El protagonista d’avui és, potser, un dels més insubstancials que han passat per Cita Falsa, però això no vol dir que sigui irrellevant. Es tracta d’Igor Llongueres, que potser recordareu de Canal Català i un programa que presentava anomenat «Escrivint la independència«. Desaparegut aquest canal, ara el podem veure al programa «L’illa de Robinson» que condueix Eduard Berraondo a El Punt Avui Televisió. Com és obvi, la temàtica és exclusiva sobre la independència, etc.

Bé, doncs en relació a l’Igor Llongueres, ell té la seva forma de pensar i opinió. Com no em canso de repetir, la major part de la crítica que escric en aquest bloc no resideix en l’opinió de les persones -excepte que es tracti de disbarats-, sinó en fets que es poden acreditar com a falsos o manipulats. Però avui em toca comentar un d’aquests disbarats que demostren l’existència d’un fons clarament separador en una part dels defensors del secessionisme. Ho negaran, però és així.

Veiem a continuació la intervenció de Llongueres en un dels programes, en què es va fer comentari sobre Societat Civil Catalana, que es postula contra el separatisme. Deixo de banda que ell i Berraondo facin brometes suades (Tip i Coll) o el to un punt despectiu amb el que es refereixen a Joaquim Coll o Josep Ramon  Bosch, perquè aquesta no és la temàtica del bloc i no acabaríem mai. Primer veiem el vídeo, i després faig el comentari.

És simptomàtic del pensament únic del sr.Igor Llongueres quan arriba a dir que: «…a vegades, sembla que no siguin catalans…» (minut 1:35). Està clar que a Llongueres li molesta que algú faci crítica del separatisme. No és que li molesti, com intenta dir per justificar-se, que Josep Ramon Bosch es refereixi als catalans en tercera persona -ho podem trobar en moltíssims articles i expressions quan es tracta d’argumentar sobre aquest tema; de fet, és una manera de no apropiar-se de la representació de tots els catalans, com alguns solen fer utilitzant la primera persona del plural, donant una impressió monolítica i unànim-, sinó que li molesta la mera existència de Societat Civil Catalana i de persones que pensen radicalment diferent. Fins el punt de que  afirma que sembla que no siguin catalans. Repartint carnets de bons i mals catalans, aquest és el pensament d’alguns secessionistes.