanes. D’altra banda, cal esmentar que quan es parla de Constitucions, en els termes de la tradició jurídica catalana, no es fa referint-se a textos constitucionals com avui els coneixem. Només cal examinar el llibre de Constitucions, Capítols i Actes de Cort, amb edició facsímil de les Constitucions de l’època, per comprovar-ho. No trobarem el text citat.

Continuem. Aleshores, d’on va sortir el text? Bé, navegant una mica per la xarxa -i per la cita d’algun separatista, tot s’ha de dir- es descobreix que el text apareix al llibre «Los Fueros de Cataluña», de J.Coroleu i J.Pella i Forgas, de l’any 1878. Després d’analitzar i recopilar els documents jurídics històrics catalans, els autors s’atreveixen a «redactar» una Constitució a l’estil de les que a partir del segle XIX inicien la història constitucional espanyola, i d’altres països, inspirades en la codificació francesa i la segmentació i ordenació per articles.

Així s’adverteix a la pàgina 4 del llibre:

I a partir d’aquí, apareix el text que cita Toni Albà, amb petites diferències derivades de «l’adaptació» per crear la cita falsa:

Segons els autors, es tracta d’un exercici de sistematizació de tot allò que ja apareixia a la normativa catalana. No és ara el moment de discutir si aquesta normativa es basava en un sistema d’Antic Règim o era una democràcia, etc. El que sí que es pot dir és que aquest text en cap cas existia a les Constitucions catalanes i tampoc es correspon a una cita autèntic de Felip V o una normativa que jurés.

Per tant, ens trobem davant d’una cita i text falsos, que com veiem només tenen la diferència de que en el text de Toni Albà ha desaparegut l’ordinalitat dels articles, segurament per fer-la més creïble.

Conclusió. Un altre personatge conegut s’apunta al club de la Cita Falsa, en una dinàmica que a aquestes altures ja em sembla evident i malintencionada. No hi ha setmana que no aparegui una cita falsa -i no estic al cas de totes, evidentment- propagada per persones amb una notable presència en els mitjans de comunicació o influència com a promotors del procés separatista. Jutgin vostès mateixos.

En el cas de Toni Albà, que sovint es permet el luxe d’insultar Espanya, implica a més un greu desconeixement de la història de Catalunya:

1) Que la cita s’atribueixi a Felip V -quan no l’havíem sentida mai abans- ja ens ha de fer dubtar de la seva autenticitat.

2) Que es dati a l’any 1705, quan a Catalunya ja es pren partit per l’Arxiduc Carles, comença a ser encara més sospitós. En especial, quan suposadament el sr.Albà -que dóna conferències donant arguments, probablement incerts, sobre la separació- coneixeria amb certa profunditat la història de Catalunya.

3) Que quan se li qüestiona l’autenticitat de la cita es remeti al Decret de Nova Planta (1716) és penós.

4) Ni tan sols es molesta a contrastar allò que difon: li agrada i ho dóna per bo.

Benvingut, Toni Albà, al Club de la Cita Falsa.