Archivos Mensuales: enero 2018

Todos los caminos conducen al 155

Esta mañana, Joan empezaba una bromita con el número 155 como “icono” que le he contestado con esta captura:

Las casualidades existen y lo mejor estaba por llegar.  A la hora de comer, con bromitas también, me pasan esta imagen, con indicación de la distancia restante de camino a Barcelona:

Metido en la bromita, me ha hecho recordar otro rótulo, en este caso de la AP-2:

Ahí no acaba la cosa. Quedaba una imagen más:

CONCLUSIÓN. La información estaba ahí. Todos los caminos, claramente, conducen al 155.

Sólo por cambiar de entrada

Este nuevo artículo viene a cuento de que hace más de diez días que no publico nada, “nos comunicamos” vía comentarios y ya hemos superado los cien, así que toca cambiar de página, ni que sea para empezar de nuevo. O sea, que no se trata de ningún artículo, ni del análisis de algo que me haya llamado la atención. Es sólo (yo soy de los que escriben sólo con tilde) por cambiar de entrada.

Eso sí, y por dotar de algo de contenido la entrada, acabo de ver en mi Twitter que @MissAntropia___ enlazaba una noticia de Nació Digital del día 20 de septiembre de 2017, cuyo contenido es casi una declaración de Hechos Probados de una hipotética Sentencia de delito de sedición. Dice así en su titular principal y los dos primeros párrafos, de los que resalto en negrita y rojo unas interesantes palabras:

Els manifestants bloquejaran la Guàrdia Civil si s’endú papers d’Economia

La reacció contra la irrupció de la Guàrdia Civil en quatre conselleries de la Generalitat -Economia, Exteriors, Governació i Afers Socials- ha estat espontània a primera hora del matí, però no ha estat imprevista. Les entitats sobiranistes i els partits porten mesos preparant la resposta a un escenari de repressió de l’Estat, i la moblilització al carrer és la cara més visible d’aquesta estratègia. Les protestes pacífiques estan centrades a la confluència entre Rambla Catalunya i la Gran Via de Barcelona, on hi ha el departament d’Economia, i el pacte al qual han arribat partits i entitats és que els manifestants no deixin sortir la Guàrdia Civil de les dependències de la conselleria si els agents “s’enduen documents, segons fonts consultades per NacióDigital.

En cas contrari, és a dir, si l’institut armat no confisca documentació, l’ordre que es donarà és de deixar passa els agents. Aquestes accions s’han consensuat entre les formacions independentistes i les entitats, que des de primera hora fan costat al departament d’Economia i a les persones detingudes, així com també al personal de la conselleria que ha vist interrompuda l’activitat normal pels escorcolls de la Guàrdia Civil. Els partits estan cridant a la mobilització aquesta tarda per omplir la confluència entre Rambla Catalunya i la Gran Via, i el PDECat i ERC han suspès els actes que tenien previstos per les set.

Después, algunos se extrañan de que estén imputados por sedición.

Gracias, Nació Digital, por su inestimable colaboración en el esclarecimiento de los hechos investigados. Si un día el tema llega a juicio y se dicta Sentencia condenatoria para alguien por los hechos del 20 de septiembre, creo que el relato no diferirá en casi nada.

Nota: el goteo de tonterías del separatismo es elevadísimo. Su calidad, ínfima. No dan ni para una entrada potable y apenas para tres o cuatro comentarios sobre un mismo tema.

I això, qui ho paga?

És indubtable que el separatisme utilitza les institucions al seu exclusiu servei, ignorant tots aquells qui no comparteixen la seva posició. D’exemples n’hi ha molts i ara n’explicaré un d’especialment significatiu -com a mínim per a mi- que exemplifica com el separatisme s’identifica fàcilment amb l’arbitrarietat i, a sobre, ho hem de pagar tots. L’assumpte té especial gràcia perquè el separatisme es postula com a solució moral de tots els problemes.

Situació. 2 de novembre de 2017. S’acorda la presó provisional de vuit exconsellers de la Generalitat.

La data coincideix amb les Festes de Sant Narcís i, com a “mostra de rebuig” per l’entrada a presó dels exconsellers, l’Ajuntament de Girona va acordar, entre d’altres activitats, el tancament de les barraques. Les barraques -concessions per a la venda de beguda i menjar en un espai (La Copa) on es concentra la festa de nit- se sortegen entre les entitats que s’hi presenten i paguen una taxa o cànon (o el nom que rebi, que no ho sé). Evidentment, aquestes entitats esperen obtenir uns beneficis econòmics de l’explotació de les barraques.Evidentment, no existeix cap connexió lògica entre la presó provisional d’uns exconsellers i el tancament de les barraques (ni les atraccions de Fires o els concerts), però la qüestió és que les barraques van tancar. Igualment, cal dir que el castell de focs amb què acaben sempre les Fires des de que tinc memòria també va ser suspès.

Segons publicava DiarideGirona el dia 9 de novembre: “Entitats de les barraques estan molestes amb les suspensions de les Fires“. Val la pena llegir la notícia per adonar-se de l’existència d’una dinàmica molt coneguda i comentada en el blog: que molt pocs, en aquest cas només un, es va atrevir a posar en qüestió públicament la decisió de l’Ajuntament, mentre que d’altres no van gosar d’exposar la seva discrepància.

DiarideGirona ho explicava així: “El dia que es van suspendre els concerts, el dijous, hi va haver una reunió on van ser presents representants de totes les entitats que tenien barraca. Des de l’Ajuntament, la regidora de Fires, Eva palau, i des de fonts properes a la Comissió de la Copa es deixa clar que totes ho van entendre i acceptar. Aí que expliquen que hi va haver alguna veu discrepant que s’oposiva al tancament de les barraques. Segons ha pogut saber Diari de Girona, la que més va deixar clara la seva oposició va ser la del club de bàsquet Santa Eugènia. Segons han explicat algunes entitats, n’hi ha d’altres que van callar però que no acceptaven la decisió municipal de bon grat. «Era això o això. No hi havia opció», expliquen“.

O sigui, més o menys, la clàssica “oferta que no podràs rebutjar, que més d’un i de dos no s’atreveixen a contradir.

I arribem al desenllaç. Avui, dia 1 de gener, DiarideGirona publica la següent notícia: “Girona pagarà 200 euros a cada entitat per la nit que va obligar a tancar les barraques“. I en el cos de la notícia llegim: “En la reunió celebrada dijous, l’Ajuntament va explicar a les entitats que se’ls compensarà amb 200 euros cadascuna pel tancament de la Copa el dia 2 de novembre. El pagament es farà per transferència bancària en un termini de com a molt dues setmanes. Malgrat que es tracta d’una xifra molt inferior a la que acostumen a recaptar una nit habitual de barraques, les entitats ho han acceptat perquè els permetrà almenys cobrir despeses“.

CONCLUSIÓ. Si la decisió de tancar les barraques fos justa i ajustada a Dret, l’Ajuntament no hauria de pagar res. Però no ho era i per això paguen dos-cents euros, que  és una quantitat molt petita. Clar que segurament resulta “suficient” com a “indemnització”, atès que embolicar-se en plets té dos costos inassumibles: el primer, el de l’advocat, que serà més car que la quantitat a reclamar; i el segon, el d’enfrontar-se amb l’Ajuntament quan potser de vegades has de demanar alguna petita ajuda i ara se’t tancarà.

L’Ajuntament, posat a l’explícit servei de la causa separatista. I qui ho paga, tot això?

Ara, només falta saber la indemnització que s’haurà pagat (o pendent de pagar) a l’empresa del castell de focs o, també, als firaires per la paralització de les atraccions. Aquest és el projecte modern de la secessió, el de l’eficiència i seriositat de l’Administració… sempre que estigui d’acord amb els postulats del separatisme.