Archivo de la etiqueta: Xavier Sala-i-Martín

Cristian Segura, Sala-i-Martín, Rahola y la falta de humor

Es una pena que disponga de tiempo limitado y no pueda dedicarle al blog más tiempo. Se acumulan muchas cosas, pese al evidente descenso de interés del asunto secesionista, y la actualidad se lleva por delante algunos temas. Aun así, no me resisto a comentar lo sucedido hace ya algunos días con alguien que ya ha sido objeto de comentario en este blog: Xavier Sala-i-Martín.

El denominado «prusés» es una caricatura y, por lo tanto, se presta a descripciones cómicas. Eso es lo que está haciendo en los últimos días el periodista del diario EL PAIS Cristian Segura, con una serie de artículos titulada «El procés és una tertúlia» en que, de forma corrosiva y punzante, describe a diversos personajes que forman parte de la, digamos, iconografía del momento. Hasta la fecha, les ha correspondido el «honor» de ser objeto de uno de esos artículos a Pilar Rahola, Francisco Marhuenda, Enric Juliana, Xavier Sala-i-Martín y Xavier Sardà. De forma pública, quienes han mostrado su descontento, como era de imaginar, han sido Rahola y Sala-i-Martín.

Seguir leyendo Cristian Segura, Sala-i-Martín, Rahola y la falta de humor

Exemples d’hiperventilació: Sala-i-Martín

En la meva darrera entrada comentava les reaccions, al meu entendre exagerades, sobre l’enquesta del CEO. Per una vegada, no hi posava enllaços, més enllà d’un vídeo. No puc evitar incloure la captura d’una piulada de Xavier Sala-i-Martín, clara mostra de la hiperventilació i d’alguna cosa implícita, o explícita, força lletja.

salaimartinhiperventilado

D’una banda, s’ha observat per alguns comentaristes del sondeig que la mostra de catalanoparlants venia sobrerrepresentada i, de fet, això continuaria succeint. Per tant, si Sala-i-Martin volia donar a entendre una manipulació dels resultats -la qual cosa és evident- abans hauria de verificar allò que diu, no fos cas que resulti que és ell qui manipula la informació. De totes maneres, jo continuo pensant que les enquestes difícilment poden anticipar la realitat, però això és un altre tema.

D’altra banda, el missatge implícit és el de considerar els castellanoparlants com un grup diferenciat. És a dir, un missatge que s’acosta de manera alarmant a quelcom de biaix etnicista. Aquest és un aspecte que, malgrat des de l’independentisme sovint s’insisteix que no es tracta d’un dels fonaments de la seva aspiració separatista (cosa de la qual me n’alegro), apareix de forma recurrent. Estic d’acord que no de forma majoritària, ni essencial, però és innegable que apareix. El mecanisme que fa servir en Sala és indiscutible. Castellanoparlant = No independentista (en la seva major part).  Castellanoparlant = Diferent de «Nosaltres». És un fet. Innegable.

Recordo que quan vaig comentar el llibre de Sala, L’hora dels adéus?, deia que trobava el seu discurs poc sincer. Aquesta és una de les moltes mostres que aquest senyor ja ha donat en els últims anys. Malgrat la seva altura intel·lectual com a economista, es comporta com un fanàtic ple de prejudicis amb una argumentació que ratlla l’etnicisme. Després hem de sentir a tertulians com Toni Aira i algun altre afirmant que ells no han sentit mai ningú que sostingui un discurs etnicista, com sí es faria des de Madrid. Això ho deia el passat dijous dia 18 al programa L’oracle de Catalunya Ràdio (a partir del minut 39:08 ). Aquest és un tema desagradable, pel que no tinc gaires ganes ni simpatia de parlar-ne. Efectivament, tampoc no crec que sigui majoritari, però que no es digui que no hi és. Pel sr.Sala -i no només per a ell- sí que hi és.

El odio visceral: Sala-i-Martín

Dado que, al parecer, los argumentos falaces por parte del separatismo dan síntomas de agotamiento, la nueva vía de actuación alternativa es la insidia o, ya en último extremo, el insulto, que es el tema que hoy nos ocupa.

Y es que precisamente a eso, al insulto, ha recurrido Xavier Sala-i-Martín en la tertulia del martes 3 de junio de 2014 en el programa de radio «El món a RAC1«, que pasa por ser el matinal más escuchado en Cataluña. ¿ Y a quién ha insultado? Pues a una niña de 8 años, de la que ha dicho que «se parece a la niña de «El Exorcista»» (en el original dice que «s’assembla a la nena de l’Exorcista«). Para más señas, la niña a la que se refiere es Leonor de Borbón y Ortiz, que en un par de semanas será la heredera al trono.

Descargar

Que la destinataria final del insulto se apellide Borbón o de otra manera tiene su importancia, pero sólo relativa. Lo importante es averiguar qué clase de insania, aderezada con odio, aqueja a una persona para insultar a una niña de ocho años. Parecía difícil, pero Sala-i-Martín ha logrado descender todavía más en la consideración que cualquier persona puede tener de él, mediante el insulto a una niña. Todo sea por la causa. Una causa con tintes inaceptables.

Si para defender el separatismo (que es siempre la cuestión de fondo) o, como era más o menos el caso, atizar contra la existencia de la Monarquía, hay que recurrir al insulto zafio y grotesco contra una niña, queda todo dicho. Por cierto, el sr.Sala-i-Martín apela en la tertulia (de hecho, en la misma intervención a la que pertenece el corte) a la elección democrática de los gobernantes, para defender, lógicamente, este sistema frente al sistema hereditario de la Monarquía. Sin entrar en disquisiciones teóricas y prácticas sobre el tema que no proceden, me permito ilustrar a Sala-i-Martín para que se entere de que el Jefe del Estado en España no gobierna. El Rey reina, pero no gobierna. Pero esto supone enseñarle un concepto que desconoce, como es el de la Monarquía Parlamentaria. Lo sé, muy complicado para alguien que últimamente sólo recurre al insulto y argumentos de indigencia moral e intelectual.