Per posar-nos en antecedents, i per qui no ho sàpiga, Anna Arqué ha estat relacionada durant els darrers anys, de forma directa, amb Solidaritat Catalana i, en general, amb el moviment independentista. I com el lector ja podrà sospitar, si avui la menciono és perquè ella també forma part del que podríem anomenar «la trama de la cita falsa«, que com portem unes setmanes veient, afecta de manera transversal als personatges públics que donen suport al separatisme.

Ara bé, tot s’ha de reconèixer: Anna Arqué ho fa de manera molt més intel·ligent, calculada i ambigua. Els seus coneixements en el camp de la comunicació s’utilitzen al servei de la transmissió del missatge, però de tal forma que, en qualsevol cas, ella pugui adduir que ho deixa al criteri del receptor. Una estratègia molt hàbil, però no gaire acceptable en una persona de projecció pública.

En primer lloc, veurem la «cita falsa» que em va fer prestar atenció a la sra.Arqué el passat dia 3 de gener de 2014, amb una captura del seu Twitter:

Seguir leyendo Anna Arqué: la cita falsa ambigua →

El independentismo busca apoyo en todas partes, incluso allí donde no lo hay. Y si no hay, se inventa, como las citas falsas que dieron nombre a este blog. Aquí ya hemos visto a varios independentistas que quedaron en evidencia por hacer citas falsas.

El último afectado, ni más ni menos que Oriol Junqueras. ¿Y qué ha hecho el sr.Junqueras? Pues reproducir una cita que por Internet se atribuye a Antoni Gaudí, pero que en realidad se trata de la adaptación de una frase del autor de un libro sobre Gaudí (Antoni Gaudí, independentista) en la que se sostiene que el genial arquitecto era un firme independentista. Sobre la tesis no me pronuncio, pero sí lo hago en relación a la cita: es falsa.

Seguir leyendo Oriol Junqueras se apunta a la moda de la cita falsa →

L’independentisme busca suport a tot arreu, fins i tot allà on no n’hi ha. I si no n’hi ha, s’inventa, com les cites falses que van donar nom a aquest bloc. Aquí ja hem vist a uns quants independentistes quedar en evidència per fer cites falses.

El darrer afectat, ni més ni menys que Oriol Junqueras. I què ha fet el sr.Junqueras? Doncs reproduir una cita que per Internet s’atribueix a Antoni Gaudí, però que en realitat es tracta de l’adaptació d’una frase de l’autor d’un llibre sobre Gaudí (Antoni Gaudí, independentista) en què se sosté que el genial arquitecte era un ferm independentista. Sobre la tesi no em pronuncio, però sí que ho faig en relació a la cita: és falsa.

En primer lloc, veiem què va publicar el sr.Junqueras en el seu Twitter:

Com sempre, es tracta de frases impactants que donen suport, i d’una forma molt ben dita, a les tesis independentistes. La qüestió és que de seguida va sortir alguna veu que advertia de que la frase no era de Gaudí, sinó que es tractava d’una frase o conclusió de l’autor del llibre. I s’enllaçava a l’extracte del llibre que, a dia d’avui, es pot trobar per Internet molt fàcilment, i en concret aquí. La frase la trobem ja destacada a la primera pàgina i, dintre del text, a la pàgina 15. Però en cap cas s’atribueix a Gaudí l’autoria de la frase. Si mirem el que es diu a la pàgina 15:

Un lector just i honest convindrà en què no s’atribueix a Antoni Gaudí l’autoria de la frase. En canvi, el sr.Oriol Junqueras, que aspira a President de la Generalitat de Catalunya, la reprodueix i l’atribueix a Antoni Gaudí, sense preocupar-se el més mínim a verificar i contrastar que la frase sigui certa. Com que li agrada i l’ha vista per Internet, la reprodueix. I milers de persones la veuen, i centenars de persones la difonen. Una frase sense verificar es multiplica per tal de donar la raó al «grup».

Com sempre, algun lector dirà que sóc un primmirat, que en faig un gra massa. Com sempre, li contestaré que qui difon la frase és un senyor que aspira a la Presidència del Govern de Catalunya. Que aquesta frase comença a escampar-se per Internet aproximadament des de l’any 2005 -i, lògicament, pren més difusió en els últims dos o tres anys-, i que m’és igual si la difonen cent blocs, però que si la difon una figura pública com el sr.Oriol Junqueras, i això serveix per manipular la gent, o fer exaltar els ànims, aleshores pren una dimensió molt diferent.

Estic d’acord que, en aquest cas, no té la importància del cas de la «Sentència» del Tribunal de La Haia o el fals reconeixement del dret a l’autodeterminació en trenta Constitucions, ni la fa servir com a suport habitual -que jo sàpiga- dels seus arguments, però reitero que el sr.Junqueras aspira a la Presidència. I li és exigible un rigor molt superior.