El dijous dia 13 la diputada al Parlament de Catalunya sra.Gemma Calvet (ERC) va imputar al sr.Jordi Cañas (C’s) haver dit la frase «Os montaremos un Ulster que os vais a cagar«, la qual cosa va ser contestada per la portaveu de Ciutadans advertint-la de la falsedat de la cita. Davant d’aquesta postura, la sra.Calvet va retirar la imputació, «agraint-li que ho hagi esmentat«.

I d’on venia aquesta imputació falsa? La cita de la sra.Calvet provenia d’una notícia-pamflet apareguda en el diari digital Directe.cat, en data 22 de novembre de 2013, en la que es deia que «Aquestes amenaces les va fer el diputat Jordi Cañas davant de diferents persones que ho han corroborat al directe!cat…«. Si el lector es llegeix sencera la «notícia» advertirà que no es precisa on ho va dir, ni quan, en quin acte, etc. Un lector crític -cosa que evidentment no és la sra.Calvet- com a mínim malfiarà d’una notícia tan poc precisa.

Si som crítics i investiguem una mica més, en el mateix directe!, el dia 28 de novembre de 2013 apareix una altra notícia-pamflet amb el títol Els diferents «Os montaremos un Ulster que os vais a cagar». Aquí, la frase se situa de forma plural i, per tant, encara augmenta més la desconfiança -fins a considerar-la sens dubte falsa- ja que es continua sense precisar res en relació a la suposada afirmació i a la mateixa notícia es diu: «Hi ha qui diu que aquestes paraules no són certes, però no solament són certes sinó que altres prou greus són la constant en la carta de presentació de del diputat de C’s«. I a continuació reprodueix tota una sèrie de piulades de twitter i més frases, però sense enllaçar-ne la font (només s’enllaça al Twitter del sr.Cañas, però no a la frase concreta; no entro a valorar si aquestes piulades i frases són certes o no; ni ho he investigat ni és l’objecte central d’aquesta entrada). En qualsevol cas, continua sense aparèixer una referència fiable a la frase atribuïda al sr.Cañas.

Així doncs, podem concloure que el 28 de novembre Directe! sabia que la frase de l’Ulster era qüestionada (i al poc rigor i precisió ens remetem), per la qual cosa en lloc de rectificar o «oblidar» la notícia, el que va decidir va ser afegir més acusacions, amb altres frases atribuïdes al sr.Cañas. Frases que potser són certes (insisteixo, no ho he investigat i no em manifesto sobre la resta de frases), però en cap cas la de l’Ulster.

Tornant, doncs, a la qüestió central: la cita de la sra.Gemma Calvet d’uns fets falsos. Aquesta senyora recordem que és Diputada del Parlament de Catalunya. Per tant, com  tothom que ens visita com a soci del club de la Cita Falsa, es tracta d’algú amb un plus de responsabilitat quan afirma qualsevol circumstància. I el que va fer la sra.Calvet va ser el de sempre: troba una notícia quin contingut li agradava, no es va molestar a contrastar-lo ni investigar-lo i va decidir llançar la bomba sense avaluar les conseqüències, que ja sabem: es cobreix de glòria quan queda immediatament desmentida perquè és falsa.

L’excusa que va oferir després a Twitter va ser que «les publicacions existeixen«, en resposta a la notícia publicada en relació a aquest afer per Nació Digital.

La conclusió d’aquesta Cita Falsa en relació a Gemma Calvet, que entra també en el selecte grup de socis d’aquest bloc -que reuneix moltes més entrades de les que podia imaginar en molt poc temps-, és molt semblant a la que fem sempre: per què no contrasten allò que llegeixen? Resulta molt complicat? Que les publicacions existeixin no vol dir que siguin certes, i menys quan, com en el cas de Directe! són tan inconcretes i imprecises i, al cap de només uns dies, publica una segona notícia amb altres frases atribuïdes al sr.Cañas per tal de reforçar la primera imputació de la que no existeix cap prova de la seva veracitat.

Els motius de l’atribució de fets falsos és clara i també és sempre la mateixa: interessa difondre missatges negatius, falsos i sense contrastar en relació a tothom que es manifesti en contra de la independència. És igual si la notícia és certa, falsa o inexacta, el que importa és difondre el missatge. Però aquestes ganes de tenir tota la raó i l’única raó  darrerament s’estan traduint en equivocacions importants, que queden desacreditades fàcilment. I en aquest cas correspon, ni més ni menys que a una Diputada del Parlament de Catalunya, d’ERC per a més dades, a la que podem demanar molt més rigor.