Quan el separatisme no suporta que no li donin la raó

Avui llegia un article de Salvador Cot, director de Nació Digital que porta per títol: “Es pot ser català i soci d’Amnistia Internacional?“. L’encapçalament prometia, i el text no defrauda: Cot carrega amb força contra Amnistia Internacional perquè aquesta organització no té una posició a favor ni en contra del dret d’autodeterminació i, en conseqüència, no dóna suport (ni rebutja) la pretensió separatista, com es va fer palès a la resposta que es reprodueix a l’article que porta per títol “Amnistia Internacional gira l’esquena al 9-N“.

Com es desprèn dels dos articles, es veu que Amnistia Internacional està “obligada” a posicionar-se en relació a la pretensió separatista i, per descomptat, ho ha de fer a favor. Donat que ni tan sols es posiciona, ja ens podem imaginar què succeeix: que es dirigeixen durs retrets contra AI i es qualifica la carta com “perfectament compatible amb els principis de la FAES” (Cot dixit).

La qüestió és molt clara: si no es dóna la raó als postulats separatistes, es produeix una reacció automàtica que és la desqualificació, com li succeeix en aquesta ocasió a Amnistia Internacional. Actituds infantils que demostren que el separatisme fa temps que ha caigut en l’autocomplaença i la manca de crítica: si no els dones la raó, ets dolent, igual que diria un nen petit. I així estem, que no es respecta ningú si no està explícitament a favor de la secessió.