En Pere Cardús és un periodista que escriu a Vilaweb. Ahir, s’hi publicava una entrevista seva a Quim Torra, el nou president d’Òmnium Cultural, qui ara mateix està encerclat per una certa polèmica, força silenciada des dels mitjans periodístics favorables a la secessió. Qui no conegui els motius de la mateixa, ho resumiré dient que aquest senyor va publicar en el seu dia tota una sèrie de comentaris a Twitter de to insultant i despreciatiu. Aquí, un article a El Periódico: La caverna «nostrada». Aquí, una captura que corre per la xarxa.

Pel que sembla, Torra va esborrar el seu perfil de Twitter a principis d’aquest mes de juliol. I ha estat ara, aprofitant el seu accés a la presidència d’Òmnium, que aquestes captures de pantalla han pres una major difusió, perquè fa força temps que eren públiques i conegudes.

A l’entrevista de Cardús no s’hi menciona ni fa cap pregunta sobre el tema, i és per això que he fet aquest tuit, en el que esmentava directament el compte de Twitter de Pere Cardús.

Crec que tothom estarà d’acord en què no insulto ni falto al respecte de Cardús, i, en canvi, poso de manifest que considero que a l’entrevista hi manca preguntar per les piulades esborrades.

Pere Cardús podia haver optat per contestar la meva piulada o, simplement, per ignorar-la. Però no ho ha fet. Ha optat per una tercera via, la pròpia de qui només accepta l’adhesió, la de qui no està acostumat a la contradicció, al contrast d’idees, a l’opinió discordant: bloquejar-me. Aquí teniu la captura de pantalla.

Per descomptat, Cardús és molt lliure de bloquejar-me. Com si ho fa perquè no li agrada la meva foto d’avatar. Però, vist el contingut de la meva piulada, és obvi que m’ha bloquejat perquè s’ha sentit contradit, que deu ser el gran perill per a la «democràcia» que postula: la contradicció. Una piulada contradictòria, un bloqueig. De fet, una petita «victòria» inesperada al meu favor (tot i que és una nimietat de «victòria», insignificant): un altre personatge que ratifica la tesi tantes vegades repetida. Elements extrems (per sort, no tothom és així) que confirmen ser exactament el mateix que aquells a qui diuen rebutjar.

Ahir, Pere Cardús signava un article referit al bloc «unionista» (ell, doncs, deu ser separatista) amb el títol: «No és ignorància: és cinisme i mala fe«. Potser, i dic que només potser, s’ho hauria d’aplicar en relació a les piulades esborrades de Quim Torra, el fet de no preguntar-li res, la meva piulada i, seguidament, el bloqueig. Un periodista. Algú que ha d’estar disposat a preguntar, contrastar i sotmetre’s a la crítica. Ignorància, cinisme i mala fe, diu.

Ah! Sobre el tema de Quim Torra, recomanable llegir la valoració que en fa al seu bloc Capità Noctas.