En la meva darrera entrada comentava les reaccions, al meu entendre exagerades, sobre l’enquesta del CEO. Per una vegada, no hi posava enllaços, més enllà d’un vídeo. No puc evitar incloure la captura d’una piulada de Xavier Sala-i-Martín, clara mostra de la hiperventilació i d’alguna cosa implícita, o explícita, força lletja.

D’una banda, s’ha observat per alguns comentaristes del sondeig que la mostra de catalanoparlants venia sobrerrepresentada i, de fet, això continuaria succeint. Per tant, si Sala-i-Martin volia donar a entendre una manipulació dels resultats -la qual cosa és evident- abans hauria de verificar allò que diu, no fos cas que resulti que és ell qui manipula la informació. De totes maneres, jo continuo pensant que les enquestes difícilment poden anticipar la realitat, però això és un altre tema.

D’altra banda, el missatge implícit és el de considerar els castellanoparlants com un grup diferenciat. És a dir, un missatge que s’acosta de manera alarmant a quelcom de biaix etnicista. Aquest és un aspecte que, malgrat des de l’independentisme sovint s’insisteix que no es tracta d’un dels fonaments de la seva aspiració separatista (cosa de la qual me n’alegro), apareix de forma recurrent. Estic d’acord que no de forma majoritària, ni essencial, però és innegable que apareix. El mecanisme que fa servir en Sala és indiscutible. Castellanoparlant = No independentista (en la seva major part).  Castellanoparlant = Diferent de «Nosaltres». És un fet. Innegable.

Recordo que quan vaig comentar el llibre de Sala, L’hora dels adéus?, deia que trobava el seu discurs poc sincer. Aquesta és una de les moltes mostres que aquest senyor ja ha donat en els últims anys. Malgrat la seva altura intel·lectual com a economista, es comporta com un fanàtic ple de prejudicis amb una argumentació que ratlla l’etnicisme. Després hem de sentir a tertulians com Toni Aira i algun altre afirmant que ells no han sentit mai ningú que sostingui un discurs etnicista, com sí es faria des de Madrid. Això ho deia el passat dijous dia 18 al programa L’oracle de Catalunya Ràdio (a partir del minut 39:08 ). Aquest és un tema desagradable, pel que no tinc gaires ganes ni simpatia de parlar-ne. Efectivament, tampoc no crec que sigui majoritari, però que no es digui que no hi és. Pel sr.Sala -i no només per a ell- sí que hi és.