Archivos Mensuales: diciembre 2013

Informe nº4 del CATN: adéu al #dretadecidir

Com tots sabem, el fonament jurídic propagandístic de la consulta per la independència és l’exercici del dret a decidir. Com a mínim, es tracta del que durant anys porta repetint l’independentisme. Moltes veus -titllades d’antidemocràtiques, discurs de la por, etc- han advertit de que es tracta d’un dret inexistent i desconegut en la pràctica, la doctrina i la jurisprudència internacional. Dit d’una altra forma: és una figura construïda ad hoc (és a dir, per a que serveixi als exclusius fins pels que es formula) que no té cap suport teòric, excepte el que se li vol donar des de les tesis separatistes.

Tornem a la qüestió inicial: dret a decidir. Aquest és el suposat fonament de la consulta que es vol plantejar i que moltes persones repeteixen.

Doncs bé, com diem gaire fonament no en deu tenir quan l’Informe nº4 del Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN) esmenta la paraula autodeterminació 125 vegades (i encara que la reduïm per aparèixer als índexs, superarà les 100 vegades) i la paraula decidir només apareix 3 vegades, el global de paraules que comencen per l’arrel ‘deci-‘ es limita a 14 vegades, i no totes elles relaciones amb el suposat dret a decidir, quedant reduïda a 9 vegades. Només cal fer una recerca avançada amb qualsevol lector d’arxius pdf.

Quin motiu pot haver-hi per abandonar l’expressió “dret a decidir”, que com a tal només apareix un cop, i lliurar-se a l’autodeterminació, generalment associada a l’expressió “procés d’autodeterminació” en la majoria d’ocasions, o l’exercici del “dret a l’autodeterminació” com explícitament es diu a la pàgina 18? No havíem quedat que no es tractava de l’exercici del dret d’autodeterminació, només aplicable a colònies?

La raó és fàcil d’intuir: l’informe vol fixar les bases per a una “internacionalització” de les aspiracions separatistes. Si el “dret a decidir” és desconegut a tot el món, atesa la seva manca de base, l’opció barata és canviar la denominació “dret a decidir” (right to decide) per “autodeterminació” (self-determination), que és molt més fàcil d’entendre.

Hi haurà qui dirà que això és comprensible i acceptable. Al meu entendre, denota una absoluta manca de rigor jurídic i, de pas, una absoluta manca de respecte pel ciutadà, a qui se li transmet una idea inexistent (el dret a decidir), i davant de l’absoluta buidor del concepte en l’àmbit jurídic -per tant, pel dia que s’hagi de sotmetre a l’escrutini de tercers internacionalment- es decideix canviar-lo per un altre (l’autodeterminació) que ni tan sols es correspon a la formulació prèvia presentada a Catalunya. El canvi no és innocent, com dic: es pretén salvar les dificultats derivades d’un concepte inexistent, que s’ha venut i formulat com a taula de salvació per justificar l’exercici de la secessió.

També s’objectarà que es tracta d’una qüestió d’abast jurídic i molt tècnic. Efectivament. El mateix abast jurídic i tècnic que pretenen donar els informes del CATN per tal de justificar, en el futur, una declaració unilateral d’independència, basada en premisses i arguments que es canvien sense cap mena de pudor per adaptar-los a la seva conveniència.

Així doncs: adéu al dret a decidir, i tornem (perquè mai va marxar) al dret d’autodeterminació. De pas, també podríem dir adéu al CATN, que no és capaç de formular una argumentació sòlida del dret a decidir per tal d’exposar-la internacionalment.

Catalunya i la seva exclusió de la Unió Europea: del “discurs de la por” al “discurs de la realitat”

Una frase que, de manera robòtica, repeteix l’independentisme enfront de qualsevol discrepància o posada de manifest d’inconvenients és la del “discurs de la por“. Especialment, això s’ha pogut sentir contra totes les veus -algunes, molt autoritzades, com la del Sr.Francesc Granell, Creu de Sant Jordi– que alertaven de que en cas de secessió Catalunya quedaria fora de la Unió Europea, pel senzill motiu de que deixaria de formar part d’Espanya. En no ser part d’un membre de la Unió, i tractar-se d’un nou Estat n’hauria de demanar l’ingrés.

Fins ara, això havia suscitat tota classe d’improperis des de l’independentisme, perquè a més de ser “discurs de la por” es deia (o diu) que això no seria així. Però tothom ha comentat, vist o llegit que el President de la Generalitat, Artur Mas, declara en una entrevista al diari italià La Repubblica: “També he considerat que en un moment inicial, entre el referèndum i la proclamació de la independència, podríem quedar fora d’Europa.“.

Però això no era impossible? Una mentida? El discurs de la por? Doncs bé, resulta que el propi President ara considera que si s’esdevé una Catalunya independent “podríem” quedar fora d’Europa. Amb una declaració d’aquest tipus són molts els qui queden retratats. Malgrat la premsa més propera a les tesis independentistes intenta obviar aquesta qüestió i destacar-ne d’altres, els documents propagats fins ara deixen constància de la realitat.

Sigue leyendo Catalunya i la seva exclusió de la Unió Europea: del “discurs de la por” al “discurs de la realitat”

Català bo – Català dolent – Qui és Català i qui no

Fa uns dies em van fer arribar l’enllaç a aquest vídeo en el que apareix la sra.Carme Forcadell, que desconeixia, i que no lliga gens amb el tarannà català. Cadascú farà la seva lectura, però la distinció entre els qui són catalans i els qui no, com deia, no lliga amb el tarannà català i causa… causa… cadascú que en tregui les seves conclusions, lliurant-se de prejudicis i que examini en la seva consciència si negaria la condició de català al seu veí,  al seu germà, al seu amic o al seu fill, per moltes discrepàncies polítiques que tingui amb ell. Sorprenent.

Nota addicional posterior a la publicació: El vídeo s’emmarca en el context d’una intervenció d’uns 15 minuts, en la que també fa referència a que s’han d’explicar els arguments als arribats de fora als anys 60 i 70 i que formarien part del poble català (la qual cosa semblaria distingir entre “els de fora” i “els d’aquí”, però no sóc tan primmirat en aquesta qüestió ara mateix, ja que no forma part de l’entrada), però la distinció entre els que són catalans i els que no ho són és absolutament existent (i aquesta sí que em sembla molt més discutible).

La supuesta inclusión del derecho de autodeterminación en las Constituciones, según el independentismo

La manipulación de la supuesta inclusión del derecho de autodeterminación en las Constituciones por parte del independentismo

I. La cuestión.

Una de las muchas falacias que el separatismo esparce últimamente es la supuesta inclusión del derecho de autodeterminación en un buen número de Constituciones, como derecho reconocido y susceptible de ser ejercitado en su Derecho interno. A pesar de no ser cierto, ni más ni menos que han inventado la imagen que veis más abajo, donde se señalan hasta treinta Constituciones, con un mensaje distorsionado y manipulado de lo que dictan esas Constituciones, excepto dos -y una de ellas con una regulación muy especial y específica.

La cuestión es que esta imagen, por ejemplo, es difundida por personas con proyección pública, como Alfons López Tena y le dan completa credibilidad sin comprobarla, como en esta larguísima entrada explicaré y ya se ha encargado de analizar El bloc de notas del Emperador.

Autodeterminació?

-Seguir leyendo versión en castellano del artículo

La suposada inclusió del dret d’autodeterminació a les Constitucions per l’independentisme

La manipulació de la suposada inclusió del dret d’autodeterminació a les Constitucions per part de l’independentisme

I. La qüestió.

Una de les moltes fal·làcies que el separatisme escampa últimament és la suposada inclusió del dret d’autodeterminació en un bon grapat de Constitucions, com a dret reconegut i susceptible de ser exercitat en el seu Dret intern. Malgrat no ser cert, ni més ni menys que s’han inventat la imatge que veieu més avall, on s’assenyalen fins a trenta Constitucions, amb un missatge distorsionat i manipulat del que dicten aquelles Constitucions, excepte dues -i una d’elles amb una regulació molt especial i específica.

La qüestió és que aquesta imatge, per exemple, és difosa per persones amb projecció pública, com Alfons López Tena i li donen completa credibilitat sense comprovar-la, com en aquesta llarguíssima entrada explicaré i ja s’ha encarregat d’analitzar El bloc de notas del Emperador.

Autodeterminació?

Sigue leyendo La suposada inclusió del dret d’autodeterminació a les Constitucions per l’independentisme

Els efectes de la mentida i no voler rectificar una #citafalsa

Després que la sra.Pilar Rahola cités, falsament equivocadament  falsament, la suposada Sentència del Tribunal Internacional de Justícia contra el sr.Albert Rivera a l’entrevista que se li va fer a 8TV, va ser el sr.Jaume Barberà qui a l’endemà va tornar a citar aquesta “Sentència” a RAC1.

L’excel·lent periodista sr.Josep Cuní li va posar de manifest a la sra.Rahola la incertesa de les seves afirmacions (fins al punt que va afirmar que “s’havia demostrat a les xarxes socials“) i, aquesta, lluny de rectificar al 100%, va dir que tot era fruit d’un error, per haver barrejat la “Sentència” (que ja sabem era una Opinió Consultiva) amb un dictamen del Col·legi d’Advocats de Barcelona a favor de l’autodeterminació.

La veritat és que l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona (ICAB) mai ha expressat oficialment que estigui a favor de l’autodeterminació, i va precisar en el seu dia que allò que ara cita la Pilar Rahola són unes reflexions d’una de les catorze Comissions que existeixen a l’ICAB.

Al sr.Barberà, a Twitter, se li va dir també que la seva lectura de la suposada Sentència era falsa. I ell també va dir que no és que fos falsa, sinó que es tractava d’un error per la barreja entre el TIJ i el “Col·legi d’Advocats“.

No hi ha dubte de que no es tracta del “Col·legi d’Advocats“, sinó d’una Comissió que no expressa una posició oficial de l’ICAB.

En resum: la sra.Pilar Rahola -membre del CATN- i el sr.Barberà -periodista influent i de reconegut prestigi- s’equivoquen per una manca de rigorositat absoluta i són incapaços de reconèixer-ho. Aquesta és la tònica separatista: manipular, distorsionar o, fins i tot, mentir i no rectificar de cap manera. Encara serà que ells tenen raó en la seva #citafalsa.

Mentides que es tornen veritat

Des de fa unes setmanes, per Internet podem trobar una suposada cita a una suposada Sentència del Tribunal Internacional de Justícia de 22 de juliol de 2010 (o Cort Internacional de Justícia, segons es vulgui traduir), que diria el següent:

Declarem que no existeix en Dret Internacional cap norma que prohibeixi les declaracions unilaterals d’independència. Declarem que quan hi ha contradicció entre la legalitat constitucional d’un Estat i la voluntat democràtica, preval aquesta segona, i declarem que en una societat democràtica, a diferència d’una dictadura, no és la Llei la que determina la voluntat del ciutadans, sinó que és aquesta la que crea i modifica quan sigui necessari, la legalitat vigent

La Sentència no és tal, sinó una Opinió Consultiva (Advisory Opinion) del Tribunal Internacional de Justícia en relació a Kosovo.

Però és que, a més, si aprofundim en l’estudi del dictamen, no trobarem aquest pàrraf. Convido al lector a trobar l’anterior pàrraf en l’enllaç que deixo al text complet, als seus originals en anglès i francès.

Com convindrà qualsevol lector, el públic separatista s’empassa qualsevol cita sense contrastar. Si la independència es basa en cites falses, ens hem de preguntar quin tipus d’estat es vol crear. A dia d’avui, gent com Pilar Rahola o Ramon Tremosa fan cita d’aquest pàrraf i, per tant, escampen aquestes “declaracions” com si fossin certes, quan no ho són.

Excepte que es diu que una declaració unilateral no és prohibida, la resta simplement no existeix. I en qualsevol cas, res de declaracions solemnes en una Sentència.