Archivos Mensuales: mayo 2014

¿Consulta? ¿Qué consulta?

Hace ya muchos meses que la consulta es objeto de debate. Pero también hace meses que uno se pregunta ¿qué consulta?. Supuestamente, el día nueve de noviembre se celebraría una “consulta” que no ha sido convocada, de la que no se ha explicado de qué modo se efectuaría el cómputo de votos y tampoco se ha dicho qué significa lo de “estado no independiente”.

No resiste el más mínimo análisis de seriedad que un asunto tan grave como la secesión de un Estado se pretenda convocar con apenas dos meses de antelación, que es lo que piensa hacer Artur Mas. Mientras la masa acrítica secesionista asume este increíble vicio sin rechistar, seguimos sin saber de modo formal qué es lo que se pretende votar, ni bajo qué criterios.

Los que se llenan la boca con lo de que “votar és democràcia” quizás deberían enfocar sus esfuerzos democráticos en explicar honestamente sus objetivos -lo cual es poco probable- y en explicar bajo qué marco legal piensan desarrollar la “consulta” -lo cual es imposible-. Así que: ¿consulta? ¿qué consulta?

Terricabras (ERC) i la doble moral: toros, correbous i circ

Com sabeu, el filòsof Josep Maria Terricabras es presenta com a candidat al Parlament Europeu per Esquerra Republicana de Catalunya. Aspira a fer arribar algunes propostes a nivell europeu. Seria interessant saber si a Europa traslladarà o no alguna iniciativa per prohibir totalment els correbous. Ho dic pel contingut d’una entrevista  en el Suplement Dominical de Diari de Girona del dia 25 de juliol de 2010 (pàg.6): “Seguint amb les prohibicions, per què no es planteja prohibir els correbous, on també pateixen als animals? Si també es fa patir els animals, prohibim-los. Tanmateix, no em sembla que els correbous tinguin un nivell de crueltat tan gran com els toros. Però, si infligeixen dolor irresponsable, també s’han de prohibir.”

Terricabras correbous

Oh! Resulta que els correbous són cruels, però no d’un nivell de crueltat tan gran com els toros. O sigui, que els considerava cruels. O sigui, que s’haurien de prohibir -segons el criteri del sr.Terricabras-; o potser és que són cruels, però no té clar que infligeixin dolor irresponsable i, per tant, en aquest cas no s’haurien de prohibir. Olé, Terricabras. Quan li van preguntar al sr.Terricabras durant la tramitació de la iniciativa per prohibir els toros (en una compareixença al Parlament de Catalunya), va dir -d’una manera no gaire taxativa- que els principis generals per prohibir els toros també s’haurien d’aplicar als correbous, però que volia precisar que ell no n’havia vist mai cap de correbou (????). En resum: la fermesa que va exhibir contra els toros en el seu avorridíssim discurs no la va mantenir contra els correbous (es pot consultar en el Diari de Sessions). Lògic, si uns mesos després veiem la resposta que va donar a Diari de Girona, en la que es planteja si s’infligeix o no dolor irresponsable, que és un dels conceptes que ell aplica.

Quan, de vegades, parlo de doble moral del secessionisme (que atribueix aquest defecte als “altres”), em refereixo a qüestions com aquesta: prohibir els toros, però no els correbous (ni que sigui que s’autoritzin només en una part del territori). I que un filòsof justifiqui en part els correbous perquè no són tan cruels -segons ell- com els toros causa vergonya aliena. És obvi que el sr.Terricabras va contestar com va contestar per justificar la votació final del Parlament i l’excepció amb els correbous, basada en la doble moral. Si creus que s’han de prohibir els toros, també creuràs que s’han de prohibir els correbous, crec que això és indiscutible. Fer el contrari, com va succeir, és pura hipocresia.

Per cert, que aquesta doble moral s’està veient novament amb la prohibició d’utilitzar animals en espectacles de circ que s’està tramitant aquests dies en el Parlament de Catalunya. Si aquests espectacles donen una visió distorsionada de la realitat i un missatge educatiu negatiu, no el donen els correbous? Per què no aprofiten aquesta tramitació parlamentària per prohibir-los? Com dic, doble moral i hipocresia, de la que no només podem destacar el sr.Terricabras, sinó també els grups polítics que, temerosos de perdre vots a les Terres de l’Ebre, no s’atreveixen a prohibir els correbous.

Raimon i no ser independentista: una reflexió

Qui més qui menys, el qui estigui al dia del moviment secessionista ja sap que Raimon va dir que ell no era independentista, que tenia dubtes. L’entrada d’avui no té per objecte felicitar-se de la postura de Raimon, entre d’altres coses perquè és segur que tenim punts de vista diferents  en relació a qüestions que toquen directament el secessionisme i tot el que porta inherent. Raimon no defensa ni ataca res, només ha dit que no és independentista. Ni tan sols diu que estigui en contra, sinó que té dubtes.

Doncs bé, el simple fet de dir que no és independentista ha suposat que molts impresentables (per no dir altres coses) l’hagin insultat, titllat d’incoherent i tot un seguit d’imbecil·litats que no cal ni reproduir, perquè buscant a Twitter es troben amb facilitat. Aquesta reacció idiota es troba a la mateixa alçada dels qui insulten Shakira per cantar en català, o Piqué per penjar un comentari de dol en català.

Ara bé, la diferència la trobo en què mentre en el cas de Shakira -i d’altres, quan s’escau- els diaris catalans se’n fan ressò com un atac, etc, fins i tot reproduint els comentaris, això no ha passat en el cas de Raimon. Malgrat tot, el fenomen no ha passat inadvertit, ja que fins i tot s’ha generat un editorial de  Vicent Partal a Vilaweb, defensant la lliure opinió de Raimon. I si s’ha defensar la llibertat d’opinió de Raimon, significa que algú l’ha atacat, no?

Conclusió. D’imbècils n’hi ha a tot arreu, però això no justifica que s’accepti cap insult. I, en especial, que es digui que només insulten “ells” o que desprecien “ells” (cosa que fa un reduït grup de gent a les xarxes socials, però es vol fer passar com si fos tothom Twitter), perquè després resulta que també insultem “nosaltres” o despreciem “nosaltres” (també un reduït grup, però en aquest cas se’n disminueix el ressò i la importància).

I si s’ha de “defensar” la llibertat d’expressió de Raimon, això implica, sense cap mena de dubte, que el secessionisme té un problema d’acceptació de la veu de qui no adopti el seu pensament.

Santiago Vidal, contra la voluntat del poble?

Tots recordareu que Santiago Vidal va ser un dels principals impulsors -potser, fins i tot, l’inicial- de la cita falsa de la “Sentència” del Tribunal Internacional de Justícia sobre Kosovo. Aquest tema ja està més que superat, però es tracta d’ubicar-nos pel que fa al seu perfil. I sabreu que en els darrers dies ha estat notícia després de fer-se públic -bé, ho va informar ell- que està treballant en un esborrany de Constitució catalana.

L’aspecte que més m’interessa d’aquesta qüestió no és el disciplinari. De fet, ell mateix ja ha anat matisant algunes coses per evitar l’obertura d’expedient sancionador i, a dia d’avui, sembla ser que només s’ha incoat una informació prèvia o reservada. El que m’interessa és un aspecte que gairebé passa inadvertit com és el segrest de la voluntat popular, que accepta com si res que partits i diputats comencin a treballar textos sense mandat popular. Desenvolupem la qüestió.

Sigue leyendo Santiago Vidal, contra la voluntat del poble?