Catalunya i la seva exclusió de la Unió Europea: del “discurs de la por” al “discurs de la realitat”

Una frase que, de manera robòtica, repeteix l’independentisme enfront de qualsevol discrepància o posada de manifest d’inconvenients és la del “discurs de la por“. Especialment, això s’ha pogut sentir contra totes les veus -algunes, molt autoritzades, com la del Sr.Francesc Granell, Creu de Sant Jordi– que alertaven de que en cas de secessió Catalunya quedaria fora de la Unió Europea, pel senzill motiu de que deixaria de formar part d’Espanya. En no ser part d’un membre de la Unió, i tractar-se d’un nou Estat n’hauria de demanar l’ingrés.

Fins ara, això havia suscitat tota classe d’improperis des de l’independentisme, perquè a més de ser “discurs de la por” es deia (o diu) que això no seria així. Però tothom ha comentat, vist o llegit que el President de la Generalitat, Artur Mas, declara en una entrevista al diari italià La Repubblica: “També he considerat que en un moment inicial, entre el referèndum i la proclamació de la independència, podríem quedar fora d’Europa.“.

Però això no era impossible? Una mentida? El discurs de la por? Doncs bé, resulta que el propi President ara considera que si s’esdevé una Catalunya independent “podríem” quedar fora d’Europa. Amb una declaració d’aquest tipus són molts els qui queden retratats. Malgrat la premsa més propera a les tesis independentistes intenta obviar aquesta qüestió i destacar-ne d’altres, els documents propagats fins ara deixen constància de la realitat.

1. En aquest sentit, i pel protagonisme que té en tot aquest moviment l’entitat Òmnium Cultural, podem destacar com a exemple la pàgina web El Clauer. Literalment diu: “L’establiment d’un nou Estat significa un nou estatus, perquè la UE no disposa de cap norma específica que reguli la secessió interna. Això no vol dir, en cap cas, que Catalunya quedés immediatament fora de les institucions comunitàries en esdevenir un Estat“. Encara que, més endavant, s’intenta protegir pel cas de que això no sigui cert i acaba dient que tot dependrà d’una decisió “essencialment política” dels caps d’Estat i de Govern, no fos cas que no tinguessin raó. La realitat és la de que ho saben, però no ho volen reconèixer i, per tant, estem davant d’una mentida.

2. Podem llegir, per exemple, en una entrada de la web de Convergència: “El president ha rebatut el discurs de la por que s’està fent des diversos sectors de l’Estat i que situen una Catalunya independent fora de la UE. “Europa és el nostre present, la nostra realitat des de fa segles i aixecar fronteres és cosa del passat”. El president ha continuat: “Ens volem emancipar, però volem conviure”.

3. I el Cercle Català de Negocis, especialitzat a crear informes i documents a la carta, en què tot és genial, diu: “Pel president del Cercle Català de Negocis, Ramon Carner, “és evident que Catalunya no sortirà de la Unió Europea quan sigui un estat” i afirma que “el discurs de la por que estan utilitzant alguns partits polítics no estan fonamentats jurídicament”“. Caldrà, doncs, que expliqui el seu fonament jurídic, ara desacreditat pel President Mas.

4. El diari El Punt Avui (via web d’Assemblea), al·ludeix a “informes jurídics per preparar l’ampliació interna“. Ha passat més d’un any i no se’n sap res d’aquests informes, similars als del sr.Alex Salmond.

Com es pot veure en aquestes pàgines, totes elles mantenen que Catalunya no sortiria mai de la Unió Europea. Per curar-se en salut, algunes al·ludeixen a aquesta possibilitat com quelcom improbable que, en qualsevol cas, quedaria solucionat fàcilment. Però sense cap base que ho justifiqui. És una petita mostra, perquè per Internet en podem trobar a centenars en aquesta línia, a banda de menystenir tots aquells que mantenen la tesi de l’exclusió.

Aquesta línia és la que s’ha vingut repetint de manera constant, creant un estat d’opinió pel qual els partidaris de la independència negaven qualsevol credibilitat al fet de que Catalunya quedés fora de la Unió Europea en cas de secessió (i això sempre i quan adquirís una independència real i efectiva). Però ara, tal i com comença a passar massa sovint, ha quedat al descobert que aquesta opció no és, ni molt menys, la correcta. Ho admet el mateix President de la Generalitat que promou la independència de Catalunya!!!

Així doncs, queda acreditat, una altra vegada, que les tesis en les que es basa l’independentisme estan dotades d’una alta dosi de manipulació, tergiversació o, fins i tot, la mentida dirigida a aquells que, de bona fe, confien en els missatges que es transmeten per tal d’aconseguir el màxim de suports.

Com a reacció a aquesta nova mentida, igual que nens petits, molts bramen dient que “no ens interessa estar a la Unió Europea” (aleshores, aquell lema de “Catalunya, nou Estat d’Europa“, no s’entén) o que hi ha d’altres opcions -que el sr.Mas no esmenta com a objectiu-, com si la qüestió s’hagués de resoldre en molt poc temps.

En fi: gràcies al President Mas per reconèixer que Catalunya quedaria fora de la Unió Europea, i gràcies perquè el “discurs de la por” passa a ser el “discurs de la realitat”