Qui més qui menys, el qui estigui al dia del moviment secessionista ja sap que Raimon va dir que ell no era independentista, que tenia dubtes. L’entrada d’avui no té per objecte felicitar-se de la postura de Raimon, entre d’altres coses perquè és segur que tenim punts de vista diferents  en relació a qüestions que toquen directament el secessionisme i tot el que porta inherent. Raimon no defensa ni ataca res, només ha dit que no és independentista. Ni tan sols diu que estigui en contra, sinó que té dubtes.

Doncs bé, el simple fet de dir que no és independentista ha suposat que molts impresentables (per no dir altres coses) l’hagin insultat, titllat d’incoherent i tot un seguit d’imbecil·litats que no cal ni reproduir, perquè buscant a Twitter es troben amb facilitat. Aquesta reacció idiota es troba a la mateixa alçada dels qui insulten Shakira per cantar en català, o Piqué per penjar un comentari de dol en català.

Ara bé, la diferència la trobo en què mentre en el cas de Shakira -i d’altres, quan s’escau- els diaris catalans se’n fan ressò com un atac, etc, fins i tot reproduint els comentaris, això no ha passat en el cas de Raimon. Malgrat tot, el fenomen no ha passat inadvertit, ja que fins i tot s’ha generat un editorial de  Vicent Partal a Vilaweb, defensant la lliure opinió de Raimon. I si s’ha defensar la llibertat d’opinió de Raimon, significa que algú l’ha atacat, no?

Conclusió. D’imbècils n’hi ha a tot arreu, però això no justifica que s’accepti cap insult. I, en especial, que es digui que només insulten «ells» o que desprecien «ells» (cosa que fa un reduït grup de gent a les xarxes socials, però es vol fer passar com si fos tothom Twitter), perquè després resulta que també insultem «nosaltres» o despreciem «nosaltres» (també un reduït grup, però en aquest cas se’n disminueix el ressò i la importància).

I si s’ha de «defensar» la llibertat d’expressió de Raimon, això implica, sense cap mena de dubte, que el secessionisme té un problema d’acceptació de la veu de qui no adopti el seu pensament.