Miquel Strubell és una persona que, des del punt de vista d’exposició i influència pública directa, podria qualificar de quarta fila (o potser una mica més i tot). Ara bé, sí que participa activament en tot l’entramat separatista, com a la junta de la plataforma Sobirania i Progrés, o l’ANC, i a més té molts vincles, per exemple, amb CDC. Com dic, un membre actiu de la banda del separatisme tronat, que és aquell que postula arguments que haurien de fer avergonyir d’immediat qualsevol.

L’altre dia es va despenjar a Twitter amb aquesta piulada que a continuació reprodueixo, que crec ja ha esborrat (mostra de que, efectivament, és separatisme tronat) i de la que, per variar en el cas de piulades polèmiques, l’autor ha dit que no se li ha demanat cap aclariment, que si era un exercici de mera provocació, i bla, bla, bla. Vaja, com els jugadors de futbol quan s’escuden en allò de que «no dominen» l’idioma quan es van enrecordar de la mare de l’àrbitre i tots els seus avantpassats.

Per si el tuit no fos prou sinistre, en el seu bloc Strubell ho empitjora i diu que la «preocupació per l’estètica i l’ètica, ha de prevaldre per damunt de tot… a partir de l’instant que serem independents. Des d’aquell mateix instant. Vull un país nou, no un que arrossega i tolera una colla de vicis heretats del passat.«

Si no en teniu prou, aquest pàrraf tampoc no està gens malament: «Dit d’una altra manera, és possible que per un excés de llepafilisme (que després a tots nosaltres ens sabria molt de greu) els vots a favor de la independència no fossin suficients per poder declarar la independència. I demano al lector, si tingués la certesa que el resultat vingués d’un vot, del seu, no faria una excepció, una petita rebaixa en els seus principis morals i ètics (i estètics: «Levantinos, os pierde la estètica!» d’Unamuno)?«

El pensament tronat del sr.Strubell -i l’acompanya una bona part del separatisme, malgrat s’ha de dir que més d’un tuitaire favorable a la secessió el va censurar- és d’una manca de decència inversemblant: rebaixem els nostres principis morals i ètics per aconseguir la independència, i un cop assolida tornem a actuar amb ètica. No cal que alliçoni ningú, ni s’ha de ser un gran geni per saber que una vegada t’has corromput (que és el que propugna el sr.Strubell) malament podràs exigir els altres que actuïn amb correcció. Si el teu objectiu és néixer corrompudament, creixeràs igual. Ja ho pot negar tant com vulgui, ja pot dir que se’l descontextualitza, però és així. I no, no és qüestió d’estètica. L’excusa de que dintre de 200 anys les circumstàncies concretes serien irrellevants oblida els efectes sobre la societat i les persones actuals: quin missatge transmet? Quines conseqüències tindria en el moment immediat? Evidentment, li és ben igual, per immoral que fos l’actuació, ja que, entre d’altres coses, dóna per feta la secessió quan fins i tot en les darreres setmanes és possible llegir més d’un articulista, com Manuel Cuyàs, que reconeix que no sumen.

Doncs aquest és el pensament de persones llegides i amb formació. Immorals i indecents, que consideren que això és una guerra. Aquest és el nou país que volen crear. Què es pensen, que no ens n’adonem?