El tema del futbol, focalitzat especialment en el Barça (encara que afectaria directament a altres clubs en categories professionals i, també, a tots aquells amb certes aspiracions), ja ha sorgit en alguna ocasió en relació a les possibles conseqüències d’una hipotètica independència. Com diu Alfredo Relaño en un dels pocs articles potables que ha fet en dècades, és una qüestió petita, però de les petites és una d’important (ell diu la més important, jo no en dic tant).
Tot s’inicia, fa uns dies, quan Javier Tebas, president de la Liga de Fútbol Profesional, declara en una entrevista al Diari As que ni el F.C. Barcelona ni la resta d’equips catalans jugarien a les competicions espanyoles en cas de secessió de Catalunya. La raó és objectiva: així resulta de la Llei de l’Esport. Com de costum, la reacció contra aquesta afirmació va ser ràpida: la Plataforma ProSeleccions Esportives Catalanes va fer un comunicat dient que, si hi hagués secessió, el Barça podria jugar a la lliga que vulgui i que, en qualsevol cas, el més lògic seria una modificació de la Llei per continuar igual que avui. Sense comentaris. O amb comentaris, que faig a continuació.
Primer comentari: Vols deixar Espanya, però no les seves competicions. Incoherent, sense cap mena de dubte.
Segon comentari: No vols crear la teva pròpia competició. Tu mateix ets tan conscient de la debilitat del teu campionat, que no el vols.
Tercer comentari: És indiscutible que el Barça és un equip desitjat a qualsevol estadi del món. Però… a qualsevol competició? ¿Interessaria de veritat la irrupció d’un equip destinat en principi a guanyar-ho tot en una altra lliga? ¿Podria crear-se alguna mena de desequilibri indesitjat? Ho deixo simplement com a interrogant. Sí, ja sé que els secessionistes sempre diran que és igual, que tota lliga voldria el Barça i bla, bla, bla. Jo no tinc tan clar que als equips francesos els agradés que el Barça guanyés sistemàticament la seva competició.
Quart comentari: D’acord, el Barça juga la lliga francesa, per exemple. ¿Què passa amb la resta d’equips catalans? ¿També jugarien a França les competicions de categoria professional o equivalent? O jugarien un campionat intern propi? No ho sabem, com de costum.
Cinquè comentari: El Barça no vol jugar una competició de Lliga organitzada a Catalunya. Curiós.
Sisè comentari: És cert que una competició sense el Barça o l’Espanyol (o qualsevol altre equip català que pugui pujar a Primera o Segona Divisió) queda debilitada i devaluada. Però d’això se’n diu conseqüències d’una secessió i cadascú ha de ser conseqüent amb les seves decisions. La LFP perdria dos equips de primera divisió. La competició catalana, divuit.
Setè comentari: L’hipotètic acord interestatal. Com sempre, el secessionisme postula la separació i ordena a Espanya el que hauria de fer. Immoral. Em separo, però vull doble nacionalitat. Em separo, però vull jugar les teves competicions. Em separo, però vull tracte preferent en relacions comercials. Dit d’una altra manera: EM SEPARO, PERÒ NO CONTROLO LES CONSEQÜÈNCIES.
Conclusió. Determinades reaccions del secessionisme davant de les indiscutibles conseqüències negatives que, per a tots, tindria la separació, ratllen l’infantilisme i evidencien dos fets innegables: el primer, que no s’han avaluat les conseqüències d’una secessió; el segon, que un arriba a dubtar de que de veritat es vulgui la independència quan, tal i com veiem, es vol mantenir el mateix status de fet que fins ara.
Acceptin d’una vegada que una secessió no és positiva.
Per cert, a Escòcia tenen la seva pròpia Lliga. Des d’aquesta perspectiva, són bastant més dignes. Ah!, amb això tampoc volem comparacions, que no interessa.