Anna Arqué: la cita falsa ambigua

Per posar-nos en antecedents, i per qui no ho sàpiga, Anna Arqué ha estat relacionada durant els darrers anys, de forma directa, amb Solidaritat Catalana i, en general, amb el moviment independentista. I com el lector ja podrà sospitar, si avui la menciono és perquè ella també forma part del que podríem anomenar “la trama de la cita falsa“, que com portem unes setmanes veient, afecta de manera transversal als personatges públics que donen suport al separatisme.

Ara bé, tot s’ha de reconèixer: Anna Arqué ho fa de manera molt més intel·ligent, calculada i ambigua. Els seus coneixements en el camp de la comunicació s’utilitzen al servei de la transmissió del missatge, però de tal forma que, en qualsevol cas, ella pugui adduir que ho deixa al criteri del receptor. Una estratègia molt hàbil, però no gaire acceptable en una persona de projecció pública.

En primer lloc, veurem la “cita falsa” que em va fer prestar atenció a la sra.Arqué el passat dia 3 de gener de 2014, amb una captura del seu Twitter:

Anna Arqué

La imatge no es veu gaire bé i aconsello que aneu al Twitter de l’Anna Arqué, on podreu veure-la amb un tamany superior. La qüestió és que en aquest quadre, que recrea l’episodi de “La Armada Invencible” es veuen dues banderes amb les quatre barres. De manera explícita, la sra.Arqué diu que la bandera espanyola no existia (qualsevol que investigui una mica sap que la bandera espanyola, tal i com avui la coneixem, no s’adopta fins el segle XVIII), la qual cosa dóna lloc a equívocs. Però també, implícitament i conforme a la imatge i el text afegit, es dóna a entendre que “La Armada” seria catalana.

Òbviament, això dóna -com sempre- per enardir les masses i considerar que la Història s’amaga, etc.  La qüestió és que el consens -i la realitat- és que la bandera amb les quatre barres representaria (parlem del segle XVI) la bandera dels Reis d’Aragó o, en tot cas, la Corona d’Aragó. Fins i tot, podríem obviar aquesta determinació: la qüestió és la d’atribuir-se “La Armada” (pot atribuir-se el que vulgui), en contraposició a Espanya, fet que domina habitualment tota afirmació separatista.

Ara bé, com deia, Anna Arqué és una persona intel·ligent, que domina el món de la comunicació i a qui és difícil atrapar-la en una “falta”: sap que en qualsevol moment es pot equivocar i els seus missatges en determinades qüestions (les que sap que són errònies, molt discutibles o que no domina) són suficientment oberts i ambigus com per poder-los donar la volta quan li resulti d’interès. Això és el que va succeir al dia següent, quan després de que per diverses vies se li advertís que la bandera corresponia a la Corona d’Aragó, penja el següent tweet:

Anna Arqué

Aquest és el tweet que posa fi a diverses opinions i comentaris. Com s’observa, la distorsió és clara, quan apel·la a que la pintura reflexa una “opinió anglesa“. Sense conèixer massa les circumstàncies del pintor, si aquest era anglès, hem de pensar que va fer el quadre documentant una realitat (o aquella realitat que recordava, o la part que li havien explicat) i no una opinió nacionalista, com sembla dir la sra.Arqué.

En qualsevol cas, hem pogut veure que l’Anna Arqué: 1) Deixa anar un missatge del que s’infereix que “La Armada” era catalana i que la bandera espanyola no existia; 2) A la vegada, és un missatge prou ambigu com perquè en el cas de que aquest concepte es desacrediti ella pugui justificar-se. Excel·lent: per si de cas es tracta d’una “cita falsa”, s’entrega de forma calculadament ambigua. Però el missatge era el que era, per molt que es justifiqui.

Tirant una mica més endarrera, també he pogut trobar que la sra.Arqué també va difondre la famosa imatge de les Trenta Constitucions que ja vaig comentar en una extensíssima entrada.

Anna Arqué

No hi ha dubte: deixa anar que com a mínim aquestes trenta Constitucions reconeixerien el dret d’autodeterminació. Però, en una nova mostra d’intel·ligència -que no exclou la manipulació a la vegada- afegeix una frase que no permet atribuir-li la cita falsa amb la mateixa força que hem vist en altres ocasions: “I encara que no fos així…“.

Conclusió: Anna Arqué és una excel·lent i intel·ligent comunicadora. Distorsiona la informació que transmet, però a la vegada la presenta de forma calculada, per evitar quedar en evidència o caure en errors garrafals. Estem, doncs, davant de la cita falsa ambigua.

2 comentarios en “Anna Arqué: la cita falsa ambigua

  1. “Però, en una nova mostra d’intel·ligència -que no exclou la manipulació a la vegada- afegeix una frase que no permet atribuir-li la cita falsa amb la mateixa força que hem vist en altres ocasions: “I encara que no fos així…“.”

    Personalment considero que això demostra encara més la intenció manipuladora. Qui s’enganya i cita una cosa falsa pot fer-ho sense mentir, sencillamente perquè t’has equivocat o ets tonto, és igual. Ara bé, qui va posant possibles camins per escapar-se, ja fins i tot abans de qui ningú et critiqui, és senyal de que com a mínim sospita de la falsetat de la cita. Per tant, la culpabilitat és encara més gran.

    1. Sí, sí, estic d’acord. Però se li ha de reconèixer que és llesta. Li passa el problema al receptor, que si s’ho creu, allà ell. La tècnica utilitzada és molt manipuladora -com dius, si ho fa conscientment és molt pitjor-, però també li dóna molt de joc per defensar-se. I els dos exemples que poso a l’article són claríssims, tant del missatge manipulat com de la “preparació” de la defensa (vaja, a mi m’ho semblen).

Los comentarios están cerrados.