Santiago Vidal, contra la voluntat del poble?

Tots recordareu que Santiago Vidal va ser un dels principals impulsors -potser, fins i tot, l’inicial- de la cita falsa de la “Sentència” del Tribunal Internacional de Justícia sobre Kosovo. Aquest tema ja està més que superat, però es tracta d’ubicar-nos pel que fa al seu perfil. I sabreu que en els darrers dies ha estat notícia després de fer-se públic -bé, ho va informar ell- que està treballant en un esborrany de Constitució catalana.

L’aspecte que més m’interessa d’aquesta qüestió no és el disciplinari. De fet, ell mateix ja ha anat matisant algunes coses per evitar l’obertura d’expedient sancionador i, a dia d’avui, sembla ser que només s’ha incoat una informació prèvia o reservada. El que m’interessa és un aspecte que gairebé passa inadvertit com és el segrest de la voluntat popular, que accepta com si res que partits i diputats comencin a treballar textos sense mandat popular. Desenvolupem la qüestió.

És obvi que el redactat final d’un text constitucional requereix d’experts. I també és obvi que un pot redactar el que li doni la gana a casa seva, que és el que ara diu el sr.Vidal que fa per evitar la incoació d’expedient sancionador. Però està clar que ni de la informació del diari El Mundo ni de l’entrevista de Mónica Terribas se’n desprèn que Santiago Vidal i els seus amics estiguin redactant un text per passar l’estona. Manifesta que no té un encàrrec oficial de la Generalitat o del Parlament, però ell mateix admet (a l’entrevista de EL MUNDO semblaria que sí se li ha demanat per partits polítics, però donaré per bo el que diu a la ràdio) el “coneixement” per part de diputats de CiU, ERC, Iniciativa, CUP, així com ANC o Procés Constituent. I al final de l’entrevista també indica -és jurista, i ho ha de saber- que al final serien els hipotètics “pares” de la Constitució els qui decidirien si accepten o no aquesta proposta.

Anem per parts. Una Constitució, norma fonamental d’un estat democràtic, és una cosa molt seriosa com perquè un grup freelance (o millor, grup friki) vagi redactant la seva proposta per aportar-la a un hipotètic Parlament Constituent. Un Parlament Constituent es forma a partir del vot democràtic del poble sobirà, que vota en funció d’aquells programes que es presenten. Per tant, qualsevol redactat previ -i sense perjudici, com és obvi, de l’ideari de cada partit- que vagi més enllà d’un pur exercici estètic, cosa que és obvi que el sr.Vidal no fa, és una usurpació i una estafa de la voluntat popular.

En aquest “procés” que ja fa temps que ens ocupa, i malgrat que sempre parlem en termes hipotètics, sorprèn la frivolitat amb la que es tracten temes d’una importància capital. I sorprèn com s’assumeixen amb normalitat iniciatives que demostren una absoluta manca de respecte pel “poble” i per la democràcia. De la informació que revela el sr.Vidal, està clar que hi ha molts partits i entitats al corrent del treball que s’està portant a terme. Quin és l’abast concret de la feina i la intenció última és l’enigma que no puc resoldre, perquè Vidal tampoc no dóna més informació. Però el fet de que admeti el contacte amb polítics i associacions rellevants -i una planificació d’entrega prevista per finals d’any, potser- demostra que es tracta d’una redacció seriosa. Que sigui seriosa no significa que sigui admissible.

Alguns, o molts, partidaris de la separació diran que no els importa, que així s’avança feina. Jo crec, particularment, que amb afirmacions d’aquesta classe demostren que no coneixen prou bé en què consisteix la “voluntat del poble”, ni la democràcia, a la que tant sovint apel·len, fent deixadesa de la redacció d’una Constitució a un grup que no té cap mandat democràtic, amb un suport polític i d’associacions que tampoc no el tenen. De fet, si finalment es confirmés la presentació d’una hipotètica Constitució amb l’anuència d’aquestes formacions, no hi hauria cap dubte d’una actuació contra la voluntat del poble, qui hauria estat vilment ignorat, per molt que després s’intentés aparentar un teòric debat constituent.

De moment, ho deixaré tot en estat hipotètic perquè està per veure si es donaran les condicions per a la presentació del text, però igualment a algú li convindria, un dia, fer repàs de tot allò que el separatisme no fa bé.