Insòlit: una cita falsa reconeguda

De manera insòlita, avui he trobat al diari El Punt Avui el reconeixement de que s’han difós arguments falsos per sostenir les tesis secessionistes. Això és una enorme sorpresa, perquè normalment el separatisme no reconeix ni el més evident si això li suposa perdre un sol punt de raó.

M’estic referint a l’article d’Elisenda Paluzié, professora d’Economia i a la qual podem sentir amb certa freqüència en mitjans de comunicació, que amb el títol «Compte amb els arguments«, reconeix coses com:

«cal evitar que circulin afirmacions directament falses, com la que s’ha difós repetidament de l’existència a Alemanya d’un límit del 4% del PIB de dèficit fiscal dels länder. Cap economista acadèmic independentista rigorós ha utilitzat aquest argument, però malgrat això ha corregut per tot el país.«

Vaja, resulta que allò que molts veníem repetint, que aquest argument era fals, es reconeix. Com tots sabem, aquesta ha estat durant molt de temps una de les cites més celebrades que, per fi, una independentista reconeix explícitament que no és certa.

Raons d’aquest reconeixement? Jo crec que una de ben elemental: és molt més aconsellable abandonar afirmacions fàcilment rebatibles que embolicar-se en explicacions cada vegada més complicades per justificar un argument que, en qualsevol cas, no és cert. A més, una desacreditació tan fàcil resta molt de pes al valor de les raons que es volen exposar a favor de la secessió.

Conclusió. No, no crec que la confirmació d’aquesta mentida faci canviar ningú d’opinió, però sí que considero dues coses: 1) Que l’escèptic amb els arguments de tot tipus té un altre petit motiu per pensar que no tot és tan bonic com es pinta pel cas de secessió; 2) Que es confirma que s’han utilitzat arguments falsos, i es reconeix des de posicionaments secessionistes. Insòlit.

2 Comments
antiguos
nuevos
Inline Feedbacks
View all comments
emperorponders

És una bona notícia, encara que sempre he cregut que això de límit de dèficit era una dada molt perifèrica dins del seu argumentari. Que vaja, que si cau no és precisament com si caigués la columna principal. No me’ls veig, per exemple, admetent obertament que el dret a la autodeterminació no és aplicable al nostre cas i que el dret a decidir, de dret, poca cosa. Com a mínim no una admisió d’haver enganyat prèviament.

Però vaja, que és una bona notícia.

Javier

Sí, no deixa de ser una gota dins de l’oceà, però si queda algú amb sentit crític -que n’hi ha- com a mínim que tingui clar que li han volgut colar algun -o molts- argument fals o mitges veritats. Encara recordo una amiga que negava que la cita de la «Sentència» de La Haia fos falsa… i crec que encara es nega a reconèixer-ho.