La suposada inclusió del dret d’autodeterminació a les Constitucions per l’independentisme

La manipulació de la suposada inclusió del dret d’autodeterminació a les Constitucions per part de l’independentisme

I. La qüestió.

Una de les moltes fal·làcies que el separatisme escampa últimament és la suposada inclusió del dret d’autodeterminació en un bon grapat de Constitucions, com a dret reconegut i susceptible de ser exercitat en el seu Dret intern. Malgrat no ser cert, ni més ni menys que s’han inventat la imatge que veieu més avall, on s’assenyalen fins a trenta Constitucions, amb un missatge distorsionat i manipulat del que dicten aquelles Constitucions, excepte dues -i una d’elles amb una regulació molt especial i específica.

La qüestió és que aquesta imatge, per exemple, és difosa per persones amb projecció pública, com Alfons López Tena i li donen completa credibilitat sense comprovar-la, com en aquesta llarguíssima entrada explicaré i ja s’ha encarregat d’analitzar El bloc de notas del Emperador.

Autodeterminació?

II. La intenció.

Val a dir que la intencionalitat i missatge que es transmet és el de que el dret d’autodeterminació es reconeixeria en aquestes Constitucions i que es podria exercitar en qualsevol cas, en aplicació del seu Dret intern. Ho dic per evitar debats estèrils en un futur: en moltes d’elles sí que es fa referència a la lliure determinació del poble que ha permès l’aprovació de la Constitució o, fins i tot, es menciona explícitament el dret d’autodeterminació i el seu reconeixement… però referit al dret de tercers en l’àmbit internacional i no a que estigui reconegut en el Dret intern d’aquell Estat, que és el debat que vol plantejar l’independentisme.

Com veurà el lector, i amb cita de les fonts, només DUES Constitucions (de TRENTA) reconeixen el dret a l’autodeterminació i secessió en l’àmbit intern de l’Estat (i en un dels casos, aquest procés ja es va dur a terme l’any 2011). Aquest és l’abast al qual es circumscriu l’anàlisi i la discussió en aquest tema, deixant també de costat qüestions d’importància com “autodeterminació” o “dret a decidir“. Que algunes Constitucions mencionen el dret d’autodeterminació és una obvietat que no discutiré; que aquestes mateixes Constitucions el reconeguin dintre del seu ordenament jurídic, aplicables al seu Estat, no és cert. Excepte en dues ocasions.

Així doncs, el President Mariano Rajoy es va equivocar dues vegades (tècnicament, potser només una, però a efectes d’aquest estudi ens resulta indiferent)la qual cosa no el deixa en bon lloc, per la matèria de la que es tracta; mentre que l’independentista que va elaborar el quadre es va “equivocar” vint-i-vuit vegades: no hi ha paraules suficients que ho puguin descriure i delaten la intenció distorsionant i manipuladora perseguida, a més de que probablement no va examinar ni comprovar el sentit d’allò que va trobar ni si s’adaptaven o no de veritat a la finalitat de desacreditar al sr.Rajoy.

Evidentment, qui s’ho va creure i difondre sense fer un mínim contrast, quan té els coneixements jurídics suficients, o mitjans al seu abast, està al mateix nivell que l’elaborador de la relació de Constitucions. Si algú de bona fe ho veu al Facebook o al Twitter i no té ni idea de lleis, no li podem demanar que contrasti totes les informacions -potser sí que miri d’assegurar-se’n d’alguna- i és normal que s’ho cregui perquè no té massa possibilitats per discernir, com jo no en tinc en matèria de cardiologia. Però si es tracta d’un personatge públic, com un Notari o una periodista -més endavant veurem que ni més ni menys Mónica Terribas-, i a més difonen la informació sí que se’ls pot exigir una major diligència.

La premissa manipuladora de la que parteix la imatge ja s’ha apuntat: el President Mariano Rajoy afirma -i de manera no gaire rigorosa, això és cert- que cap Constitució reconeix el dret d’autodeterminació a territoris, o pobles, per ser exercit dintre del mateix Estat que aquella Constitució regula. El que fa el separatisme és agafar aquestes Constitucions, que poden mencionar l’autodeterminació en relació a tercers estats en el marc del dret internacional, i afirmar que el sr.Rajoy menteix, perquè segons ells sí que reconeixerien el dret d’autodeterminació a supòsits com el que pretenen de Catalunya, que és el model de comparació. Increïble, però cert. Es tracta d’aportar exemples equiparables a Catalunya, no?

III. L’objecte d’estudi i les seves raons.

En el següent article farem un repàs per les trenta Constitucions que es relacionen a la imatge, per tal de veure que es tracta d’una altra tergiversació -per ser suaus- que s’aprofita del desconeixement d’un públic que només rep missatges sense discriminar ni fer un judici crític. Aquesta darrera afirmació ve corroborada després de la polèmica suscitada per la cita falsa de la sra.Pilar Rahola en l’entrevista a Albert Rivera: ni existia Sentència del TIJ, ni es tractava d’una barreja amb un informe d’una Comissió del Col·legi d’Advocats de Barcelona. A més de la sra.Rahola, també se’n va fer ressò de la “Sentència” el Magistrat sr.Santiago Vidal (al febrer, aproximadament), el periodista sr.Jaume Barberà, l’eurodiputat sr.Ramon Tremosa i la presidenta de l’ANC sra.Carme Forcadell. Persones, totes d’elles, d’indubtable reconeixement i credibilitat pública.

En relació a la imatge que és objecte d’anàlisi, que jo sàpiga se n’ha fet ressò el Notari sr.Alfons López Tena i, en part, la periodista sra.Mónica Terribas, que dirigeix un dels matinals més escoltats a Catalunya. Per tant, la difusió que fan aquestes persones de determinats conceptes ha de ser amb responsabilitat i contrastant fonts. Una cosa és un error i una altra la manca de mínima diligència.

Començo per les Constitucions quin original és el castellà -es tracta de deu- i després continuo amb l’ordre de la imatge. La metodologia seguida: reprodueixo l’article constitucional que es cita a la imatge i se’n fa un breu anàlisi o comentari que es pot complementar amb altres articles constitucionals. Pel seu interès en la matèria, en molts casos he aprofitat per afegir-hi les referències que puguin fer aquestes Constitucions a la unitat, indissolubilitat o indivisibilitat del territori, per tal de tenir una referència comparativa amb la regulació de la Constitució Espanyola de 1978 i veure si existeixen o no preceptes similars.

La font del text reproduït, normalment és algun organisme oficial del país en qüestió (la Presidència del Govern o el Congrés; i, si n’hi ha, la traducció al castellà disponible en aquestes webs, com succeeix en el cas d’Angola ), però també hi ha casos en què s’ha de recórrer a altres webs i traduccions angleses. En qualsevol cas, sempre acabo enllaçant al text citat.

Una altra advertència que diu molt poc a favor del “quadre”: gairebé la meitat de països que hi surten no arribarien a uns mínims de democràcia equiparables a Espanya. No cal fer massa valoracions subjectives: si agafem com a orientació l’índex elaborat per The Economist l’any 2012 trobarem en l’última categoria d’aquesta classficació a Bangladesh, Bolívia, Hondures, Equador, Veneçuela, Rússia, Etiòpia, Cuba, Angola, Qatar, Guinea, Sudan i Guinea-Bissau. Tretze països de trenta, si no n’he omès algun.

En aquest índex, Espanya es troba dintre de les democràcies plenes i només és superada per Alemanya d’entre els països del “quadre”. Tampoc es tracta de considerar que el ranking sigui exacte (Espanya supera a França, i això és obvi que generaria molt de debat, ara innecessari), però sí que és una guia per veure la qualitat del quadre, i allà on alguns volen encabir i comparar Catalunya, al preu que sigui: Guinea-Bissau ocupava el lloc 166, només per davant de Corea del Nord. Ha de servir d’exemple per a les tesis independentistes?

IV.- L’anàlisi.

Fetes les anteriors advertències i assenyalades els seus condicionants, passem a l’anàlisi.

1. BOLIVIA. ARTICLE 2.

 Artículo 2. Dada la existencia precolonial de las naciones y pueblos indígena originario campesinos y su dominio ancestral sobre sus territorios, se garantiza su libre determinación en el marco de la unidad del Estado, que consiste en su derecho a la autonomía, al autogobierno, a su cultura, al reconocimiento de sus instituciones y a la consolidación de sus entidades territoriales, conforme a esta Constitución y la ley.

Només de llegir el text ressaltat amb negreta queda clar que Bolívia no reconeix un dret d’autodeterminació que pugui portar a la independència de cap nació o poble indígena, sinó que entén el dret de determinació com el dret a l’autonomia i autogovern conforme al que marqui la Constitució i la llei.

I per si hi ha algun dubte més: dintre del marc de la unitat de l’Estat. Si fa no fa, igual que la Constitució Espanyola.

Resultat: Fals. Recompte: 0-1

Enllaç a la pàgina de la Gaceta Oficial del Estado Plurinacional de Bolivia.


2. COLÒMBIA. ART.9.

ARTICULO 9°. Las relaciones exteriores del Estado se fundamentan en la soberanía nacional, en el respeto a la autodeterminación de los pueblos y en el reconocimiento de los principios del derecho internacional aceptados por Colombia. 

De igual manera, la política exterior de Colombia se orientará hacia la integración latinoamericana y del Caribe.

Novament, si aquí algú hi veu que Colòmbia reconeix el dret d’autodeterminació a una part del seu territori intern, té greus problemes de comprensió lectora. És indiscutible que es refereix a tercers estats i situacions externes a Colòmbia.

Però és que, a més, i en relació a la unitat territorial, l’article 2 diu:

ARTICULO 2o. Son fines esenciales del Estado: servir a la comunidad, promover la prosperidad general y garantizar la efectividad de los principios, derechos y deberes consagrados en la Constitución; facilitar la participación de todos en las decisiones que los afectan y en la vida económica, política, administrativa y cultural de la Nación; defender la independencia nacional, mantener la integridad territorial y asegurar la convivencia pacífica y la vigencia de un orden justo.

No hi ha cap dubte de que es propugna la indivisibilitat territorial.

Resultat: FALS. Recompte: 0-2

Per descomptat, l’enllaç a la Constitución Política de Colombia


3.  REPÚBLICA DE CUBA. Art.12

artículo 12o.- La República de Cuba hace suyos los principios antiimperialistas e internacionalistas, y

  • 1. ratifica su aspiración de paz digna, verdadera y válida para todos los Estados, grandes y pequeños, y poderosos, asentada en el respeto a la independencia y soberanía de los pueblos y el derecho a la autodeterminación
  • 2. funda sus relaciones internacionales en los principios de igualdad de derechos, libre determinación de los pueblos, integridad territorial, independencia de los Estados, la cooperación internacional en beneficio e interés mutuo y equitativo, el arreglo pacífico de controversias en pie de igualdad y respeto y los demás principios proclamados en la Carta de las Naciones Unidas y en otros tratados internacionales de los cuales Cuba sea parte;

Com es llegeix a l’articulat reproduït, i és la tònica general, es reconeix el dret a l’autodeterminació en relació a tercers estats, en l’àmbit internacional, però mai dintre de l’organització interna, que es constitueix de forma unitària segons l’article 1:

artículo 1o.- Cuba es un Estado socialista de trabajadores, independiente y soberano, organizado con todos y para el bien de todos, como República unitaria y democrática, para el disfrute de la libertad política, la justicia social, el bienestar individual y colectivo y la solidaridad humana.

Resultat: Fals. Recompte: 0-3

Enllacem a la Constitución de la República de Cuba


4. REPÚBLICA DOMINICANA. Preàmbul

 Nosotros, representantes del pueblo dominicano, libre y democráticamente elegidos, reunidos en Asamblea Nacional Revisora; invocando el nombre de Dios; guiados por el ideario de nuestros Padres de la Patria, Juan Pablo Duarte, Matías Ramón Mella y Francisco del Rosario Sánchez, y de los próceres de la Restauración de establecer una República libre, independiente, soberana y democrática; inspirados en los ejemplos de luchas y sacrificios de nuestros héroes y heroínas inmortales;  estimulados por el trabajo abnegado de nuestros hombres y mujeres;  regidos por los valores supremos y los principios fundamentales de la dignidad humana, la libertad, la igualdad, el imperio de la ley, la justicia, la solidaridad, la convivencia fraterna, el bienestar social, el equilibrio ecológico, el progreso y la paz, factores esenciales para la cohesión social; declaramos nuestra voluntad de promover la unidad de la Nación dominicana, por lo que en ejercicio de nuestra libre determinación adoptamos y proclamamos la siguiente 

CONSTITUCIÓN

Apart de l’inexistent valor normatiu del Preàmbul, no ofereix dubtes que ni regula ni reconeix el dret d’autodeterminació. La República Dominicana exerceix la seva determinació, sí, però no una autodeterminació que l’alliberi d’un altre Estat. Per tant, no és cert que en aquesta Constitució es reconegui -ni tan sols s’esmenti- el dret d’autodeterminació.

Novament, per evitar dubtes, cito l’article 5 de la Constitució República Dominicana:

Artículo 5.- Fundamento de la Constitución. La Constitución se fundamenta en el respeto a la dignidad humana y en la indisoluble unidad de la Nación, patria común de todos los dominicanos y dominicanas.

Com veiem, doncs, el fet de que la Constitució Espanyola inclogui en el seu article 2 la “… indisoluble unidad de la Nación española…” no és un fet aïllat, ni molt menys. Tot el contrari.

Resultat: FALS. Recompte: 0-4

L’enllaç a la Constitució de la República Dominicana


5. EQUADOR. Art.57

El penúltim pàrraf d’aquest llarguíssim article diu:

Los territorios de los pueblos en aislamiento voluntario son de posesión ancestral irreductible e intangible, y en ellos estará vedada todo tipo de actividad extractiva. El Estado adoptará medidas para garantizar sus vidas, hacer respetar su autodeterminación y voluntad de permanecer en aislamiento, y precautelar la observancia de sus derechos. La violación de estos derechos constituirá delito de etnocidio, que será tipificado por la ley.“.

Aquest article pot portar, en aparença, alguna dificultat interpretativa, que es resol si ens fixem que l’autodeterminació que es protegeix és l’aïllament voluntari, no la secessió del territori.

Si, tot i així, algú no resta convençut, només s’ha de fixar en el que diu l’article 56: “ Las comunidades, pueblos, y nacionalidades indígenas, el pueblo afroecuatoriano, el pueblo montubio y las comunas forman parte del Estado ecuatoriano, único e indivisible.

Així doncs, la unitat i indivisibilitat de l’Estat no és, precisament, quelcom estrany. La mateixa Constitució descarta la secessió quan esmenta el caràcter únic i indivisible de l’Estat. No existeix, doncs, una previsió o possibilitat constitucional per a la separació.

Resultat: Fals. Recompte: 0-5

Enllaç a la Constitución de la República del Ecuador


6. HONDURES. Art.15

ARTICULO 15.- Honduras hace suyos los principios y prácticas del derecho internacional que propenden a la solidaridad humana, al respecto de la autodeterminación de los pueblos, a la no intervención y al afianzamiento de la paz y la democracia universales.”

Article inclòs en el Capítol III “DE LOS TRATADOS”, estem davant d’un altre article que es refereix a l’àmbit internacional i a tercers estats, no al propi, de forma claríssima.

Resultat: FALS. Recompte: 0-6

Per descomptat, enllaç a la Constitució


7. MÈXIC. Art.2

El precepte és molt llarg i reproduiré una part, que serà suficient per a la finalitat d’aquest estudi.

Artículo 2o. La Nación Mexicana es única e indivisible. 

La Nación tiene una composición pluricultural sustentada originalmente en sus pueblos indígenas que son aquellos que descienden de poblaciones que habitaban en el territorio actual del país al iniciarse la colonización y que conservan sus propias instituciones sociales, económicas, culturales y políticas, o parte de ellas.

La conciencia de su identidad indígena deberá ser criterio fundamental para determinar a quiénes se aplican las disposiciones sobre pueblos indígenas.

Son comunidades integrantes de un pueblo indígena, aquellas que formen una unidad social, económica y cultural, asentadas en un territorio y que reconocen autoridades propias de acuerdo con sus usos y costumbres.

El derecho de los pueblos indígenas a la libre determinación se ejercerá en un marco constitucional de autonomía que asegure la unidad nacional. El reconocimiento de los pueblos y comunidades indígenas se hará en las constituciones y leyes de las entidades federativas, las que deberán tomar en cuenta, además de los principios generales establecidos en los párrafos anteriores de este artículo, criterios etnolingüísticos y de asentamiento físico.

A. Esta Constitución reconoce y garantiza el derecho de los pueblos y las comunidades indígenas a la libre determinación y, en consecuencia, a la autonomía para:

I. Decidir sus formas internas de convivencia y organización social, económica, política y cultural.

II. Aplicar sus propios sistemas normativos en la regulación y solución de sus conflictos internos, sujetándose a los principios generales de esta Constitución, respetando las garantías individuales, los derechos humanos y, de manera relevante, la dignidad e integridad de las mujeres. La ley establecerá los casos y procedimientos de validación por los jueces o tribunales correspondientes. (…)

El títol de l’article parla per si sol en relació al concepte de la Nació Mexicana (“única e indivisible”): reconeix l’existència de diversos pobles, però a la vegada també indica el caràcter únic i indivisible de la Nació.

Però és que, a més, la lliure determinació ho és per fixar una autonomia -del grau que sigui- en un marc que asseguri la unitat nacional. Per tant, aquest article tampoc estableix un dret d’autodeterminació i, encara menys, un dret a la secessió.

Resultat: FALS. Recompte: 0-7

Enllaç a la Constitución Política de los Estados Unidos Mexicanos


8. NICARAGUA. ART.5

Arto. 5.- Son principios de la nación nicaragüense: la libertad; la justicia; el respeto a la dignidad de la persona humana; el pluralismo político, social y étnico; el reconocimiento a las distintas formas de propiedad; la libre cooperación internacional; y el respeto a la libre autodeterminación de los pueblos.

Si bé d’aquest article ja se’n desprèn que, de la mateixa manera que en les altres Constitucions, es tracta d’un reconeixement cap a estats tercers, podria sorgir el dubte al voltant de l’abast d’aquest principi.

Com de costum, el dubte queda esvaït amb la cita, en aquest cas, de l’article 6, que diu coses tan “revolucionàries” com el següent: “Art.6. Nicaragua es un Estado independiente, libre, soberano, unitario e indivisible“. No hi ha doncs, un reconeixement d’autodeterminació dintre del territori de Nicaragua, ni tampoc un dret a la secessió, negat pel caràcter unitari i indivisible de l’Estat.

Resultat: FALS. Recompte: 0-8

Enllaç a la Constitución Política de la República de Nicaragua

9. PARAGUAI. Art.143.2

Artículo 143 – DE LAS RELACIONES INTERNACIONALES

La República del Paraguay, en sus relaciones internacionales, acepta el derecho internacional y se ajusta a los siguientes principios:

  1. la independencia nacional;
  2. la autodeterminación de los pueblos;
  3. (…)

Aquest articulat és molt clar: autodeterminació en el context internacional, però no en el context intern.

Com de costum, trobem un article també molt “inquietant“, des de la perspectiva independentista, però que és molt habitual en gran part de les Constitucions.

Es tracta de l’article 1: “La República del Paraguay es para siempre libre e independiente. Se constituye en Estado social de derecho, unitario, indivisible, y descentralizado en la forma que se establecen esta Constitución y las leyes.”

No cal, doncs, que fem més explicacions: ni autodeterminació, ni secessió.

Resultat: FALS. Recompte: 0-9

Enllaç a la Constitución de Paraguay


10. VENEÇUELA. Preàmbul

“(…)   con el fin supremo de refundar la República para establecer una sociedad democrática, participativa y protagónica, multiétnica y pluricultural en un Estado de justicia, federal y descentralizado, que consolide los valores de la libertad, la independencia, la paz, la solidaridad, el bien común, la integridad territorial, la convivencia y el imperio de la ley para esta y las futuras generaciones;  (…) y consolide la integración latinoamericana de acuerdo con el principio de no intervención y autodeterminación de los pueblos, la garantía universal e indivisible de los derechos humanos, la democratización de la sociedad internacional, el desarme nuclear, el equilibrio ecológico y los bienes jurídicos ambientales como patrimonio común e irrenunciable de la humanidad;

Ens trobem davant d’un preàmbul, en què no es fixa una normativa, i a més observem que, com sempre, l’autodeterminació dels pobles s’inclou en un apartat referit a política internacional. És a dir, en relació a tercers estats, però no al propi. Res que no s’hagi vist fins ara.

Clar que el mateix Preàmbul diu que hi ha una finalitat de mantenir la integritat territorial, com s’estableix a l’article 1:

Artículo 1. La República Bolivariana de Venezuela es irrevocablemente libre e independiente y fundamenta su patrimonio moral y sus valores de libertad, igualdad, justicia y paz internacional en la doctrina de Simón Bolívar, el Libertador. 

Son derechos irrenunciables de la Nación la independencia, la libertad, la soberanía, la inmunidad, la integridad territorial y la autodeterminación nacional.

Ens trobem doncs, amb una Constitució que referma la indivisibilitat de la nació, la qual no s’oposa a que l’Estat guiï la seva determinació nacional, que no té res a veure amb el dret d’autodeterminació que es propougna des de l’independentisme.

Resultat: FALS. Recompte: 0-10

Constitución de la República Bolivariana de Venezuela


I fins aquí arriba el repàs a les constitucions quin original en castellà, amb un resultat espectacular: 0-10 pel reconeixement al dret a l’autodeterminació en el Dret intern de cada Estat.
A continuació, la resta de Constitucions, seguint l’ordre de la imatge del principi.


11. ANGOLA. Art.12.c.

Artículo 12.º (Relaciones internacionales) 1. La República de Angola respeta y aplica los principios de la Carta de las  Organizaciones de las Naciones Unidas y de la Carta de la Unión Africana y  establece relaciones de amistad y cooperación con todos los Estados y pueblos, sobre la base de los siguientes principios: a) Respeto por la soberanía e independencia nacional; b) Igualdad entre los Estados; c) Derecho de los pueblos a la autodeterminación e independencia;

Si s’ha seguit les anteriors explicacions, l’estructura és la ja coneguda: es refereix al dret internacional i no al dret intern.

I en relació a la unitat del país, tenim l’article 2.1:

1. La República de Angola es un Estado Democrático de Derecho que tiene como fundamentos la soberanía popular, la primacía de la Constitución y de la ley, la separación de poderes e interdependencia de funciones, la unidad nacional, el pluralismo de expresión y de organización política y la democracia representativa y participativa.

Encara més inqüestionable és el contingut de l’article 5.6, que si hagués estat llegit per l’autor de la imatge i pel sr.López Tena hauria fet que eliminés de seguida Angola del seu llistat, ja que proclama la indivisibilitat del territori i que qualsevol intent de separació serà enèrgicament combatut:

6. El territorio angoleño es indivisible, inviolable e inalienable, siendo enérgicamente combatida cualquier acción de desmembramiento o de separación de sus unidades, no pudiendo ser alienada parte alguna del territorio nacional o de los derechos de soberanía que sobre él ejerce el Estado.

També diu que la sobirania és única i indivisible (article 3.1).

De totes maneres, tampoc és que Angola sigui un gran exemple: lloc 133 de l’índex de democràcia de The Economist.

Resultat: FALS. Recompte: 0-11

Enllaç a la Constitución de Angola (versión ESP de la Comissao Constitucional)


12. BANGLADESH. Art.25.b

25. Promotion of international peace, security and solidarity.  The State shall base its international relations on the principles of respect for national sovereignty and equality, non-interference in the internal affairs of other countries, peaceful settlement of international disputes, and respect for international law and the principles enunciated in the United Nations Charter, and on the basis of those principle shall- 

1. Strive for the renunciation of the use of force in international relations and for general and complete disarmament; 2. uphold the right of every people freely to determine and build up its own social, economic and political system by ways and means of its own free choice; and (…)“.

Bé. És el primer text que trobem en anglès, que no traduiré, però s’entén amb facilitat per qui tingui nocions d’anglès i, si no, es pot passar pel traductor de Google. Aquesta és la versió que jo he trobat. Res no canvia: es defensa el dret dels pobles a escollir lliurement el seu sistema, en relació al marc internacional. Però res d’un dret d’autodeterminació intern.

L’article 1 diu:

1. The Republic. Bangladesh is a unitary, independent, sovereign Republic to be known as the People’s Republic of Bangladesh.

Es tracta, doncs, d’una república unitària que no admet, en la seva previsió constitucional, un dret a la secessió.

Resultat: FALS. Recompte: 0-12

Enllaç a la Constitució de Bangladesh


13. BRASIL. Art.4.III

Art. 4º A República Federativa do Brasil rege-se nas suas relações internacionais pelos seguintes princípios: I – independência nacional; II – prevalência dos direitos humanos; III – autodeterminação dos povos;

El Brasil té la particularitat de que va ser citat, juntament amb Portugal, en una entrevista per Mónica Terribas (i també va citar la inexistent Sentència del Tribunal Internacional de Justícia), qui no es va llegir la Constitució, ni va fer que algú del seu equip ho comprovés.

Molt fàcil d’entendre que en les relacions internacionals es regeix pel principi d’autodeterminació dels pobles. De tercers, no dels propis.

Pel que fa la qüestió de la unitat i indissolubilitat del país, veurem si té alguna diferència substancial amb l’ordenament jurídic espanyol a l’article 1, que diu:

“Art. 1º A República Federativa do Brasil, formada pela união indissolúvel dos Estados e Municípios e do Distrito Federal, constitui-se em Estado Democrático de Direito e tem como fundamentos:”

Una altra Constitució que proclama la indissolubilitat de l’Estat, de forma similar a la Constitució Espanyola. Amb tots els problemes que pugui tenir, Brasil és un país important a nivell internacional i a qui ningú li negaria que és una democràcia. La indissolubilitat proclamada és antidemocràtica?

Resultat: FALS. Recompte: 0/13

Enllaç a la Constituiçao de Brasil


14. CAP VERD. Art.11.2 (a la imatge figura erròniament 10.2)

2.O Estado de Cabo Verde defende o direito dos povos à autodeterminação e independência e apoia a luta dos povos contra o colonialismo ou qualquer outra forma de dominação ou opressão política ou militar“.

Un altre text molt clar, en el marc de la regulació de les relacions internacionals. No hi apareix l’autodeterminació “interna”.

Una altra vegada més, la qüestió de la unitat nacional es regula a l’article 1.1, de la mateixa manera que estem observant de manera indefectible: ” 1.Cabo Verde é uma República soberana, unitária e democrática, que garante o respeito pela dignidade da pessoa humana e reconhece a inviolabilidade e inalienabilidade dos Direitos do Homem como fundamento de toda a comunidade humana, da paz e da justiça.

Resultat: FALS. Recompte: 0-14

Constituiçao de Cabo Verde


15. TIMOR ORIENTAL. Art.8.1

“1. On matters of international relations, the Democratic Republic of East Timor shall  govern itself by the principles of national independence, the right of the Peoples  to self-determination and independence, the permanent sovereignty of the peoples  over their wealth and natural resources, the protection of human rights, the mutual  respect for sovereignty, territorial integrity and equality among States and the  non-interference in domestic affairs of other States

En la mateixa línia d’altres Constitucions ja vistes: es defensa el dret dels pobles a l’autodeterminació en el context internacional, però no en l’intern.

Des del punt de vista de la unitat de l’Estat, l’article 1.1 la confirma: “The Democratic Republic of East Timor is a democratic, sovereign, independent and unitary State based on the rule of law, the will of the people and the respect for the dignity of the human person

Resultat: FALS. Recompte: 0-15

Constitució de Timor Oriental


16. ESTÒNIA. Preàmbul

El pueblo estonio, en uso de su derecho inalienable a la soberanía proclamada el 24 de febrero de 1918, y avalado por su fe y voluntad inquebrantables de cimentar y desarrollar un Estado basado en la libertad, la justicia y el derecho, que sea aval de paz interior y exterior, y empeño en el bienestar social y provecho de las generaciones actuales y venideras, y que debe garantizar la supervivencia imperecedera del pueblo, idioma y cultura estonios,

Basado en el artículo 1 de la Constitución de 1938, el 28 de junio de 1992 por voto libre, mediante referéndum, aprobó la siguiente Constitución:

Costa de reconèixer aquí el dret a l’autodeterminació. Serà el “voto libre“? Serà “su derecho inalienable a la soberanía“? Apart de que, com en altres ocasions, un preàmbul no fixa un precepte normatiu. No cal més disquisicions per arribar a la conclusió de que no es formula ni reconeix dret a l’autodeterminació.

Val la pena recordar que Estònia, una de les repúbliques bàltiques, també sol ser citada com a exemple o inspiració per a la independència de Catalunya.

Potser no inspiraria tant si es conegués el contingut de l’article 2 de la Constitució, que proclama la indissolubilitat i indivisibilitat territorial:

§ 2. El subsuelo, las aguas territoriales y el espacio aéreo de Estonia son una unidad indisoluble e indivisible.

Estonia es un Estado unitario, en cuyo territorio la división administrativa es reglamentada por la ley.

Estònia tampoc és sospitós de conspirar contra l’independentisme i es tracta d’un país que, precisament, es va independitzar de l’antiga URSS. I no preveu ni un sistema d’autodeterminació -que en tot cas serà per a tercers- i tampoc preveu ni permet la fragmentació del seu territori. Per a deixar sense efecte aquesta unitat caldria, doncs, reformar la Constitució, agradi o no.

Resultat: Fals. Recompte: 0-16

Enllaç a la Constitución de la República de Estonia


17. ETIÒPIA. Art.39.

Rights of Nations, Nationalities, and Peoples 1. Every Nation, Nationality and People in Ethiopia has an unconditional right to  self-determination, including the right to secession. 2. Every Nation, Nationality and People in Ethiopia has the right to speak, to write and to develop its own language; to express, to develop and to promote its culture; and to preserve its history. 3. Every Nation, Nationality and People in Ethiopia has the right to a full measure of self-government which includes the right to establish institutions of government in the territory that it inhabits and to equitable representation in state and Federal governments.

4. The right to self-determination, including secession, of every Nation, Nationality and People shall come into effect:

(a) When a demand for secession has been approved by a two-thirds majority of the members of the Legislative Council of the Nation, Nationality or People concerned; (b) When the Federal Government has organized a referendum which must  take place within three years from the time it received the concerned council’s decision for secession; (c) When the demand for secession is supported by majority vote in the referendum; (d) When the Federal Government will have transferred its powers to the council of the Nation, Nationality or People who has voted to secede; and (e) When the division of assets is effected in a manner prescribed by law. 5. A “Nation, Nationality or People” for the purpose of this Constitution , is a group of people who have or share large measure of a common culture or similar customs, mutual intelligibility of language, belief in a common or related identities, a common psychological make-up, and who inhabit an identifiable, predominantly contiguous territory.

Bé, a la dissetena Constitució examinada hem aconseguit l’objectiu: trobem una Llei Fonamental que reconeix el dret a l’autodeterminació, amb secessió inclosa.

No només això, sinó que estableix el procediment a l’apartat 4, requerint-se en tot cas una majoria qualificada de dos terços del Parlament que sol·liciti la secessió.

Traslladat a Catalunya, la xifra requerida seria de noranta diputats. CiU, ERC, ICV i CUP en sumen 87 (són el 64,44% i cal el 66,66%), per la qual cosa no arribarien als dos terços. Cadascú que obtingui les seves conclusions. La majoria dels dos terços és força habitual quan es tracta de modificacions d’abast fonamental i, per exemple, és la majoria requerida per reformar el Títol Preliminar de la Constitució Espanyola.

Resulta significatiu que, existint com existeix una Constitució que preveu un sistema de secessió, no sigui citada com a model o orientació per part de l’independentisme. Serà per les evidents diferències culturals i de sistema amb Etiòpia? Potser perquè no és una democràcia equiparable a l’existent a Espanya? És possible. Doncs aleshores no citin Etiòpia -ni altres països- com a exemple de reconeixement del dret d’autodeterminació.

Resultat: CERT. Recompte: 1-16

Enllaç a la Constitució d’Etiòpia


18. França. Preàmbul.

PREÁMBULO

El pueblo francés proclama solemnemente su adhesión a los derechos humanos y a los principios de la soberanía nacional tal y como fueron definidos por la Declaración de 1789, confirmada y completada por el Preámbulo de la Constitución de 1946, así como a los derechos y deberes definidos en la Carta del Medio Ambiente de 2003.

En virtud de estos principios y del de la libre determinación de los pueblos, la República ofrece a los Territorios de Ultramar que manifiesten la voluntad de adherirse a ella nuevas instituciones fundadas en el ideal común de libertad, igualdad y fraternidad y concebidas para favorecer su evolución democrática.

Sorprèn extraordinàriament trobar França en el llistat. Una vegada més, no hi ha un reconeixement normatiu dintre del text constitucional del dret d’autodeterminació en la regulació interna. I, vaja, la lliure determinació dels pobles a la que fa referència, en aquest cas s’arrela directament en el concepte de sobirania dels estats, tot oferint als “Territorios de Ultramar” d’adherir-se a França.

Sobre la unitat, què diu la Constitució? Veiem l’article 1:

Artículo 1

Francia es una República indivisible, laica, democrática y social que garantiza la igualdad ante la ley de todos los ciudadanos sin distinción de origen, raza o religión y que respeta todas las creencias. Su organización es descentralizada.

Que França és una de les democràcies més respectades del món -encara que The Economist la catalogués amb defectes- no té dubte. Que la seva Constitució diu que és indivisible, tampoc. Per tant, tampoc hi té lloc la secessió d’un territori en el marc constitucional.

Resultat: Fals. Recompte: 1-17

Enllaç a la Constitució de la République Française


19. ALEMANYA. Preàmbul.

Consciente de su responsabilidad ante Dios y ante los hombres, animado de la voluntad de servir a la paz del mundo, como miembro con igualdad de derechos de una Europa unida, el pueblo alemán, en virtud de su poder constituyente, se ha otorgado la presente Ley Fundamental. Los alemanes, en los Länder de Baden-Wurtemberg, Baja Sajonia, Baviera, Berlín, Brandeburgo, Bremen, Hamburgo, Hesse, Mecklemburgo-Pomerania Occidental, Renania del Norte- Westfalia, Renania-Palatinado, Sajonia, Sajonia-Anhalt, Sarre, Schleswig-Holstein y Turingia,  han consumado, en libre autodeterminación, la unidad y la libertad de Alemania. La presente Ley Fundamental rige, pues, para todo el pueblo alemán.“.

Igual que França, també sorprèn la inclusió d’Alemanya. Entrant en l’anàlisi del preàmbul -sense valor normatiu- no cal massa argumentació: els Länder exerceixen la seva lliure autodeterminació, tot configurant la unitat d’Alemanya. Però no l’exerceixen com a trencament del marc constitucional, fruit d’un reconeixement a la secessió per part de la Llei Fonamental a favor dels Länder. No hi ha un reconeixement a l’autodeterminació d’un Länder en el marc constitucional.

En relació a la unitat del país i la vigència de la Constitució, és interessant l’article 146:

La presente Ley Fundamental que, después de haberse consumado la unidad y la libertad de Alemania, es válida para todo el pueblo alemán, perderá su vigencia el día en que entre en vigor una Constitución que hubiere sido adoptada por libre decisión de todo el pueblo alemán.

Veiem, clarament, com parla de la unitat d’Alemanya i que la substitució de la Constitució correspondrà a la totalitat del poble alemany, per la qual cosa no és possible una reforma decidida només per una part dels alemanys.

Resultat: Fals. Recompte: 1-18

Enllaç a la Ley Fundamental de la República Federal de Alemania


20. Guinea. Art.21.

Le peuple de Guinée détermine librement et souverainement ses institutions et l’organisation économique et sociale de la Nation.

Il a un droit imprescriptible sur ses richesses. Celles-ci doivent profiter de manière équitable à tous les Guinéens.

Il a droit à la préservation de son patrimoine, de sa culture et de son environnement.

Il a le droit de résister à l’oppression.

Cap novetat: Guinea afirma la seva lliure determinació i sobirania, però no reconeix un dret a l’autodeterminació en el si de la seva configuració.

Resultat: Fals. Recompte: 1-19

Constitució de la République de Guinée


21. GUINEA-BISSAU. Art.18.2

A República da Guiné-Bissau defende o direito dos povos à autodeterminação e à independência, apoia a luta dos povos contra o colonialismo, o imperialismo, o racismo e todas as demais formas de opressão e exploração, preconiza a solução pacífica dos conflitos internacionais e participa nos esforços tendentes a assegurar a paz e a justiça nas relações entre os Estados e o estabelecimento da nova ordem económica internacional.

Aquest tipus d’articulat ja l’hem vist a aquestes altures en moltes ocasions: es refereix al dret internacional i tercers estats, no al dret intern. No cal fer més explicacions.

Resultat: FALS. Recompte: 1-20

Enllaç a la Constituiçao da República da Guiné-Bissau


22. HONGRIA. Preàmbul i art.XXIX

We date the restoration of our country’s self-determination, lost on the nineteenth day of March 1944, from the second day of May 1990, when the first freely elected organ of popular representation was formed. We shall consider this date to be the beginning of our country’s new democracy and constitutional order.

Aquesta cita és del Preàmbul, quina traducció aproximada seria que la restauració de l’autodeterminació o lliure determinació d’Hongria es data a 19 de març de 1944. No comentarem res més. Sí que ho farem: aquí es reconeix el dret a l’autodeterminació?

Per la seva part, l’article XXIX, en els apartats 2 i 3 diu:

 (2) Nationalities living in Hungary shall have the right to establish their self-government at  both local and national level. 

(3) The detailed rules relating to the rights of nationalities living in Hungary, the nationalities, the requirements for recognition as a nationality, and the rules for the election of the self-governments of nationalities at local and national level shall be laid down in a cardinal Act. A cardinal Act may provide that recognition as a nationality shall be subject to a certain length of time of presence and to the initiative of a certain number of persons declaring to be members of the nationality concerned.

Amb un elemental nivell d’anglès, llegim que es parla de la possibilitat d’establir l’autogovern de nacionalitats, però mai d’autodeterminació. Tampoc requereix més comentaris, ja que no es regula un dret a la separació ni el trencament de la unitat de l’Estat.

Resultat: FALS. Recompte: 1-21

Enllaç a la Llei Fonamental d’Hongria


23. PORTUGAL. Art.7.3

3. Portugal reconhece o direito dos povos à autodeterminação e independência e ao desenvolvimento, bem como o direito à insurreição contra todas as formas de opressão.

Aquesta clàusula, o molt semblant, ja l’hem vista també en diverses ocasions: es reconeix el dret dels pobles, però tercers pobles, a l’autodeterminació i independència, però no dintre de l’Estat portuguès.

Portugal és un Estat en el que podem reconèixer una cultura amb valors similars i un Estat netament democràtic. Per tant, resulta interessant aproximar-nos una mica a la seva regulació d’alguns aspectes, com la sobirania i la legalitat, regulades a l’article 3 de la següent manera:

Artigo 3.º. Soberania e legalidade

1. A soberania, una e indivisível, reside no povo, que a exerce segundo as formas previstas na Constituição.

2. O Estado subordina-se à Constituição e funda-se na legalidade democrática.

3. A validade das leis e dos demais actos do Estado, das regiões autónomas, do poder local e de quaisquer outras entidades públicas depende da sua conformidade com a Constituição.”

Pel seu enorme interès, reprodueixo l’article traduït:

Artículo 3. Soberanía y legalidad
1. La soberanía, una e indivisible, reside en el pueblo, que la ejerce con arreglo a las modalidades previstas en la Constitución.

2. El Estado está sometido a la Constitución y se funda en la legalidad democrática.

3. La validez de las leyes y demás actos del Estado, de las regiones autónomas, del gobierno local y de cualesquiera otros entes públicos depende de su conformidad con la Constitución.

Encara que això seria objecte d’un altre estudi, veiem que una Constitució poc sospitosa d’ingerències en contra de l’independentisme proclama la indivisibilitat de la sobirania., que l’Estat està sotmès a la Constitució i que es fonamenta en la legalitat democràtica.

En relació a la legalitat democràtica i la supremacia constitucional, excedeix l’àmbit d’estudi d’aquesta anàlisi. Però precisament, des de l’independentisme es ve sostenint que la legalitat cedeix davant la “voluntat popular“, que a més es vol dividir. Aquesta tesi resultaria incompatible amb l’articulat portuguès.

D’altra banda, també es diu que l’Estat resulta indivisible, com estableix l’article 5.3: “3. O Estado não aliena qualquer parte do território português ou dos direitos de soberania que sobre ele exerce, sem prejuízo da rectificação de fronteiras.

I, per últim, és unitari, conforme a l’article 6: “1. O Estado é unitário e respeita na sua organização e funcionamento o regime autonómico insular e os princípios da subsidiariedade, da autonomia das autarquias locais e da descentralização democrática da administração pública.

En resum: un Estat amb característiques similars a les d’Espanya té una regulació amb grans afinitats, proclamant la indivisibilitat de la sobirania i del territori, la supremacia constitucional i no reconeix el dret a l’autodeterminació en el si del seu dret intern.

Per cert, Portugal també va ser citat per Mónica Terribas com a país que reconeix el dret a l’autodeterminació. Ja se’ns explicarà on ho va veure, perquè la regulació és comparable a la d’Espanya.

Resultat: FALS. Recompte: 1-22

Enllaç a la Constituiçao de República Portuguesa


 24. QATAR. Art.7

The foreign policy of the State is based on the principle of strengthening international peace and security by means of encouraging peaceful resolution of international disputes; and shall support the right of peoples to self-determination; and shall not interfere in the domestic affairs of states; and shall cooperate with peace-loving nations.

L’article diu que donarà suport al dret dels pobles a l’autodeterminació, i a continuació que no interferirà en els assumptes interns dels Estats, tot això en el marc de les relacions internacionals. No reconeix un dret d’autodeterminació.

Resultat: FALS. Recompte: 1-23

Enllaç a la Constitution of Qatar


25. RÚSSIA. Art.5.3.

3. The federal structure of the Russian Federation is based on its state integrity, the unity of the system of state authority, the division of subjects of authority and powers between the bodies of state power of the Russian Federation and bodies of state power of the subjects of the Russian Federation, the equality and self-determination of peoples in the Russian Federation.

L’article 5.3 s’inicia dient que l’estructura russa es basa en la integritat de l’estat i un sistema unitari d’autoritat, per la qual cosa ja podem començar a pensar que la referència l’autodeterminació dels pobles que s’assenyala a la part final no suposa un dret a la secessió.

Com sigui que la traducció ens generava dubtes -i la traducció de l’anglès es podria considerar interessada-, acudim a la versió francesa, que ens aclareix quin tractament s’ha de donar a aquesta “autodeterminació”:

3. La structure fédérale de la Fédération de Russie est fondée sur son intégrité comme Etat, l’unité du système du pouvoir d’Etat, la délimitation des domaines de compétence et des attributions entre les organes du pouvoir d’Etat de la Fédération de Russie et les organes du pouvoir d’Etat des sujets de la Fédération de Russie, l’égalité en droits et l’autodétermination des peuples dans la Fédération de Russie.

 Ara sí que no hi ha cap dubte: l’autodeterminació dintre de la Federació Russa. Per tant, no es reconeix un dret d’autodeterminació i secessió. I a qualsevol espectador neutral, només coneixent el tarannà actual de la Federació Russa, li sorprendria enormement que es reconegués l’autodeterminació i la possibilitat d’independitzar-se.

Però és que, a més, existeix l’article 4.3, que tradueixo directament: “La Federació Russa assegura la integritat i inviolabilitat del seu territori“.

Per tant, incloure a Rússia com un país que reconeix el dret a l’autodeterminació dintre del seu territori és absolutament erroni. Com en altres Constitucions, la referència a l’autodeterminació sempre ho és dintre de la unitat indivisible de l’Estat, és a dir, com a forma d’accedir a l’autogovern, però no com a pas previ a una futura independència.

Resultat: Fals. Recompte: 1-24

Enllaç a la Constitució de la Federació Russa


26. ESLOVÀQUIA. Preàmbul.

We, the Slovak nation,

bearing in mind the political and cultural heritage of our ancestors and the centuries of experience from the struggles for national existence and our own statehood,

mindful of the spiritual heritage of Cyril and Methodius and the historical legacy of Great Moravia,

recognizing the natural right of nations to self-determination, (…)

Ja s’ha comentat el nul valor normatiu del Preàmbul, que malgrat tot diu que reconeix el dret natural de les nacions a l’autodeterminació. Però no diu que reconegui l’autodeterminació en el si d’Eslovàquia.

Com tots sabem, Eslovàquia es forma després de la divisió de Txecoslovàquia, feta de mutu acord. Per tant, resulta interessant examinar què diu en relació al seu territori, ja que coneix perfectament un cas de ruptura d’Estat.

L’article 3.1 diu: “(1) The territory of the Slovak Republic is single and indivisible.  

El territori és únic i indivisible. De veritat reconeix la possibilitat de secessió d’una part del seu territori Eslovàquia? Es tracta d’una pregunta retòrica, davant la nitidesa del precepte, al qual podem trobar similituds, també, amb la Constitució Espanyola. Es nega tota possibilitat de ruptura territorial i, per tant, de la sobirania.

Resultat: Fals. Recompte: 1-25

Enllaç a la Constitució de la República Eslovaca


27. ESLOVÈNIA. Preàmbul.

Proceeding from the Basic Constitutional Charter on the Sovereignty and Independence of the Republic of Slovenia, and from fundamental human rights and freedoms, and the fundamental and permanent right of the Slovene nation to self-determination; and from the historical fact that in a centuries-long struggle for national liberation we Slovenes have established our national identity and asserted our statehood, the Assembly of the Republic of Slovenia hereby adopts

Preàmbul que ja sabem sense valor normatiu i en el que es diu que la nació Eslovena té un dret fonamental i permanent d’autodeterminació. Per tant, parla de la seva pròpia i lliure determinació, ni tan sols d’altres Estats o pobles i encara menys en el seu territori.

En el “quadre” o imatge inicial no se’n parla, però l’autodeterminació eslovena torna a sortir a l’article 3, amb la mateixa interpretació: “Slovenia is a state of all its citizens and is founded on the permanent and inalienable right of the Slovene nation to self-determination

També tots coneixem l’origen de l’Estat d’Eslovènia i la seva ruptura en relació a l’antiga Iugoslàvia. Per tant, és un bon exemple examinar què diu respecte del seu territori, cosa que fa a l’article 4:

Slovenia is a territorially unified and indivisible state.

Es proclama, doncs, la indivisibilitat, igual que a Espanya, i el seu caràcter unificat, semblant a la indissolubilitat proclamada a la nostra Constitució. Així doncs, com estem veiem, tots els Estats  (excepte Etiòpia i, més endavant, Sudan) proclamen la seva indivisibilitat. Sembla lògic, en una normal legalitat democràtica, que per modificar aquesta indivisibilitat s’hagin d’escometre reformes constitucionals seguint el procediment fixat, doncs en altre cas la supremacia constitucional, que deriva d’una expressió democràtica, no tindria cap mena de valor.

En qualsevol cas, no existeix un reconeixement intern al dret a l’autodeterminació, la secessió i fragmentació territorial.

Resultat: Fals. Recompte: 1-26

Enllaç a la Constitució de la República d’Eslovènia


28. SUD-ÀFRICA. Capítol 14. Part B 235.

The right of the South African people as a whole to self-determination, as manifested in this Constitution, does not preclude, within the framework of this right, recognition of the notion of the right of self-determination of any community sharing a common cultural and language heritage, within a territorial entity in the Republic or in any other way, determined by national legislation.“.

D’aquest precepte el que s’infereix és un dret d’autodeterminació en el si d’alguna entitat territorial de la República, o un altre tipus, d’acord a la legislació nacional. No s’estableix, però, un dret ni un procés de secessió. Per tant, com sempre, estem davant de la regulació de la possibilitat d’arribar a autogoverns, però no a la independència.

Per refermar aquesta postura, l’article 1 de la Constitució diu:

1. Republic of South Africa

The Republic of South Africa is one, sovereign, democratic state founded on the following values:

    1. Human dignity, the achievement of equality and the advancement of human rights and freedoms.
    2. Non-racialism and non-sexism.
    3. Supremacy of the constitution and the rule of law.
    4. Universal adult suffrage, a national common voters roll, regular elections and a multi-party system of democratic government, to ensure accountability, responsiveness and openness.

La unitat, quan es diu que la República és “one” tampoc ofereix dubtes, com explicita l’article 41:

41. Principles of co-operative government and intergovernmental relations

  1. All spheres of government and all organs of state within each sphere must :
    1. preserve the peace, national unity and the indivisibility of the Republic; (…)”

Unitat nacional i indivisibilitat de la República, conceptes que trobem arreu de les Constitucions examinades i que coincideixen amb l’Espanyola. No es tracta de democràcies formals, sinó democràcies perfectament inserides (Eslovàquia, Eslovènia, Sud-Àfrica, com acabem de veure) en la comunitat internacional.

Resultat: FALS. Recompte: 1-27

Enllaç a la Constitució de la República de Sud-Àfrica


29. SUDAN. Part 16. Article 219

Affirmation of the Right to Self-Determination by the People ofSouthern Sudan

219 The people of Southern Sudan shall have the right to self-determination through a referendum to determine their future status.

De manera clara i explícita es reconeix el dret d’autodeterminació i secessió de Sudan del Sud. Aquest referèndum es va celebrar l’any 2011, amb resultat positiu a la secessió, que venia també explícitament reconeguda a l’apartat 2 de l’article 222:

(2) The people of Southern Sudan shall either:

(a)confirm unity of the Sudan by voting to sustain the system of government established under the Comprehensive Peace Agreement and this Constitution, or
(b) vote for secession“.

A diferència del procés d’Etiòpia, que requereix l’acord de dos terços del corresponent Parlament per a sol·licitar la celebració de referèndum, en aquesta Constitució ja es preveia que, de forma necessària, es produiria la votació en els sis mesos anteriors a la finalització del període provisional de sis anys, dintre d’un complexe procés posterior a la finalització de la Guerra Civil de Sudan. Així doncs, la diferència amb el sistema establert a Etiòpia, i amb el que es planteja des de l’independentisme, té notables diferències que no el fan gens equiparable.

Malgrat tot, és cert que es reconeix el dret a l’autodeterminació.

Resultat: CERT. Recompte: 2-27

Enllaç a la Constitució Nacional Provisional de la República de Sudan


30. SURINAM. ART.7.1

1. The Republic of Suriname recognizes and respects the right of nations to self-determination and national independence on the basis of equality, sovereignty and mutual benefit.”

Enclavada en el capítol de “principis internacionals”, estem davant d’una altra clàusula com les que hem vist ja en moltes ocasions: es respecta el dret de terceres nacions a la seva autodeterminació, però no es diu que es reconegui en l’àmbit intern.

Resultat: FALS. Recompte: 2-28


CONCLUSIÓ

  • Després d’analitzar TRENTA Constitucions, només dues d’elles reconeixen el dret a l’autodeterminació i secessió d’una part del seu territori. Es tracta d’Etiòpia i Sudan, dos països que en cap cas resulten equiparables a Espanya i quines circumstàncies socials, econòmiques i jurídiques són radicalment diferents.
  • Afirmar que cap Estat del món reconeix el dret d’autoderminació i secessió és incorrecte. Cal afegir que en el cas de Sudan aquest dret ja es va exercir, per la qual cosa a efectes pràctics només resta vigent una Constitució que doni aquest dret, que és la d’Etiòpia. En el cas de Sudan, fruit dels pactes posteriors a una guerra recollits a la Constitució del règim provisional, l’any 2011 es va portar a terme el referèndum previst.
  • Els països de l’entorn geogràfic més proper citats en el quadre, com Portugal, França o Alemanya, no preveuen en el seu articulat un dret a l’autodeterminació en el seu dret intern.
  • Països democràtics, amb processos de divisió d’estat o independència recents en el temps com Estònia, Eslovàquia o Eslovènia proclamen la indivisibilitat de l’Estat, i el primer fins i tot la indissolubilitat, de forma similar a Espanya. No reconeixen el dret a l’autodeterminació ni l’eventual secessió d’un territori de l’Estat.
  • És també general la referència a la indivisibilitat del territori o l’Estat i, també, proclamar-ne la seva unitat.
  • La sobirania, encara que analitzada de manera més aïllada en aquest estudi, també es considera a les Constitucions analitzades com indivisible, la qual cosa coincideix amb la regulació espanyola. Portugal presenta una regulació de la sobirania i la integritat territorial similar a la d’Espanya.
  • Entre els països de la Unió Europea que s’han examinat, cap d’ells, excepte Portugal, conté un reconeixement explícit al dret internacional d’autodeterminació en el seu articulat. I cap d’ells reconeix el dret a l’autodeterminació i secessió.
  • Afirmar que països com Brasil o Portugal -equiparables a Espanya-, o qualsevol dels països examinats amb les excepcions ja comentades, reconeixen el dret a l’autodeterminació en el sentit de que una part del seu territori podria iniciar un procés que desemboqués en la secessió és radicalment fals.
  • En resum: el dret d’autodeterminació i secessió l’any 2013 només està vigent i reconegut a Etiòpia. La Constitució de Sudan el preveia -i es va exercir- i la resta de Constitucions no el reconeixen en l’aplicació del seu dret intern, proclamant tot sovint la indivisibilitat de la sobirania i del territori, la unitat de l’Estat o la indissolubilitat de la Nació.

Girona, 23 de desembre de 2013


NOTES POSTERIORS A LA REDACCIÓ DE L’ARTICLE

Davant l’interès generat per l’article, i la intensitat d’estudi en alguns casos, és interessant afegir dues aportacions:

1. A El Bloc de Notas del Emperador s’esmenten altres països que preveuen el dret a la secessió: Liechtenstein, St Kitts and Nevis (Saint Christopher and Nevis) i Uzbekistan. En el meu estudi, em limito a les 30 Constitucions de la imatge comentada. Com pot donar la impressió que, al final, només és Etiòpia l’únic país que permetria la secessió, resulta pertinent afegir aquesta qüestió. Amb tot, la qüestió nuclear del meu article no varia.

2. L’Informe N º 4 del Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN) diu (pàg.12): “D’una banda, el dret de secessió es reconeix i regula en alguns (pocs) textos constitucionals, com la constitució d’Etiòpia.“. D’aquesta manera, el CATN ratifica -referint-se directament a la secessió- les tesis d’aquest article.

Licencia de Creative Commons
Aquest text es troba sotmès a llicència de Creative Commons Reconoixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional.

9 comentarios en “La suposada inclusió del dret d’autodeterminació a les Constitucions per l’independentisme

  1. Molt bon treball, i has vist algunes coses que jo no, et citaré dins del meu article

    1. Gràcies. El teu també em va confirmar que anava en bona direcció i que entenia el mateix que tu. D’altra banda, veure algunes coses més (o menys) és inevitable: hi ha tantes coses per comentar que un no acabaria mai. Salutacions cordials.

    1. Moltes gràcies! Intento aportar arguments i, en qualsevol cas, que qui estigui interessat pugui valorar amb coneixement de causa. Salutacions i Bon Nadal!

  2. Algunos de estos textos son claros en el respeto,según ellos, del respeto a la autodeterminación de los pueblos. Es en ese concepto en el que se basan los separatistas, y no creo que les falte razón. Que Cuba sea inflexible en la defensa de su unidad nacional no exime de la defensa de los otros.

    1. Gracias por la aportación… pero no estoy de acuerdo. Cuando tenga tiempo de elaborar adecuadamente la respuesta, la publico. Gracias de nuevo y saludos.
      Respondo y edito: que Cuba, por ejemplo (aunque ya me dirás qué hacemos citando a un régimen comunista), mantenga que su territorio es indivisible, pero que admite la división de los demás es contradictorio en sí mismo. ¿Por qué no podría separarse una parte de tu territorio nacional y, en cambio, sí podría hacerlo una parte del territorio de los demás? Aparte de una contradicción en sí misma, es una hipocresía total: yo no dejo que nadie se separe, pero si lo hacen fuera de mi territorio pueden hacer lo que les venga en gana.
      Por otra parte, recomiendo la lectura del informe nº4 del CATN, que dice:
      El dret internacional no prohibeix les secessions pactades. Una secessió pactada entre la regió que vol autodeterminar-se i l‘Estat central s‘entén com un afer pròpiament intern. Probablement l‘única restricció és el principi utis possideti de respecte a les fronteres estatals existent abans del procés d‘autodeterminació2. La doctrina formal més elaborada sobre secessions pactades és de dues menes. D‘una banda, el dret de secessió es reconeix i regula en alguns (pocs) textos constitucionals, com la constitució d‘Etiòpia. D‘altra banda, hi ha l‘acceptació per part del Tribunal Suprem del Canadà de la possibilitat de negociar una reforma constitucional per permetre la secessió del Quebec en la seva coneguda ―Opinió‖ (dictamen) de 1998,3 completada per la regulació d‘aquell procés a la Clarity Act aprovada pel parlament canadenc l‘any 2000 en resposta a l‘opinió del TSC.4 L‘acord entre els governs britànic i escocès de 15 d‘octubre de 2012 és l‘altre exemple de regulació de la secessió pactada – especialment el punt 30 del memoràndum que acompanya l‘acord.
      El propio CATN reconoce que sólo Etiopía admite la secesión (no se citan otros países y yo no los conozco, aunque estoy dispuesto a aceptar todos aquellos que se me demuestren) y que Canadá -ejemplo al que a menudo se acude- acepta la posibilidad de negociar una “reforma constitucional para permitir la secesión de Quebec”, conforme a lo que dictaminó en su día el TS (aunque todo esto al final es un lío entre la Ley de Claridad y la Loi sur l’exercice des droits fondamentaux et des prérogatives du peuple québécois et de l’état du Québec).
      Si los independentistas se basan, como afirmas, en que es suficiente con que Cuba (o cualquier otro país) admita el derecho de autodeterminación de terceros, entonces ¿si España reconociera el derecho de terceros a la autodeterminación podrían independizarse territorios de Cuba aunque la Constitución Cubana no lo permitiera? Como te digo, me parece una absoluta contradicción y una falacia que el derecho de autodeterminación dependa de lo que digan terceros que no admiten la secesión en su propio territorio. Pero cada uno tiene su opinión.
      E, insisto, el propio CATN admite que sólo Etiopía admite el derecho de autodeterminación en su regulación interna.
      Saludos cordiales.

  3. Hola,

    Sóc de l’opinió que el teu article és una mica manipulador. És d’agrair el treball extens que has fet però tot ho has fet en base a una suposició falsa. I és com si la imatge en qüestió digués que tots els països citats preveuen mecanismes d’autodeterminació per a qualsevol comunitat interna. I això no ho diu pas ningú! És obvi que França no ho preveu per totes les nacions pròpies, però per arribar a aquesta conclusió no cal fer l’article que has fet tu.

    A veure, aquí el president Rajoy va dir que cap constitució incloïa el dret a l’autodeterminació. I amb aquest document es demostra que això que diu el Rajoy es fals. Una altra cosa és en quins casos s’admet. En alguns països es refereix a 3rs països, en altres ho limita només a territoris d’ultramar, en altres és una declaració d’intencions en un pràmbul que després no es desenvolupa i fins i tot es contradiu en altres articles… En això ningú diu que no! Es tractava de desmuntar la idea que deia el Rajoy, dogmàtica, etc. i tu sembla que escriguis aquest post per defensar-lo.

    Hi ha doncs, molts països que inclouen el dret a l’autoderminació en les seves constitucions. En quins casos, com es desenvolupa, si també el preveu per a comunitats internes, etc. és una altra cosa i el dubte ofèn ja que ja sabem quina és la situació de França per posar un exemple (tenim una part del país en aquest estat i ho patim prou).

    El mateix estat espanyol ha signat tractats internacionals que reconeixen el dret a l’autodeterminació i en canvi és obvi que la pròpia constitutició, i per a nacions internes del mateix estat, no preveu cap mecanisme possible que no sigui la reforma de la mateixa constitució. I també ha signat reduir les emissions de CO2 i en canvi no té una legislació adequada a aquest objectiu.

    De manera que no construim una manipulació sobre suposades manipulacions. Això crea un clima de “i tu més” i d’atacs i contraatacs i excés d’informació on es barreja tot. Prou ximpleries i que la gent s’expressi a les urnes sense problemes.

    Au!

    1. Gràcies per l’aportació i disculpes per tardar una mica més del compte a moderar, però avui és una mica complicat. Tan aviat com pugui respondré al teu comentari, en relació a les qüestions que planteges. Salutacions.
      Edito i responc. En relació a les qüestions que planteges:
      1) La manipulació en base a una suposició falsa. No estic d’acord, perquè a dia d’avui tots sabem on està centrat el debat: una suposada autodeterminació de Catalunya i una suposada votació. Per tant, quan Rajoy, Rubalcaba, Mas, tu, jo, els meus amics, els teus, el senyor que escolta la ràdio, el qui llegeix el diari i qualsevol altre sent a parlar del dret d’autodeterminació ho lliga amb l’autodeterminació de Catalunya i la possibilitat d’exercir aquest dret d’autodeterminació.
      Ningú pensa en el dret de tercers a l’autodeterminació, si el tenen els pobles de la Federació Russa, els de l’Equador o les tribus indígenes del Brasil.
      D’altra banda, la intervenció de Rajoy ho era contestant al sr.Rubalcaba i parlaven, exactament, de la “qüestió catalana”. Per exemple, en aquest enllaç.
      Vaja, no conec a ningú a dia d’avui que faci debats sobre una autodeterminació que no sigui referida a Catalunya.
      I a l’inici de l’article també explico i justifico la intenció de la imatge, que clarament suggereix el reconeixement del dret a l’autodeterminació en el dret intern. Com qualsevol oient de la sra.Terribas creu, quan la sent preguntar a la sra.Sánchez Camacho si sap que Brasil o Portugal reconeixen el dret a l’autodeterminació, que efectivament aquests països l’admeten en el seu àmbit intern. Reitero: en els termes actuals de la qüestió, ningú es planteja el dret de l’autodeterminació en altres Estats, sinó si això és possible o no, admissible o no, a Espanya en relació a Catalunya.
      La imatge dóna a entendre -i això transmeten persones com el sr.López Tena o la sra.Mónica Terribas- que efectivament tots aquells països preveuen mecanismes d’autodeterminació.

      2) Sobre la “defensa” de Rajoy. A l’article dic que no va quedar en gaire bon lloc amb una afirmació que no és certa (ni que sigui un sol país qui el reconegui en el dret intern, el President del Govern no pot cometre aquesta errada) i que a més va ser poc rigorós, que és de les pitjors coses que et poden dir en termes jurídics. Malgrat la qüestió de debat acaba essent política, amb caràcter previ existeix una qüestió jurídica (si existeix o no el dret a l’autodeterminació reconegut a les Constitucions).

      3) Tu mateix ja menciones el tema de França, que et sembla “obvi” i que ja “sabem” quina és la situació de França. Tu i jo sí que ho sabem, però molta gent no té ni la més remota idea i reben aquest missatge i el digereixen sense sotmetre’l a judici crític, sigui perquè no tenen coneixements suficients (cosa que entenc; com dic, jo no en sé de cardiologia) o sigui perquè el missatge ja els agrada.
      Però si una persona veu un llistat de països com França, Alemanya, Portugal o Brasil i se li diu que reconeixen l’autodeterminació -com va fer la sra.Mónica Terribas amb Brasil i Portugal- el missatge que es transmet a mi també em sembla obvi.
      Per posar un altre exemple: estaràs al cas de la polèmica per la cita d’una falsa (i això ha donat nom al blog) Sentència del Tribunal Internacional de Justícia de 22 de juliol de 2010 per part de la sra.Pilar Rahola o el sr.Jaume Barberà (i la sra.Carme Forcadell o el sr.Ramon Tremosa). Llevat del sentit de la primera frase, que tampoc no és exactament citada, la resta s’ha demostrat que no existia. En una entrada del blog en parlo. Doncs bé, la qüestió és que a dia d’avui una amiga meva encara nega que la cita fos falsa!!!
      Jo em queixo d’això.

      4) Sobre la línia “i tu més”. També discrepo: es transmet un missatge que considero manipulat i el rebato. Dubto que els “favorables” al contingut de la imatge contrastessin res. I no els critico per no fer-ho (encara que seria aconsellable, perquè Internet ho permet encara que no sàpigues de lleis), sinó que critico que es creguin automàticament el missatge del personatge públic -que és qui té la culpa- que els cola la informació.
      Veig molts “m’agrada” al Facebook i de proclames i afirmacions que considero incorrectes, inexactes o, fins i tot falses, en relació a la independència de Catalunya. M’és igual, perquè no es tracta d’anar un per un dient-li “t’equivoques o discrepo”. Però quan aquesta proclama o afirmació traspassa el Facebook (o el Twitter, o un bloc personal) per ser assumit per persones de la credibilitat que he mencionat, crec que l’assumpte varia moltíssim.

      5) El propi CATN diu en el seu informe nº4:
      El dret internacional no prohibeix les secessions pactades. Una secessió pactada entre la regió que vol autodeterminar-se i l‘Estat central s‘entén com un afer pròpiament intern. Probablement l‘única restricció és el principi utis possideti de respecte a les fronteres estatals existent abans del procés d‘autodeterminació2. La doctrina formal més elaborada sobre secessions pactades és de dues menes. D‘una banda, el dret de secessió es reconeix i regula en alguns (pocs) textos constitucionals, com la constitució d‘Etiòpia. D‘altra banda, hi ha l‘acceptació per part del Tribunal Suprem del Canadà de la possibilitat de negociar una reforma constitucional per permetre la secessió del Quebec en la seva coneguda ―Opinió‖ (dictamen) de 1998,3 completada per la regulació d‘aquell procés a la Clarity Act aprovada pel parlament canadenc l‘any 2000 en resposta a l‘opinió del TSC.4 L‘acord entre els governs britànic i escocès de 15 d‘octubre de 2012 és l‘altre exemple de regulació de la secessió pactada – especialment el punt 30 del memoràndum que acompanya l‘acord.
      El propi CATN, doncs, em dóna la raó pel que fa a l’enfoc de l’article. Només cita Etiòpia i diu que uns pocs textos constitucionals (reconec que no sé quins són els altres, però el CATN tampoc els diu) reconeix i regula el dret de secessió, que és el que hi ha ara mateix com a matèria de debat.

      6) Bé. Crec que podríem debatre hores i ens faltaria temps. ;-D
      Salutacions i moltes gràcies per aportar el teu punt de vista, encara que no hi estigui gens d’acord.
      La qüestió de votar? Uff.. mereix un altre article sencer.

Los comentarios están cerrados.