Com a professional del Dret, l’assumpte d’Encarna Roca m’ha tocat la fibra una mica més de l’habitual, perquè la qüestió ultrapassa la postura ideològica que cadascú pugui tenir en relació a una hipotètica secessió. I n’hi ha que estan quedant ben retratats, com la Pilar Rahola, que en el seu Facebook va penjar el comentari que tot seguit documento amb la corresponent captura de pantalla, tot dient: «Sembla que cada dia sabem defensar-nos millor…«.
La interpretació de la frase és prou clara. Tan clara, que Miquel Martín, Catedràtic de Dret Civil de la UdG, i promotor de la investidura com a Doctora Honoris Causa, va contestar-la exposant el seu complet desacord. En la mateixa línia, no només ell, sinó el Departament de Dret Civil de la Facultat de Dret de la UdG i moltes altres persones de l’àmbit acadèmic, a Twitter especialment. És indiferent què pensin sobre la independència: el malestar, la indignació o l’opinió de que es tracta d’un error descomunal era la línia general entre aquelles persones a quina opinió puc donar-li certa rellevància; i com és evident, hi deu haver qui serà totalment favorable a la secessió i qui no ho serà tant. (Ho he dit ja en alguna altra ocasió: l’opinió de personatges sota pseudònims, o insignificants en relació a la vàlua de la seva opinió -per desconeixement si és una matèria específica, perquè només opinen per desqualificar, etc-, no té gaire importància per a mi quan es tracta de valorar opinions; de la mateixa manera que l’opinió d’algú «insignificant» en un context general pot ser molt important en un context particular). Com deia, Pilar Rahola queda ben retratada. No és una cosa que ens hagi d’estranyar, però malgrat la poca validesa que se li pugui atorgar a l’opinió de la sra.Rahola, la veritat és que el seu missatge intolerant i intransigent arriba a molta gent, que l’assumeix sense gaires miraments.
La reacció de Miquel Martín -i el món acadèmic gironí que he pogut veure superficialment per Internet- és la que dignament correspon a un professional, per molt que es pugui discrepar. Encara que no siguis un professional del Dret, també pots expressar la teva opinió, com Albert Soler a Diari de Girona amb el seu article «Temple del saber, en diuen». En la qüestió de fons, Soler expressa quelcom semblant al meu article sobre la qüestió, tot criticant la iniciativa de manera expressiva:
«El que havia de fer la magistrada Roca era oblidar tots els seus coneixements, tot el seu prestigi i tota noció de dret, i aparèixer vestida de groc cridant «Sóc catalana i voto en contra perquè em surt de la fava i la llei i el dret no m’importen». Això sí que seria digne de distinció a la UdG.»
Bé. La darrera paraula sobre com acabarà aquesta qüestió encara no està dita i, de moment, la notícia ja ha saltat de l’àmbit local al de tota Espanya, com el diari EL PAÍS, on fa una estona acaba de sortir l’article de Lluís Bassets encertadament titulat: «Seguim fent amics». No ens agradarà reconèixer-ho, perquè preferim dir que som «civilitzats, europeus i seriosos», però també tenim la nostra caverna particular.